tag:blogger.com,1999:blog-51316004563974359262024-02-03T00:00:41.793+01:00Grans preguntes que no em deixen dormirUn blog dedicat a la curiositat humana, un dels principals estímuls que ens ha fet tal i com som.Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.comBlogger28125tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-71006905822191421372015-06-13T17:00:00.000+02:002015-06-13T17:00:09.846+02:00Ha de governar la llista més votada?<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
La pregunta d'avui no em deixa dormir més que res pels pesats que hi ha per totes les tertúlies, televisives o d'internet, treient foc pels queixals després dels darrers resultats electorals i el joc de pactes que ha vingut a continuació.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Normalment el partit més votat defensa sempre que ha de governar la llista més votada. La qual cosa, en les eleccions municipals, provoca que defensis en un municipi (on ets la llista més votada) el contrari que en un altre (on vols desbancar la llista més votada, molts cops amb l'ajuda del mateix partit que et vol desbancar en el primer municipi).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
La idea que governi la llista més votada, en principi, sembla lògica. Diem que la democràcia és el govern de les majories. Però en la majoria de casos, no governen les majories sinó les minories majoritàries.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Pot passar que llista més votada tingui el 25% dels vots i generar molta desconfiança entre el 75% restant de l'electorat. Aquí un exemple gràfic:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsBCV6bTox-B2ZdNLXKKMvDdY8QfhZVcBCFv4nQWF-eE6RBBHnP1E8dSJNS-SknnKWN6hT14HQ1lCewR9TS1jEMhbmX0q22DRrFBwUP1shvqW13G9Lgykp8D5X7eWiTX4jsaUYcN2becE/s1600/IMG_7989.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="154" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsBCV6bTox-B2ZdNLXKKMvDdY8QfhZVcBCFv4nQWF-eE6RBBHnP1E8dSJNS-SknnKWN6hT14HQ1lCewR9TS1jEMhbmX0q22DRrFBwUP1shvqW13G9Lgykp8D5X7eWiTX4jsaUYcN2becE/s640/IMG_7989.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>La vinyeta és de Mauro Entrialgo i la va publicar a <a href="http://www.publico.es/" target="_blank">Publico </a>quan encara no l'havien acomiadat de forma estranya.</i></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
D'altra banda, les regles són les que són. No s'escull un alcalde sinó uns partits que triaran l'alcalde. No obstant això, si els partits minoritaris no sumen prou, la llista més votada pot accedir a l'alcaldia sense tenir el suport del 50% dels regidors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Això, de fet, també podria ser considerat injust. I no només perquè pugui sortir un alcalde que no sigui volgut per bona part dels ciutadans sinó també perquè genera un efecte crida al vot útil que polaritza la campanya. És a dir, el meu preferit pot ser C però sé que no sortirà d'alcalde, així que, sabent que el meu vot no influirà en la tria d'alcalde, voto A perquè no guanyi B, a qui odio bastant. En aquestes circumstàncies C (i D, E, F...) perdrà molts vots que aniran tant a A com a B.<br />
<br />
Un exemple clar de fins a quin punt això afavoreix el bipartidisme són les eleccions d'EEUU, on votar un tercer partit és llençar el vot. Imagineu-vos què passaria si els dos candidats fossin horribles. Bé no cal, ja ho van fer els guionistes dels Simpsons:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8aqcGYzY8XbyOm2AiSRIYGDoC6Y36RQwLufxn9XpwxXXq-nTEvcqnOT-l1tklbzu-x9nNSdbCQeLyPdNS0aiIYYixlYdetAZ8VeGKtAhsmCD97jbycoZQmERAGuVDOTIsqyb6G_Ve4bW4/s1600/bipartidismo-simpsons-marcianos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8aqcGYzY8XbyOm2AiSRIYGDoC6Y36RQwLufxn9XpwxXXq-nTEvcqnOT-l1tklbzu-x9nNSdbCQeLyPdNS0aiIYYixlYdetAZ8VeGKtAhsmCD97jbycoZQmERAGuVDOTIsqyb6G_Ve4bW4/s320/bipartidismo-simpsons-marcianos.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una solució podria ser fer una segona volta entre els dos primers. La primera volta serviria per triar els regidors i la segona per triar alcalde. Si això és molt costós, es podria fer tot el mateix dia, en dues paperetes diferents: una pel partit i una altra amb els alcaldables ordenats segons les preferències dels votants (igual com es fa a la Selectivitat quan tries carrera).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Malauradament, aquest sistema potser tampoc resoldria tots els conflictes. Per exemple, al País Valencià, hi havia un possible pacte entre 3 partits que no han estat els més votats però que junts sumen per fer fora el partit més votat. Fins aquí cap problema. Però a l'hora de repartir-se les cadires, el més votat dels 3 volia la presidència. I els altres 2, que junts sumen més diputats que aquest, no hi estaven d'acord. En aquestes circumstàncies, és difícil saber quin candidat seria el més volgut/menys odiat pels electors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I això és el que passa amb la democràcia. Hi ha mecanismes més justos que altres per representar la voluntat popular i cal avançar cap a millors formes de representar els ciutadans. Però, al final, cap d'ells és perfecte.</div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-35667072432983804172014-10-02T10:00:00.000+02:002014-10-02T10:00:01.168+02:00Existeixen realment els OVNIS?Resposta curta: sí. L'altre dia en vaig veure un.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtYzO8XigrMWw7chhd8XB8iacxxha2U-9pD9jEOYCKuTUiR3LHu3bUBll3wfjLrFquZd9hwUOaPYX61-qnxrE4ouB_BGL5XySQ_R1-K-4JS61VGoBeyAlcfiu6wVZA8W4WtfZrOGy0Tuvt/s1600/bolid2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtYzO8XigrMWw7chhd8XB8iacxxha2U-9pD9jEOYCKuTUiR3LHu3bUBll3wfjLrFquZd9hwUOaPYX61-qnxrE4ouB_BGL5XySQ_R1-K-4JS61VGoBeyAlcfiu6wVZA8W4WtfZrOGy0Tuvt/s1600/bolid2.JPG" height="270" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Les fotos d'OVNIS acostumen a ser extraordinàriament borroses. En aquest cas, podeu observar l'objecte al centre de la imatge.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Us descric l'experiència. Onze de setembre de 2014. Surto al balcó per veure sortir el sol. De sobte, al cel apareix un punt lluminós. La intensitat de la llum va creixent durant uns segons fins a arribar a ser bastant més intensa que la de Venus. Després va decreixent fins a esvair-se completament. En total potser van ser 30 o 40 segons.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Vaig intentar fer fotos i un vídeo amb el mòbil. El vídeo no va sortir gens i la foto ja l'heu vist. En general, per captar imatges del cel calen aparells amb una mica de cara i ulls.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
En qualsevol cas, l'experiència va ser molt emocionant. De seguida vaig mirar per internet si hi havia cap notícia sobre el fenomen. 4 dies abans havia caigut un espectacular bòlid a Catalunya, per la qual cosa vaig pensar que el meu avistament es tractava d'un bòlid.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Em vaig posar en contacte amb la gent de l'<a href="http://www.astrofels.info/" target="_blank">Agrupació Astronòmica de Castelldefels</a> i els vaig enviar la foto. Molt amablement em van oferir el seu coneixement i experiència.</div>
<br />
<br />
<b>Què pot ser el que vaig veure?</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
1. <b>Bòlid</b>. Segons la majoria d'ells, és molt improbable que ho fos. Ja que:</div>
<br />
<ul>
<li style="text-align: justify;">No apareix en el <a href="http://www.spmn.uji.es/ESP/SPMNlist.html" target="_blank">registre de bòlids</a>. Per tant, ningú més ho va veure i identificar.</li>
<li style="text-align: justify;">La velocitat aparent del punt lluminós era molt baixa. Més aviat semblava que estigués quiet. I els bòlids acostumen a travessar ràpidament el cel (com fa suposar el seu nom). Val a dir que si l'objecte estigués a gran alçada (i per tant a gran distància) semblaria que es mou poc. I el mateix passaria si vingués justament en direcció a l'observador.</li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCC5j_A7sBNYiw2nj_aA33NS4N_hcK5rMvyGuAId7hH1HYiDvukSGaHv-wjyghzXL69UfVJOLP5AlXBzju_0vPfcgfwPvCAt0zebLRT58bSei1-QHdgYlDC_RX8V2NjsKqP-YfZ-9-JRCj/s1600/SPMN070914.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCC5j_A7sBNYiw2nj_aA33NS4N_hcK5rMvyGuAId7hH1HYiDvukSGaHv-wjyghzXL69UfVJOLP5AlXBzju_0vPfcgfwPvCAt0zebLRT58bSei1-QHdgYlDC_RX8V2NjsKqP-YfZ-9-JRCj/s1600/SPMN070914.gif" height="300" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Bòlid observat el dia 7 de setembre a Catalunya. <a href="http://www.spmn.uji.es/ESP/SPMNlist.html" target="_blank">Font</a>.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
2. <b>Objectes estranys</b>. Aquí faig un recull de diversos objectes que m'han comentat que han vist ells, tot i que és altament improbable que es tractés d'això.</div>
<div>
<ul>
<li style="text-align: justify;">Parts d'un coet espacial en reentrada a l'atmosfera.</li>
<li style="text-align: justify;"><a href="http://silose.com/img/silose/2009/04/Captura-de-pantalla-2013-11-29-a-las-12.05.32-937x508.jpg" target="_blank">Llanternes xineses voladores</a>. Es veu que arriben fins a 1 km d'alçada.</li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-ciL_hxwzZ_vO49hn04nF9ba-TLJg3fRY9Nq0Za2n9mZ9pi5DwuZrCxcP_78AhLUi8CdpxtE_DTvFiO3oxO6Two95AJBLu7yCbSUNGffYaUvhKOjUCND0zPqM9TxszZH_az7KPkppqHne/s1600/img_como_hacer_lamparas_de_papel_voladoras_13_orig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-ciL_hxwzZ_vO49hn04nF9ba-TLJg3fRY9Nq0Za2n9mZ9pi5DwuZrCxcP_78AhLUi8CdpxtE_DTvFiO3oxO6Two95AJBLu7yCbSUNGffYaUvhKOjUCND0zPqM9TxszZH_az7KPkppqHne/s1600/img_como_hacer_lamparas_de_papel_voladoras_13_orig.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Llanterna xinesa voladora. <a href="http://hogar.uncomo.com/articulo/como-hacer-lamparas-de-papel-voladoras-13.html" target="_blank">Font</a>.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
3. <b>Avió</b>. Durant la nit és fàcil identificar un avió pels seus llums. Durant el dia, s'acostumen a veure a simple vista, amb les seves estel·les. Ara bé, a l'alba, segons m'han dit, el sol pot reflectir els seus raigs de forma molt potent en les estel·les dels avions. Sabent això i tenint en compte l'abundància d'avions, aquesta és l'explicació més probable. De tota manera, la intensitat i la durada de la llum, i el fet de no veure cap avió a simple vista, em fan dubtar.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si això fos un judici, estaríem en allò de 'pot afirmar, més enllà de tot dubte raonable...?" i hauria de dir que no. Així que, deixo l'objecte volador com a no identificat (OVNI).<br />
<br />
I certament, la paraula OVNI, en l'imaginari col·lectiu, fa pensar en una possibilitat que no he valorat:<br />
<br />
<b>4. Nau extraterrestre</b>. Val a dir que els arguments que feien de l'avió un candidat òptim, també afavoreixen aquesta opció. Bé, tots menys l'abundància contrastable d'aquestes naus al cel del nostre planeta.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBvfafDb6Q1S-q8qcRRAqroW_YZpybxND94dXXDjs0MxHHfjwkMoDFAXX18OTbgNCEeXmEshTI5MuwgXKW3MqWTdviUT0g6VLXCbZGBuioOMEbhuiict6k7VQYABsYdJbQ9RZb1Jg_OBBZ/s1600/CC_2295556_cuarto_milenio_nunca_se_fotografia_bien_un_ovni.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBvfafDb6Q1S-q8qcRRAqroW_YZpybxND94dXXDjs0MxHHfjwkMoDFAXX18OTbgNCEeXmEshTI5MuwgXKW3MqWTdviUT0g6VLXCbZGBuioOMEbhuiict6k7VQYABsYdJbQ9RZb1Jg_OBBZ/s1600/CC_2295556_cuarto_milenio_nunca_se_fotografia_bien_un_ovni.jpg" height="222" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Avui entenc que això de fotografiar OVNIs és difícil. Només cal veure les fotos que he fet. De tota manera, segons els amics d'Astrofels, hi ha un munt de càmeres que graven el cel tot el dia. <a href="http://www.cuantocabron.com/busqueda/0/cuarto%20milenio/p/8" target="_blank">Font</a>. </i></div>
<br />
Probablement, un apassionat dels extraterrestres, després de veure el mateix que vaig veure jo hauria cregut veure una nau alienígena. Jo, probablement influït pel bòlid vist a Catalunya 4 dies abans, vaig pensar de seguida en un bòlid. Cadascú dóna una forma diferent als OVNIs en funció de les seves creences, formació o aficions.<br />
<br />
I que un punt al cel pugui ser tantes coses té una certa màgia. Quan no podem trobar una resposta 100% convincent a una pregunta que no ens deixa dormir, només ens resta divagar, especular, imaginar...</div>
<br />
<br />Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-49119796068701701442014-09-04T10:00:00.000+02:002014-09-04T10:00:00.320+02:00Per què ens maregem al cotxe?<b>Darwin i els micos marejats.</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Una de les primeres reflexions que faig davant els comportaments o reaccions humanes és valorar <b>de quina manera poden ajudar o perjudicar les possibilitats de l'individu i de l'espècie per sobreviure</b>. Per exemple, si una reacció humana en veure una serp és anar a acariciar-la, probablement aquesta persona tingui menys opcions de sobreviure que una altra que decideixi fugir del rèptil. En conseqüència, el segon comportament serà el que sobreviurà en més ocasions i molts de nosaltres serem descendents d'aquest segon grup d'humans, amb aversió a les serps.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmTsMPXpWiDHX7USZdzUWJo3DA3-r5RiGtOJbMeqrddzZXY3nj7WGploVCha-t4iEvmobg_cR0rCpwM5KAYTwj-Mm6wU6XMyat08pjTn069hvLR3bTO7fC1bF6NOOdc1Lr-2OWvN0sCChz/s1600/beagle.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmTsMPXpWiDHX7USZdzUWJo3DA3-r5RiGtOJbMeqrddzZXY3nj7WGploVCha-t4iEvmobg_cR0rCpwM5KAYTwj-Mm6wU6XMyat08pjTn069hvLR3bTO7fC1bF6NOOdc1Lr-2OWvN0sCChz/s1600/beagle.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>El viatge de Darwin al Beagle comença amb un horrible mareig. <a href="http://blogs.elpais.com/viajero-astuto/2012/06/biodramina-60-aniversario-de-pastillas-contra-el-mareo-.html" target="_blank">Font</a>.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Evolutivament no sembla que el mareig tingui cap avantatge</b>, així que a primera vista semblaria difícil d'entendre que els humans ens hàgim dotat d'aquest defecte. Val a dir que els cotxes són molt recents i la selecció natural no ha tingut temps d'eliminar els individus més <i>marejables</i>. Potser els vaixells són més antics però tampoc eren un mitjà de transport que utilitzés la majoria de la població amb gaire freqüència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha un moment històric on <b>la selecció natural va estar a punt d'eliminar milers d'individus <i>marejables</i></b>. Durant la Segona Guerra Mundial, molts soldats van desembarcar i immediatament després es van posar a combatre. Com us podeu imaginar, el mareig no hauria estat el millor aliat per sobreviure. Afortunadament per ells, poc temps havia aparegut un medicament molt efectiu contra el mareig. <b>Així que la selecció darwiniana no va desembarcar a Normandia</b>.</div>
<br />
<br />
<b>Què és el mareig?</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
La <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinetosi" target="_blank">Cinetosi </a>és un conjunt de símptomes que tenim quan viatgem en diversos vehicles, produïda pels <b>desajustos i contradiccions entre la informació que el cervell rep de la vista i la que rep del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_vestibular" target="_blank">sistema vestibular</a></b>. El sistema vestibular és més conegut popularment com "l'equilibri que hi ha a l'orella" i faria una funció similar a l'acceleròmetre dels telèfons mòbils. Segons la posició i els moviments del nostre cos, va informant al cervell d'on som en cada moment i en quina postura. També rebem informació del moviment a partir dels óssos, músculs i òrgans.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan viatgem en un cotxe o vaixell, el sistema vestibular percep moviment (especialment si hi ha molts revolts o acceleracions o frenades brusques) però la vista de vegades no. Per exemple, <b>si estem llegint, la vista no percep el moviment del viatge</b>. En canvi, si estem conduint, la vista està percebent en tot moment la carretera i és molt difícil que ens maregem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd2yPB3nZzBDuBdUvZJ2gmf9yyPmqjBlAGhu-3xzMVtfSk_N69UaPgxTzQW89x6Q4m6Yye69UF2l88Sp3aLfHYNwU695vJeUzudmrYHRpytg_gOxPo7xcZUw8MdU1N-2oQ9pg6m3A0rbOR/s1600/250px-VestibularSystem.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd2yPB3nZzBDuBdUvZJ2gmf9yyPmqjBlAGhu-3xzMVtfSk_N69UaPgxTzQW89x6Q4m6Yye69UF2l88Sp3aLfHYNwU695vJeUzudmrYHRpytg_gOxPo7xcZUw8MdU1N-2oQ9pg6m3A0rbOR/s1600/250px-VestibularSystem.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>El sistema vestibular o "allò de l'equilibri que hi ha dins l'orella"</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Per què vomitem quan ens maregem?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El centre nerviós que provoca el vòmit sobtat està situat al tronc cerebral, molt proper al centre nerviós que controla l'equilibri.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Què fer per evitar el mareig?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Alguns consells que poden evitar un mareig:</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><b>Conduir</b>: com hem dit abans, el conductor rarament es mareja. Com a segona opció, <b>el copilot tampoc s'acostuma a marejar</b>, ja que els moviments a la part davantera del vehicle són menys bruscos.</li>
<li><b>Conducció suau</b>: agafar els revolts a poc a poc disminuirà les sensacions al sistema vestibular i, en conseqüència, la intensitat dels senyals contradictoris del nostre cervell.</li>
<li><b>No llegir. Evitar mirar un punt fix del cotxe. Mirar el paisatge</b>. Evitar que la vista enviï aquest missatge contradictori amb el moviment.</li>
<li><b>Aturar-se i descansar</b>. És obvi que si t'està marejant anar en cotxe, deixar d'anar-hi et pot ajudar. En algunes ocasions els símptomes poden tornar un cop tornem a la carretera. Tot depèn del mareig i del lapse de temps que haguem descansat.</li>
<li><b>No tenir l'estómac buit, ni tampoc molt ple i no beure molts líquids</b>. L'estómac complementa les sensacions del sistema vestibular, així que tenir-lo ple de líquid pot accentuar la sensació de moviment a les corbes.</li>
<li><b>No pensar que ens marejarem</b> ni recordar a les persones que es poden marejar. Hi ha un element de suggestió que pot accentuar el mareig.</li>
<li><b>Ventilar bé l'habitacle i evitar temperatures molt altes</b>. No he trobat una explicació a aquest fenomen però sembla que l'aire net i fresc ajuda a evitar el mareig.</li>
<li><b>Prendre medicaments contra el mareig</b>. N'hi ha uns quants d'efectius, sempre que es respecti la manera de prendre'ls.</li>
<li><b>Superar-ho</b>. Alguns cops el cervell és capaç d'aprendre a gestionar els senyals contradictoris i adaptar-se a les circumstàncies que abans produïen el mareig.</li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh8FqBVQjaX2lGJqYxPycgbfXTsBrZ6lANMMs2PlD_nzqN4R2uCxYL-2sTBDiwBu1r1z1hNf1c169NrvnyxTLS-rYGrNbwAJB1zFeqx_0_qTKE54DHZQwmVUnSPmQE4Lr8xvD-5LA4gtnl/s1600/dvd.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh8FqBVQjaX2lGJqYxPycgbfXTsBrZ6lANMMs2PlD_nzqN4R2uCxYL-2sTBDiwBu1r1z1hNf1c169NrvnyxTLS-rYGrNbwAJB1zFeqx_0_qTKE54DHZQwmVUnSPmQE4Lr8xvD-5LA4gtnl/s1600/dvd.jpg" height="222" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>El DVD pot anar bé per tenir els nens entretinguts però també pot fer que es maregin. <a href="http://www.pcactual.com/articulo/actualidad/noticias/8142/nuevo_dvd_para_coches_naical_con_pantalla_101.html" target="_blank">Font</a>.</i></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>I si em marejo en un vaixell?</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Si bé les <b>causes són semblants</b> a les del viatge en cotxe, <b>no totes les solucions proposades són aplicables</b>. No sempre podem parar i baixar del vaixell quan volem, ni demanar a les onades un viatge més suau... Per casos extrems -com un desembarcament a Normandia, per exemple- és recomanable fer un ús assenyat dels medicaments.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Enllaços consultats:</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://blogs.elpais.com/viajero-astuto/2012/06/biodramina-60-aniversario-de-pastillas-contra-el-mareo-.html">http://blogs.elpais.com/viajero-astuto/2012/06/biodramina-60-aniversario-de-pastillas-contra-el-mareo-.html</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://sciencuriosities.blogspot.com.es/2013/12/por-que-nos-mareamos-cuando-viajamos.html">http://sciencuriosities.blogspot.com.es/2013/12/por-que-nos-mareamos-cuando-viajamos.html</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.circulaseguro.com/como-evitar-el-mareo-en-el-coche/http://francis.naukas.com/2010/08/13/por-que-nos-mareamos-en-un-barco-o-en-un-coche-cuando-hay-curvas/">http://www.circulaseguro.com/como-evitar-el-mareo-en-el-coche/http://francis.naukas.com/2010/08/13/por-que-nos-mareamos-en-un-barco-o-en-un-coche-cuando-hay-curvas/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinetosi">http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinetosi</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-21581138168178644362014-08-07T10:00:00.000+02:002014-08-07T10:00:00.539+02:00Què ens oculta la lletra petita de l'anunci d'Actimel?<div style="text-align: justify;">
La tele de casa és bastant petita i no sé si en una pantalla de 200 polzades es podria veure millor però últimament he intentat llegir la lletra petita de l'anunci d'Actimel i he fracassat un i altre cop.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh4xx_y9gp5Jt4d4B8aJrMM5Uf-sbG3TcGsGAnP8hsSugM5fdHVfKvheo0c6-wVN8KVeGd4FediiIUC-eIuIrdF0wXYvIrXLmvp6isSbyOyJoda_J-tW0LkFB_V7utfwHZyqBB95J5sgKy/s1600/thats-suspicious-meme.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh4xx_y9gp5Jt4d4B8aJrMM5Uf-sbG3TcGsGAnP8hsSugM5fdHVfKvheo0c6-wVN8KVeGd4FediiIUC-eIuIrdF0wXYvIrXLmvp6isSbyOyJoda_J-tW0LkFB_V7utfwHZyqBB95J5sgKy/s1600/thats-suspicious-meme.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Si heu signat algun document important a la vostra vida potser teniu prou experiència per desconfiar de la lletra petita. I si corre a una velocitat propera a la del so, encara més, oi?</i></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aleshores, un es pregunta: <b>dirà la lletra petita alguna cosa relacionada amb les propietats del producte anunciat?</b> Fa vint anys hauria necessitat una cinta de vídeo i molta paciència per esbrinar aquest misteri però avui en dia n'hi ha prou amb una mica de 'feel lucky' al Google.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La lletra petita diu el següent:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;">"Dentro de una dieta equilibrada y un estilo de vida saludable, Actimel con L.Casei Danone, contiene vitaminas D y B6, que ayudan al normal funcionamiento del sistema inmunitario de toda la familia. El sistema inmunitario es parte de las defensas. Beneficios demostrados en población general".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Com? D'acord, us ho amplio:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Dentro de una dieta equilibrada y un estilo de vida saludable, Actimel con L.Casei Danone, contiene vitaminas D y B6, que ayudan al normal funcionamiento del sistema inmunitario de toda la familia. El sistema inmunitario es parte de las defensas. Beneficios demostrados en población general".</div>
<div>
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span></div>
<br />
<object height="315" width="560"><param name="movie" value="//www.youtube.com/v/Nt-edRsNBKs?version=3&hl=ca_ES&rel=0"></param>
<param name="allowFullScreen" value="true"></param>
<param name="allowscriptaccess" value="always"></param>
<embed src="//www.youtube.com/v/Nt-edRsNBKs?version=3&hl=ca_ES&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" width="560" height="315" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed></object>
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>Sou capaços de llegir la lletra petita sense aturar l'anunci?</i></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé, ara hem llegit la lletra petita. Us haureu fixat que té frases molt llargues i comes posades de forma molt estranya (entre subjecte i predicat).<br />
<br />
A part d'això, us faig una pregunta sobre el text: <b>diríeu que el L.Casei Danone ajuda a les vostres defenses?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Torneu a llegir el text. Què n'opineu? Diu que sí, que no o en realitat no diu res?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La resposta la podeu trobar en aquest altre interessant vídeo, que parla de publicitat, aliments funcionals i trampes vàries que les empreses fan servir per enganyar els clients desprevinguts. Si teniu una hora i mitja i us interessa el tema és molt recomanable. En cas contrari, deixeu que us faci un resum del més important.</div>
<div>
<br /></div>
<object height="315" width="560"><param name="movie" value="//www.youtube.com/v/14B9WU_pCs4?hl=ca_ES&version=3&rel=0"></param>
<param name="allowFullScreen" value="true"></param>
<param name="allowscriptaccess" value="always"></param>
<embed src="//www.youtube.com/v/14B9WU_pCs4?hl=ca_ES&version=3&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" width="560" height="315" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed></object>
<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Els aliments funcionals són aliments que afirmen curar o prevenir diversos mals</b>. Per exemple, l'Actimel afirma "ajudar a les nostres defenses". És cert? Està científicament comprovat? <b>Si no fos cert, per què deixarien les autoritats que es vengués un producte que diu que fa coses que no fa?</b></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
A Europa, la regulació corre a càrrec de <b>l'<a href="http://www.efsa.europa.eu/en/topics/topic/nutrition.htm?utm_source=homepage&utm_medium=infocus&utm_campaign=healthclaims" target="_blank">EFSA</a></b>.(Autoritat Europea per la Salut Alimentària). Per resumir, <b>un comitè de científics que avalua els estudis sobre cada substància i decideix aprovar o rebutjar-la</b>. Quan un fabricant diu que una substància x té una propietat y, això s'anomena <i><b>Health Claim</b></i>. Si l'<b>EFSA</b> atorga la Health Claim, aleshores el producte es pot vendre anunciant que té aquestes propietats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins a la posada en marxa de l'EFSA no hi havia regulació i les empreses anunciaven més o menys el que volien. Un cop presentades les Health Claims, el 95,5% van ser rebutjades. Entre les acceptades <b>no hi havia cap L.Casei</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I aleshores, com és que permeten aquesta publicitat? Si encara no ho heu descobert, torneu a llegir a lletra petita de l'anunci. Ara sí? Exacte: el que està demostrat que 'ajuda a les teves defenses' és la vitamina B6 i la vitamina D.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I què hi pinta llavors el <i>L.Casei Danone</i>? Doncs es tracta d'un bacteri que podria ajudar al sistema immunitari, tot i que de moment les investigacions que s'han fet no ho confirmen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com aquest hi ha molts altres casos (trobareu més exemples al vídeo que us he enllaçat). Un principi actiu que no ha demostrat que funcioni es ven com a remei a un mal concret. Com que l'EFSA no permet anunciar-ho sense Health Claim, els fabricants afegeixen una vitamina o un mineral que sí tingui Health Claim aprovada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta manera de funcionar (anomenada <b>Tàctica de l'asterisc</b>) és una mica -com ho diríem- un nyap. El consumidor pot sentir-se enganyat si descobreix que <b>les vitamines que tenen la Health Claim aprovada les pot aconseguir fàcilment en la seva dieta</b>, a preus molt més assequibles. I també és un nyap des del punt de vista científic, ja que aquesta pràctica <b>desincentiva la recerca de principis actius que ajudin a millorar la salut</b>, ja que n'hi ha prou amb afegir un parell de vitamines a la teva molècula màgica per poder dir que tens un remei efectiu. I això és molt més barat que investigar.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMmOSsE-ytqcx0d28bw2dcuO8zH1vMfKM_N1q0X7YBoLOdSJphdyVixLgCapD5i1Rar1_MforXe81kXF54yevNh5vMBf_e83NpxdATZ9A5h_UyLNoVKnnlEyyHM0SMZk4aFlY8bRg_4vC7/s1600/img_1652-e1339918240810.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMmOSsE-ytqcx0d28bw2dcuO8zH1vMfKM_N1q0X7YBoLOdSJphdyVixLgCapD5i1Rar1_MforXe81kXF54yevNh5vMBf_e83NpxdATZ9A5h_UyLNoVKnnlEyyHM0SMZk4aFlY8bRg_4vC7/s1600/img_1652-e1339918240810.jpg" height="298" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>En aquesta imatge hi ha un asterisc. El veieu? (Podeu llegir més sobre aquest producte <a href="http://scientiablog.com/2012/06/18/la-verdadera-historia-del-actimel-ii-me-siento-enganado-por-danone/" target="_blank">aquí</a>)</i></div>
<br /></div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-52922293411256220662014-07-03T10:00:00.000+02:002014-07-03T10:00:00.391+02:00Per què el sol del migdia ens crema més que el de l'alba?<div style="text-align: justify;">
Acabem de passar el solstici d'estiu, que és l'època de l'any més perillosa per a la nostra pell. Ja sabeu que les cremades solars són molt dolentes perquè ens poden causar càncer i envellir la pell prematurament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per això ens diuen també que hem d'evitar prendre el sol entre el migdia i les 4 de la tarda. La raó és la mateixa: la inclinació dels raigs del sol. Com menys inclinats, més ens cremem. Però <b>per què un raig més inclinat crema menys que un raig més inclinat?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWvBN03gfBFCvqDzYa8U3VARf__VnoGRO4I2qkde5lPZgJoQHWHlB6f03og-RO9pJVGHqlepRSX4KzLErqawdPzhEToltKl8VTr4j1i7zdp_EjP9XumRUM_9HDvpAS-IPwcCtZur0BVjJe/s1600/SeasonalSunBurn.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWvBN03gfBFCvqDzYa8U3VARf__VnoGRO4I2qkde5lPZgJoQHWHlB6f03og-RO9pJVGHqlepRSX4KzLErqawdPzhEToltKl8VTr4j1i7zdp_EjP9XumRUM_9HDvpAS-IPwcCtZur0BVjJe/s1600/SeasonalSunBurn.gif" height="187" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Aquest home ha estat massa temps sota raigs ultraviolats massa poc inclinats. <a href="http://www.smcdsb.on.ca/media/clipart_image_gallery/seasonal_images/summer/" target="_blank">Font</a>. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<b>Els raigs ultraviolats</b>:<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
La radiació ultraviolada és la responsable de les cremades a la pell. Aquests raigs tenen origen al Sol i són més o menys constants al llarg de totes les hores del dia i de tots els dies de l'any. Com dèiem, el factor clau és la inclinació i això té molt a veure amb...</div>
<br />
<b>La capa d'ozó</b>:<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
La capa d'ozó és una regió de l'atmosfera, situada entre 15 i 40 km per sobre de la superfície terrestre que concentra la major part d'ozó. L'ozó absorbeix la radiació ultraviolada.</div>
<br />
Sí, d'acord però, què hi té a veure la inclinació?<br />
<br />
<b>La inclinació</b>:<br />
<br />
En aquest petit croquis, podem veure l'efecte de la inclinació.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4Cmrf3losx5wQO0aZF2PT6JZyMRtEYDkrskHx44k9fxsVCiKv5EZ7NMYWoj4bTMEI0lnwunWDEcoXt_QphdDRgeN8MmdrF7wgpPJj6uX_WkgjWsx4LBU-LFExPgshZidOFeey3ezjCp2j/s1600/inclinaci%C3%B3.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4Cmrf3losx5wQO0aZF2PT6JZyMRtEYDkrskHx44k9fxsVCiKv5EZ7NMYWoj4bTMEI0lnwunWDEcoXt_QphdDRgeN8MmdrF7wgpPJj6uX_WkgjWsx4LBU-LFExPgshZidOFeey3ezjCp2j/s1600/inclinaci%C3%B3.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Bola blava = Terra.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Cercle exterior = atmosfera.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Línia taronja = trajectòria dels raigs ultraviolats quan el sol està just sobre els nostres caps (mínima inclinació)</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Línia verda = trajectòria dels raigs ultraviolats quan el sol està a l'horitzó (màxima inclinació)</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Com veureu si sou bons observadors, la línia verda és més llarga que la vermella. Què significa això? Doncs que <b>els raigs inclinats travessen més capa d'ozó que els raigs més verticals</b>. És a dir, si els raigs verticals travessen uns 25 km de capa d'ozó, els inclinats en travessarien més* i, per tant, l'ozó absorbiria més quantitat de radiació ultraviolada (és com si tinguéssim un coixí més gruixut).</div>
<br />
*: Sabríeu calcular quants km de capa d'ozó travessa un raig de llum ultraviolada que ens arriba a l'alba (inclinació màxima)?<br />
Pista: podeu fer servir una fórmula que, curiosament, ja ha sortit en aquest mateix blog.Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-45538674568788332812014-05-27T10:00:00.000+02:002014-05-27T10:00:02.340+02:00Els remeis naturals curen més que els químics?<div style="text-align: justify;">
Aquest post l'escric pensant en la meva mare, que és molt fan dels remeis naturals. Sé que com ella hi ha milers de persones i que <a href="http://vozpopuli.com/next/43956-por-que-no-podemos-dejar-de-estar-equivocados" target="_blank">probablement cap d'elles canviï d'opinió després de llegir aquest post</a> però com a mínim queda escrit i, qui sap, potser salvem alguna vida i tot.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Començo per elogiar les virtuts de les plantes medicinals que, a diferència d'altres remeis alternatius a la medicina oficial, <b>SÍ han demostrat eficàcia en el tractament de diferents patologies</b>. Així, si la pregunta és: "una planta em pot curar?", hauríem de respondre: "és possible".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara bé, si la pregunta fos "una planta és el millor remei del que disposem?", la resposta seria "molt probablement, <b>NO</b>".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Voleu saber per què?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;">1. Més val sol, que mal acompanyat</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els productes naturals contenen desenes, centenars o milers de substàncies químiques diferents. D'aquestes, és possible que alguna tingui <b>propietats terapèutiques</b> per a alguna malaltia en particular. I també és probable que la resta facin més nosa que servei.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Posaré un exemple no químic per explicar-ho millor. Imagineu-vos que teniu la casa bruta i no us ve de gust netejar. Truqueu a una empresa de neteja i us ofereixen la possibilitat d'enviar-vos una persona que es dedica a això o, pel mateix preu, enviar-vos també tota la seva família: tres nens que corren amunt i avall, un marit que fuma puros al sofà, la sogra que escolta la ràdio a tot volum i mitja dotzena de gats. Si el que voleu és que el pis quedi net, quina opció triaríeu?</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizXxnggbemxIt-PwWXiM9d2s5YYSAGe-H2ANPCwWbZNl9nnahOK2lyp_8IVfSp1OT_Kp8QqpVjnWu9iZvZFemy0cmjKGtRDo5rzSyA8Ix0cmWCw2LxPeSUX6MKYPr7NVQsJcVtZ0ZOwBbb/s1600/huevo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizXxnggbemxIt-PwWXiM9d2s5YYSAGe-H2ANPCwWbZNl9nnahOK2lyp_8IVfSp1OT_Kp8QqpVjnWu9iZvZFemy0cmjKGtRDo5rzSyA8Ix0cmWCw2LxPeSUX6MKYPr7NVQsJcVtZ0ZOwBbb/s1600/huevo.png" height="400" width="267" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Imagineu que voleu fer-vos passar la set i us diuen que un ou conté un 75,8% d'aigua. Creieu que és una bona opció prendre l'ou sencer o que seria millor separar primer l'aigua de la resta de substàncies? <a href="http://www.yalosabes.com/composicion-quimica-de-alimentos-naturales.html" target="_blank">Font</a></i></div>
<br />
<br />
Per això, una pastilla que contingui<b> només la substància terapèutica</b> és millor que una planta que conté centenars de substàncies diferents.<br />
<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">2. La dosi determina si la substància mata, no fa res o cura.</span></b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Segons la quantitat de substància administrada, podem parlar de:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<ul style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 1.5em; list-style-image: url(data:image/png; margin: 0.3em 0px 0px 1.6em; padding: 0px;">
<li style="margin-bottom: 0.1em; text-align: justify;"><b>Dosi subòptima o ineficaç</b>: és la màxima dosi que no produeix efecte farmacològic apreciable.</li>
<li style="margin-bottom: 0.1em; text-align: justify;"><b>Dosi mínima</b>: és el punt en què comença a produir un efecte farmacològic evident.</li>
<li style="margin-bottom: 0.1em; text-align: justify;"><b>Dosi màxima</b>: és la major quantitat que pot ser tolerada sense provocar efectes tòxics.</li>
<li style="margin-bottom: 0.1em; text-align: justify;"><b>Dosi terapèutica</b>: és la dosi compresa entre la dosi mínima i la dosi màxima.</li>
<li style="margin-bottom: 0.1em; text-align: justify;"><b>Dosi tòxica</b>: constitueix una concentració que produeix efectes no desitjats.</li>
<li style="margin-bottom: 0.1em; text-align: justify;"><b>Dosi mortal</b>: dosi que inevitablement produeix la mort.</li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdEmFkSfCXWEncxSBcREN5geY5wY4KMI2A28jeESFdEBZfzMXuXjMwqWnjxB_l6DvFLeYJn88ihT-4XeMT11DTobwAsjENAcj5i8pxR01W8peDFbqNnTdcqz3c3ZG7ooKOMolI3P2nr5ls/s1600/jeringuilla.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdEmFkSfCXWEncxSBcREN5geY5wY4KMI2A28jeESFdEBZfzMXuXjMwqWnjxB_l6DvFLeYJn88ihT-4XeMT11DTobwAsjENAcj5i8pxR01W8peDFbqNnTdcqz3c3ZG7ooKOMolI3P2nr5ls/s1600/jeringuilla.JPG" height="230" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>La proporció entre aquestes dosis depèn de cada substància. Interessa trobar substàncies que tinguin una gran diferència entre el valor de la dosi mínima i les dosis tòxica i letal.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si heu entès les definicions, haureu arribat a la conclusió que la dosi terapèutica és aquella que desitgem per guarir-nos d'un mal. Per tant, si necessitem 50 mg d'una substància, com creieu que afinarem més?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
a) amb una pastilla que contingui 50 mg d'aquesta substància i un excipient completament innocu.</div>
<div style="text-align: justify;">
b) fent una infusió d'una planta que contingui una quantitat desconeguda de la substància, sense saber tampoc amb quina velocitat està passant la substància a la infusió, quant temps ho hem de tenir bullint, a quina temperatura la substància pot patir canvis...</div>
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">3. Els àtoms i molècules no recorden si han estat ordenats de forma natural o artificial.</span></b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Els organismes vius fan química. Tu, jo i la planta del rebedor estem fent un munt de reaccions químiques ara mateix. Podem extreure i aïllar algun dels compostos que les fàbriques naturals de productes químics estan fent en aquests moments o podem sintetitzar aquests mateixos compostos en un laboratori. A efectes pràctics, <b>els compostos seran idèntics</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De vegades és més fàcil aïllar el compost d'un producte natural que sintetitzar-lo al laboratori i, per tant surt més barat. O de vegades és al contrari. El resultat acostuma a ser el mateix, en el benentès que el procés es faci bé i tinguem la puresa que necessitem. Si la síntesi artificial es fes amb un producte tòxic que després no separem, sí que tindríem un problema. I el mateix podria passar amb un producte obtingut de forma natural.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b>I no hi ha cap cas que un remei natural sigui millor que una pastilla?</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Potser sí. Per exemple, si algú està nerviós, es pot tranquil·litzar amb una pastilla o també prenent una infusió. En aquest segon cas, probablement la cerimònia de la infusió el calmi més que no pas el contingut de la mateixa. I si en comptes de la infusió, es posa a fer ioga, també li pot funcionar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un altre cas són els <a href="http://www.xatakaciencia.com/salud/vitaminomania-es-saludable-tomar-suplementos-vitaminicos" target="_blank">suplements vitamínics</a>, sovint innecessaris. Normalment una bona dieta ens proveeix de tot allò que necessitem i, a no ser que patim alguna patologia o que la nostra dieta no contingui algun nutrient, és innecessari prendre vitamines addicionals. En la majoria dels casos tampoc ens faran mal però acostumen a ser molt cares.<br />
<br />
En definitiva, si busquéssim, segurament trobaríem remeis naturals que siguin millors que altres remeis no naturals. Ara bé, seria molt estrany que la raó que els fa millors sigui "perquè són naturals".</div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com9Barcelona, Espanya41.3850639 2.173403499999949441.1944764 1.8506799999999495 41.5756514 2.4961269999999494tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-5123109027355232542014-04-24T19:00:00.000+02:002014-04-24T19:00:00.928+02:00Qui gasta més energia: el teu cotxe, el teu pis o tu?<div style="text-align: justify;">
En <a href="http://granspreguntes.blogspot.com.es/2013/12/quants-diners-costa-recarregar-un.html" target="_blank">la darrera entrada</a> vam veure que els mòbils gasten poca energia i que podem fer unes deu recàrregues per un cèntim d'euro. Malauradament hi ha altres aparells que gasten més i que fan que la factura ens deixi tremolant. De vegades, tremolant de fred, amb això que ara s'anomena pobresa energètica.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Així, dins d'una llar tenim electrodomèstics que gasten molta energia. Moltes llars tenen nevera, televisor, microones, forn, bombetes, calefacció, aire condicionat, rentadora, renta-vaixelles, ordinadors, planxa, DVD, equip de música i mitja dotzena de petits electrodomèstics. Per tant, la intuïció (i la factura de la companyia elèctrica) ens diu que una llar ha de consumir molta energia.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Però avui, per posar aquesta dada en perspectiva, ho compararem amb l'energia que consumeix un cotxe i la que consumeix una persona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La casa</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji2StuH3v0rTPpPWmRjW6flCJBdQxu127qNyV6ADFLnuGIXgwmPmxXOGXzF-8i_Hi4RYemHUYDPVMFhXWpCcldotWoRphEPEKeLX6FUJFQsno5aVVK_h7c9K6Pql265bJWD3O9K3r1GYZ6/s1600/casa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji2StuH3v0rTPpPWmRjW6flCJBdQxu127qNyV6ADFLnuGIXgwmPmxXOGXzF-8i_Hi4RYemHUYDPVMFhXWpCcldotWoRphEPEKeLX6FUJFQsno5aVVK_h7c9K6Pql265bJWD3O9K3r1GYZ6/s1600/casa.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Una casa prenent el sol. <a href="http://www.ifecar.com/" target="_blank">Font</a>.</i></div>
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per calcular el consum energètic d'una llar podríem sumar els consums de cada aparell. Molts electrodomèstics treballen a una potència determinada (en KW) que, multiplicada pel temps que els tenim en funcionament donaria el consum (en KWh).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De tota manera, com que cada mes rebem una factura amb el consum elèctric, no cal fer gaire càlculs. En el meu cas, l'últim mes vam gastar 350 KWh. No tenim contractat gas, així que tot el consum energètic és elèctric. I la factura correspon al consum de febrer, un mes on la calefacció i l'aigua calenta gasten més que altres mesos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per poder comparar amb el consum del cotxe i del meu cos, ho passarem a la unitat d'energia del Sistema Internacional (S.I.), que és el Joule, amb la següent equivalència:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1 KWh = 3,6 MJ</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Multiplicant la xifra anterior: <b>350 KWh * 3,6 MJ/KWh = 1260 MJ</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Jo</b><br />
<b><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJcPn6oQa8QpAeQmNUDoA54gdng2pxCkKzMDt0d4A1rWYG5kbR-xX_d0MwhPqs0LRkEtzjS6-mJubop56R7YFJ7dWgqrzJM-k24gDzEY9U8b4Rfsj_MoJVFcAjFjg_UESAJ_L1ncW3Iw2y/s1600/Crep-de-Nutella.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJcPn6oQa8QpAeQmNUDoA54gdng2pxCkKzMDt0d4A1rWYG5kbR-xX_d0MwhPqs0LRkEtzjS6-mJubop56R7YFJ7dWgqrzJM-k24gDzEY9U8b4Rfsj_MoJVFcAjFjg_UESAJ_L1ncW3Iw2y/s1600/Crep-de-Nutella.JPG" height="192" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Els humans traiem gairebé tota l'energia a partir del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cicle_de_Krebs" target="_blank">cicle de Krebs</a>. <a href="http://www.rentautobus.com/ca/espanya/girona-provincia/girona/tours-ciutat/dia-de-busseig-a-lloret-de-mar/item1941" target="_blank">Font</a>.</i></div>
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els humans també gastem energia. Els aliments ens proporcionen energia química, que gastem en tota mena d'activitats conscients o inconscients relacionades amb les funcions vitals: moure'ns, mantenir la temperatura corporal, pensar, etc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La principal reacció química que ens proporciona energia és la<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Respiraci%C3%B3_cel%C2%B7lular" target="_blank"> respiració cel·lular</a>, que a grans trets, consisteix en transformar glucosa i oxigen en diòxid de carboni, aigua i energia. Curiosament, aquesta reacció s'assembla molt a la de la<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fotos%C3%ADntesi" target="_blank"> fotosíntesi</a> però en sentit contrari. Les plantes, a partir de diòxid de carboni, aigua i energia solar fabriquen glucosa i oxigen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quanta energia gastem? Doncs depèn de cadascú. En <a href="http://voces.huffingtonpost.com/2012/08/02/michael-phelps-dieta_n_1734008.html" target="_blank">Michael Phelps afirmava consumir 12.000 kcal al dia</a>. I hi ha <a href="http://betocammpos.over-blog.com/article-faquir-no-come-a-70-a-os-en-la-india-es-estudiado-por-cientificos-51556388.html" target="_blank">un home a la Índia que afirma no menjar mai</a>, tot i que probablement es tracti d'un frau. La dieta mitjana es considera que conté unes 2.000 kcal diàries. És a dir, unes 60.000 kcal mensuals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Transformant aquesta quantitat en Joules (1 cal = 4,18J) obtindríem:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>60.000 kcal * 4,18 J/cal = 250.800 KJ = 250,8 MJ.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És a dir, que el meu pis gasta unes 4,5 vegades més energia que jo. En canvi, en Michael Phelps gasta més energia que el meu pis.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El cotxe</b>:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_R-wTB5mCOCCxTOpa8zaUfaUjQu0sBtfUHiFbTx9xJ21QhlI1o_BoVYQ7wc8c23dyj3jGHW-8FMTWDr1h4dLc0ShKzus0L3dvsLTKcnZPvlejQVxqt3maw5grZb80xsblM-LO9nv1AEml/s1600/troncomovil-aleman-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_R-wTB5mCOCCxTOpa8zaUfaUjQu0sBtfUHiFbTx9xJ21QhlI1o_BoVYQ7wc8c23dyj3jGHW-8FMTWDr1h4dLc0ShKzus0L3dvsLTKcnZPvlejQVxqt3maw5grZb80xsblM-LO9nv1AEml/s1600/troncomovil-aleman-1.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Model de cotxe amb energia 100% renovable. <a href="http://pons007.wordpress.com/2014/04/11/cas-tipic-1875-noi-li-agrada-noia-noi-li-agraden-les-tres-visites-per-visitant/#comments" target="_blank">Font</a>.</i></div>
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El consum del cotxe és potser el més variable dels tres. Hi ha cotxes que pràcticament no es mouen en tot un mes i n'hi ha que fan desenes de km cada dia. Jo sóc d'agafar més aviat poc el cotxe. El mes passat el vaig agafar bastant i posarem que vaig gastar un dipòsit, per fer números rodons, uns 50 litres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es calcula que cada litre de benzina pot alliberar 32 MJ en cremar-se. Els productes de la combustió, curiosament, són els mateixos que els de la respiració cel·lular: diòxid de carboni, aigua i energia. A més de diverses substàncies degudes a la mala combustió o a reaccions secundàries però aquest és un altre tema.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb aquesta dada ja podem calcular quanta energia gasta un cotxe. En el meu cas:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>50 litres de benzina * 32 MJ/litre = 1.600 MJ.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així que ja tenim guanyador: el cotxe, tot i que la xifra és molt similar a la del pis i a la d'en Michael Phelps. Si us pica la curiositat, podeu fer els càlculs amb les vostres dades i veure qui dels tres (casa, cotxe o vosaltres) faria bé de posar-se a dieta pel bé del planeta.</div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-37853355223563158712013-12-17T21:00:00.000+01:002013-12-18T15:19:35.553+01:00Quants diners costa recarregar un smartphone?<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 16px;">Un amic empresari fa dies que no pot dormir. Una empresa dóna molts maldecaps: que si un client es dóna de baixa, que si cal pagar l'IVA la setmana que ve i el banc no em dóna liquiditat, que si els treballadors estan pensant en fer una vaga...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 16px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 16px;">Són tot de números que ballen pel cap de l'empresari. I recentment està amoïnat perquè ha vist que els treballadors recarreguen els smartphones a la feina. I, és clar, amb la darrera pujada de l'electricitat, visualitza monedes d'euro caient de cada cable.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 16px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 16px;">Per tant, la pregunta que no el deixa dormir és "quants diners costa recarregar un <i>smartphone</i>"?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 16px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;">Pel bé del meu amic i de l'economia del país, em disposo a resoldre-li aquest dubte.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieMLTZI0vDJI7woUgklukTECH3sNlSajk0hcACbLJGmqW00fEYMTF_IdL7NJ-jVwu4ulg_BZCBWFd_3yR3TBM_TsuuXlbImHqSibMeg7xfjtml1VCKiBQ8e8PSMJGxWTbOg8EQEiH3i3QQ/s1600/vi%C3%B1eta-humor-telefonos-moviles-ancestros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieMLTZI0vDJI7woUgklukTECH3sNlSajk0hcACbLJGmqW00fEYMTF_IdL7NJ-jVwu4ulg_BZCBWFd_3yR3TBM_TsuuXlbImHqSibMeg7xfjtml1VCKiBQ8e8PSMJGxWTbOg8EQEiH3i3QQ/s400/vi%C3%B1eta-humor-telefonos-moviles-ancestros.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Acudit sobre les diferents generacions de mòbils. Si no enteneu l'anglès ve a dir "és cert, els nostres avantpassats tenien cua" i els altres diuen "és cert, els nostres avantpassats tenien botons". Extret d'<a href="http://humorgeeky.com/2012/01/nuestros-antepasados/" target="_blank">aquí</a>.</div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;">En primer lloc cal calcular el consum elèctric. Per fer-ho, consultarem els paràmetres que ens dóna el fabricant. En el cas que preocupa al meu amic, es veu que la majoria dels seus treballadors tenen mòbils d'aquests de la poma mossegada, no sé si això vol dir que els hi paga massa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;">En qualsevol cas, trobem que el carregador treballa a <b>5,1 Volts</b> i <b>0,7 Ampers</b>. A partir d'aquestes dades podem calcular la potència amb què es carrega el mòbil:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;"><b>Potència = Intensitat * Voltatge</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>Potència = 5,1 V * 0,7 A = 3,57 W</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Aleshores hem de saber també quant de temps necessita per carregar-se. Anem a suposar que es carrega durant 2 hores cada dia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>Consum = Potència * temps = 3,57 W * 2 hores = 7,14 W·hora</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Passem a KW·h, que és la unitat amb què ens factura la companyia elèctrica.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>Consum = 0,00714 KW·h</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El preu del KW·h depèn de la tarifa que tinguem contractada. És habitual que rondi els <b>0,14€</b>. Així doncs, cada recàrrega de<b> 2 hores</b> costaria:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>Preu = Consum * preu del KWh = 0,00714 * 0,14€ = 0,0009996 €</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Arrodonint, <b>0,1 cèntim per càrrega</b>. És a dir, cada deu càrregues gastem un cèntim d'euro en electricitat. Per tant, si els treballadors recarreguen el mòbil a la feina cada dia laborable, gastarien uns <b>2 cèntims d'euro per treballador al mes</b>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 16px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;">Quan li he dit el resultat m'ha interrogat:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;">-Ja està? Només 2 cèntims al mes?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;">-Bé, potser li hauríem de sumar el que es perd en forma de calor per la ineficiència del carregador. Però no crec que sigui gaire...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;">Ell ha arrufat les celles i deu haver recordat que quan toca un carregador acostuma a estar bastant calent. Així que, per curar-se en salut, ha decidit que els treballadors que carreguin el mòbil a l'oficina tindran neules normals al lot de nadal, en comptes de les de xocolata que hi van cada any.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;">-------------------------------------------------------------------------</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;">Actualització:</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; line-height: 15.989583969116211px;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="line-height: 15.989583969116211px;">Afegeixo una pregunta arrel del comentari del Joan. Imaginem-nos que amb les neules sense xocolata, cada treballador ha perdut 30 grams de xocolata.</span></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="line-height: 15.989583969116211px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="line-height: 15.989583969116211px;">Si l'energia d'aquesta xocolata es fes servir per recarregar un smartphone, durant quants dies es podria recarregar?</span></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="line-height: 15.989583969116211px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="line-height: 15.989583969116211px;">Si algú s'anima a fer el càlcul, podem fer un altre post amb l'explicació.</span></span></div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-38804040935438096352013-10-05T13:46:00.000+02:002013-10-05T13:46:31.615+02:00Funciona l’homeopatia?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Al llarg de l’últim any, diversos amics m’han
explicat que ells utilitzaven l’homeopatia. Sense que jo tragués el tema i
sense que ells em demanessin la meva opinió. I en tots els casos hi havia un
cert nivell d’entusiasme, com qui et parla del seu mòbil d’última generació. O fins i tot un punt de devoció quasi religiós, com qui ha trobat una fe que dóna sentit
a la seva vida.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Com que no em van demanar la meva opinió, no
la vaig donar. De fet, trobar-me gent real, amb la que tinc relació, que fa servir l'homeopatia em va trasbalsar una mica. Donant la meva opinió m'hauria sentit com si estigués violentant la seva fe. D'altra banda, callant la meva opinió sento que estic posant en perill la seva salut.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I aquesta nit, la homeopatia
anava llençant preguntes al meu cap, preguntes que no em deixaven dormir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">He voltat una mica per aquí i per allà (trobareu alguns enllaços interessants al final) i he intentat escriure un article amb les conclusions que n'he extret.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Fonaments teòrics de l’homeopatia.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A grans trets, la homeopatia es basa en donar
una substància que genera el mateix problema que té el pacient però a una dosi
prou reduïda com perquè el cos pugui lluitar contra ella. Per exemple, si volem
resoldre una migranya, hi posem un verí que causi mal de cap i el diluïm molt,
per tal que no sigui tòxic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En molts casos, al final de la dilució, no hi
queda cap molècula de la substància tòxica original (en això estan d’acord la
química moderna i els homeòpates). I aquí entra el concepte de <b>memòria de
l’aigua</b>. Segons aquesta creença, l’estructura de l’aigua té la capacitat de
“recordar” les molècules que hi han estat en contacte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Científicament no es pot demostrar que això
passi. I, si passés, caldria plantejar-se que l’aigua que es fa servir per
diluir la substància original prèviament ha estat en contacte amb bilions de
substàncies diferents. Com es fa perquè “recordi” justament un contacte i
“oblidi” tots els altres?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHd_ePybzlFLfi09lFwASAauqVnWxlhFRFxktQaNbWHPRmiFwmx_PD7W5H45yTstkOPfIr13RFmrgonCv19Nfp1W-ytzZ8rtgSq7Lbhzf-QLsa7qVWU2WOrOGqnv9211wLMobCYShXrmCo/s1600/bladerunner_6_tearsintherain-300x169.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHd_ePybzlFLfi09lFwASAauqVnWxlhFRFxktQaNbWHPRmiFwmx_PD7W5H45yTstkOPfIr13RFmrgonCv19Nfp1W-ytzZ8rtgSq7Lbhzf-QLsa7qVWU2WOrOGqnv9211wLMobCYShXrmCo/s1600/bladerunner_6_tearsintherain-300x169.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><span style="font-size: x-small;">De la frase "tots aquests moments es perdran, com llàgrimes en la pluja" deduïm que en Roy Batty no creu en la memòria de l'aigua. <a href="http://somofos.com/return-of-the-blade-runner/" target="_blank">Imatge</a>.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Probablement alguns homeòpates tenen resposta
a això però la majoria diuen que “no importa tant el per què funciona. El que
importa és que funciona”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">A mi em funciona.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’argument principal de la homeopatia és el mateix
que el de totes i cadascuna de les pseudociències relacionades amb la salut:
doncs a mi em funciona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">No sé si existeix alguna manera de
contrarestar aquest argument, fortament arrelat en les creences de qui el
pronuncia. Però sí que hi ha algunes reflexions a fer al respecte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Analitzem què vol dir “a mi em funciona”.
Posem que el pacient té un símptoma, pren el remei i, passat un cert procés, el
símptoma desapareix. Vol dir això que el remei funciona?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">No necessàriament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhznWRjho694aN5nsw8-a60z3FkEzVrnFPuzXkSY9HahOqMsPczIhxtKK0DGB5jeiubwfTTTPcmPziQYiwnFqymX0uquj4hB1zJRri0m_sVAn89w0nQOzOOtW_mGuneoAJpO87OYe-gh-j9/s1600/1378067868447.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhznWRjho694aN5nsw8-a60z3FkEzVrnFPuzXkSY9HahOqMsPczIhxtKK0DGB5jeiubwfTTTPcmPziQYiwnFqymX0uquj4hB1zJRri0m_sVAn89w0nQOzOOtW_mGuneoAJpO87OYe-gh-j9/s320/1378067868447.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><span style="font-size: x-small;">L’entrenador del Barça fa uns
quants partits que porta sempre el mateix polo, de color festuc. I des que el
porta, el Barça no ha perdut cap partit. Vol dir que el polo festuc del Tata és
capaç de fer que el Barça guanyi els partits? O hi ha molts altres factors, com
que el Messi jugui bé, que el porter ho pari tot, que la tàctica sigui bona,
que els rivals no tinguin el seu dia, que l’arbitre no ens piti un penal en
contra...?</span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><span style="font-size: x-small;">És més, si un dia el Tata es posa el seu polo
festuc i el Barça perd, demostraria això que el polo no dóna sort? Potser el
Tata creu que no. Que, a la llarga, ha anat bé que l’equip perdés aquell partit
perquè els ha fet reaccionar. Les supersticions es poden blindar indefinidament mitjançant la tècnica d<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Drag%C3%B3n_en_el_garaje" target="_blank">el drac al garatge</a>. <a href="http://www.sport.es/es/noticias/barca/messi-neymar-polo-verde-del-tata-2619170" target="_blank">Foto</a></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h1 style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: small;">Relacions causa-efecte</span></span></h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Una de les coses més difícils que li demanem
al nostre cervell és que estableixi relacions causa-efecte. Perquè podem veure
que primer passa A i després B. Però això no significa necessàriament que A
sigui la causa de B.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Posem que una persona acciona un interruptor
i, just després, s’encén un llum. És l’interruptor accionat causa del llum encès?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Posem que un grup de fidels fa una processó
per demanar que plogui i al cap d’una setmana plou. És la processó causa de la
pluja?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En el primer exemple, el sistema
interruptor-llum està fonamentat en un extens coneixement científic sobre
circuits elèctrics. Sabem que hi ha un cable elèctric que connecta
l’interruptor i la bombeta, tenim una teoria sòlida que ens permet entendre
bona part d’aquest sistema. Per tant, podem dir que molt probablement sí que hi
ha una relació causa-efecte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En el segon cas, no hi ha cap teoria
científica que uneixi la processó amb la pluja. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però ha plogut. I per tant, funciona, no?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Bé, podríem sospitar que, quasi a tot arreu
del món, tard o d’hora acaba plovent. Llavors, si plou al cap d’un dia de la
processó, ha funcionat. Si plou al cap d’una setmana, també. Si plou al cap
d’un mes, també. I els de la processó sempre podran dir “veus com ha plogut?” o
“encara no ha plogut però diumenge vinent en farem una altra i segur que en un
parell de setmanes plou”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En altres paraules, com a mínim caldria
delimitar de forma rigorosa quan direm que funciona i quan no. Perquè, <b>si no
delimitem en quines condicions direm que no ha funcionat, sempre ens podran dir
que</b> <b>qualsevol cosa és causa de qualsevol altra</b>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per això el segon pilar de la ciència s’exigeix que hi hagi <b><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Falsabilidad" target="_blank">falsabilitat</a></b>.
És a dir, que hi hagi vies per demostrar que una relació causa-efecte no és
certa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Arribats aquí, si algú sosté que la dansa de
la pluja funciona malgrat no saber per què, com es pot comprovar si té raó o
no?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h1 style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: small;">L’estadística</span></span></h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9kUo4gvN7aYzUqENZDdfWLzwr95AO7sPHO3SYsjCxRbqRZINNRqL4wK40AGSrgW__34bVKDEU3iR8Qyz48wREBTbiVmsWFru6pT3W_1t_xhSTI1LZHEz0SxPLN3sgSI0jHrVfnUulqW9X/s1600/ruleta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9kUo4gvN7aYzUqENZDdfWLzwr95AO7sPHO3SYsjCxRbqRZINNRqL4wK40AGSrgW__34bVKDEU3iR8Qyz48wREBTbiVmsWFru6pT3W_1t_xhSTI1LZHEz0SxPLN3sgSI0jHrVfnUulqW9X/s320/ruleta.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><span style="font-size: x-small;">Observant patrons de jugades molt grans, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Gonzalo_Garc%C3%ADa-Pelayo" target="_blank">els Pelayo van aconseguir guanyar diners a la ruleta</a>. <a href="http://eurovegasmadrid.net/cambio-fiscalidad-casinos/" target="_blank">Imatge</a>.</span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’estadística serveix per generar coneixement
a partir de dades sorgides de la ignorància.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Exemple. Si desconeixem les dades físiques
implicades en el llançament d’un dau, no sabrem quin número sortirà. Però,
malgrat aquest desconeixement en podem treure coneixement. Podem saber si un
dau està trucat a partir d’una successió de tirades. És a dir, si el dau es
comporta de forma diferent a com ho faria un dau completament aleatori.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tornant a l’exemple anterior, un tractament
estadístic de les dades de pluja d’un indret determinat, combinat amb les dades
de totes les processons per la pluja ens revelaria si la processó està relacionada amb la
pluja o no. Si els dies següents de les processons plou significativament més
que els altres dies podríem establir una correlació.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La correlació no implica necessàriament
causa-efecte però ja estaríem a mig camí. Per què no? Doncs, per exemple,
podria resultar que les processons se celebressin sempre en una determinada
època de l’any, més propensa a la pluja. Però, en tot cas, una correlació ja és
un element important a tenir en compte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h1 style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: small;">Medicament vs placebo: la prova del cotó.</span></span></h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXPFmPq8BovJ8ZnKcUEqnaOVyv6f29fl_VLe5rE-ysjFuFgOZRt2T_iAcy7hMrTUYZ5W3AJCItGMlt7F4JsbjqkE-wtsBjYMtnpLvguVJGDhlQ_pln7iv4Aa29qkoR44veRPVS2tbdHaWV/s1600/placebo-effect1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXPFmPq8BovJ8ZnKcUEqnaOVyv6f29fl_VLe5rE-ysjFuFgOZRt2T_iAcy7hMrTUYZ5W3AJCItGMlt7F4JsbjqkE-wtsBjYMtnpLvguVJGDhlQ_pln7iv4Aa29qkoR44veRPVS2tbdHaWV/s320/placebo-effect1.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><span style="font-size: x-small;">L'efecte placebo s'associa a les millores que experimenta un pacient quan creu que se l'està tractant. <a href="http://www.theemotionmachine.com/how-to-create-your-own-placebo-pills" target="_blank">Aquí expliquen com crear les vostres pastilles de placebo</a>.</span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Hem arribat al punt clau d’aquest article.
L’hora de la veritat d’un medicament és l’assaig contra el placebo. A grans
trets es tracta d’un experiment amb un grup A, al qual se li dóna un medicament
del qual se’n vol provar l’eficàcia. I un grup B, al qual se li dóna un
placebo, que és una pastilla que no conté gens de medicament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aleshores es fa el control dels dos grups. <b>Si
es veu que en el grup A milloren significativament més pacients que al grup B,
molt probablement, tenim un medicament efectiu</b>. Si empata amb el placebo,
el medicament és ineficaç. I això vol dir que el remei no cura, malgrat a tu,
un dia, et van disminuir els símptomes després de prendre’l.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">És a dir, malgrat no conèixer el per què
funciona un remei, podem determinar-ne l’eficàcia amb un experiment com aquest.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Si heu llegit amb atenció i interès, ara
mateix us estareu preguntant si<b> la homeopatia ha superat algun cop el placebo o
no</b>. <b>Aquest és el punt clau del debat homeopatia sí / homeopatia no</b> (i també per
qualsevol altre remei alternatiu o convencional). Aquí es decideix si la
homeopatia funciona o si és una farsa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Bé, doncs els defensors de l’homeopatia diuen
que sí, que<a href="http://www.unicista.com/portada/homeopatiavsplacebo.htm" target="_blank"> hi ha estudis que demostren que l’homeopatia ha batut el placebo</a>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">D’altra banda, els crítics han dit que aquests
estudis tenien resultats positius mínims, no reproduïbles i pobrament
controlats.Si us voleu fer una idea dels arguments i contraarguments, podeu llegir <a href="http://noticiasdeabajo.wordpress.com/2012/02/28/un-notable-informe-del-gobierno-suizo-sobre-medicina-homeopatica/" target="_blank">aquest article</a> i després <a href="http://naukas.com/2012/03/23/desmontando-el-informe-suizo-sobre-la-homeopatia/" target="_blank">aquest altre</a> (que ja de pas, desmunta també l'article enllaçat al paràgraf anterior).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h1 style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: small;">Podem batre el placebo sense ser millors que ell?</span></span></h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Un dels aspectes a tenir en compte quan
treballem amb l’estadística, és el seu marge d’error. Podem reduir l’atzar tant
com vulguem però mai eliminar-lo completament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per exemple, si fem estudis amb un marge
d’error del 5% ens pot passar això:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrNTErVbOxjIuOmmzXeh331Pt3EuGUec_R7R4YJFO8kLwApMtzlEdHkQcLf1sd1_0A8vDPLEr7WLGkJs9ZhXp4fUHrTZmXGwIukMu4Hsdyy3hMDwu9Y43yKo5XfLBpJJUafkubWWivvhHJ/s1600/significant.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrNTErVbOxjIuOmmzXeh331Pt3EuGUec_R7R4YJFO8kLwApMtzlEdHkQcLf1sd1_0A8vDPLEr7WLGkJs9ZhXp4fUHrTZmXGwIukMu4Hsdyy3hMDwu9Y43yKo5XfLBpJJUafkubWWivvhHJ/s1600/significant.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><span style="font-size: x-small;">Segons l'estadística, podríem arribar a la conclusió que les gominoles verdes causen acné. El que ha passat en realitat és que hem fet 20 estudis amb un marge d'error del 5% i un d'ells ha caigut dins d'aquest marge d'error. Font: <a href="http://xkcd.com/882/" target="_blank">xkcd</a></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Una manera de batre el placebo és fent
trampes. No cal falsejar els resultats, <b>n’hi ha prou amb seleccionar-los</b>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per exemple, imaginem que en Placebo diu que
és capaç de ficar el 60% dels tirs lliures i jo dic que sóc capaç de
superar-lo. Faig una tanda de 10 tirs i en fico 5. Però aquesta no valia. Faig
una segona tanda i en fico 4. Aquesta tampoc. I així vaig fent tandes fins que
acabo tenint 8 o 9 tandes en les quals he assolit o superat el 80%. No li dic a
ningú que en 80 o 90 tandes no he arribat a aquestes xifres i així puc dir que
he demostrat ser millor que el placebo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per això <b>en ciència és molt important que es
publiquin els resultats negatius</b> dels estudis.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h1 style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: small;">Posem que l’homeopatia no és efectiva. Però tampoc fa mal,
no?</span></span></h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> </span>Posem que les pastilles d’homeopatia únicament
tenen excipient i, per tant, cap efecte, ni positiu ni negatiu. Tampoc passa
res per prendre’n, no? És més, si funcionen com a placebo, poden ajudar algun
pacient, no?</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Això és essencialment cert. Amb <a href="http://esmateria.com/2013/02/20/el-uso-de-productos-homeopaticos-puede-matar/" target="_blank">infreqüents excepcions</a>. El principal perill és que davant d’una malaltia optem per un remei
que no funciona en comptes de seguir un tractament que sí. I quan, mesos més
tard provem el tractament que funciona, ja sigui massa tard.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">També, i això és una mica una opinió personal,
hi ha el perill social de la pèrdua de prestigi de la ciència de veritat. Si,
com a societat, ignorem allò que hem après sobre Física, Química, Matemàtiques
i ens guiem per prejudicis o modes, correm el risc de deixar d’avançar en el
coneixement d’aquestes matèries. Ens queixem que el govern retalla en Ciència però, amb quina autoritat culparem als polítics si nosaltres tampoc respectem la ciència? </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Qui sap, potser un dia fins i tot retrocedim i
tornem a fer operacions quirúrgiques com es feien fa un segle: anestesiant amb
un glop d’aiguardent o amb un cop de garrot al cap.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h1 style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-size: small;">Llavors l’homeopatia no té res de bo?</span></span></h1>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Durant el segle XIX, una epidèmia de còlera va
assolar Europa i els pacients tractats amb homeopatia van sobreviure
notablement més que els tractats amb “medicina tradicional”. Cal aclarir que la
medicina tradicional comptava amb tractaments tan útils com les sagnies i els
laxants que, lluny de tenir cap efecte terapèutic, debilitaven el pacient.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Avui en dia, potser encara hi ha àmbits en els
que l’aplicació de fàrmacs o tractaments empitjora la salut del pacient
(respecte a no fer res). Especialment, en casos de pacients molt hipocrondríacs, amb <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_M%C3%BCnchhausen" target="_blank">síndrome de Munchausen</a> o trastorns psicosomàtics. Els
homeòpates dediquen habitualment més temps als seus pacients que els metges
tradicionals. Per tant, els pacients que bàsicament volen sentir que un metge
està tenint cura d’ells, potser estan en bones mans si van a veure un
homeòpata.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b>Però hi ha molta gent que utilitza la
homeopatia. Fins i tot metges i farmacèutics. Estàs segur que no t’equivoques?</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">No estic segur de res. El coneixement científic està sotmès a
revisió constant. No es pot progressar si no s’admet, amb humilitat, que s’ignoren
moltíssimes coses. Si algun dia es demostra que l’homeopatia funciona, jo
m’alegraré d’haver estat equivocat i que els pacients tinguin un ventall més
ampli de remeis per curar-se. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b>Però que avui en dia ignorem moltes coses
tampoc vol dir que qualsevol cosa no demostrada hagi de ser certa</b>. Per això
considero que cal ser igual d’exigent i escèptic amb la medicina tradicional i
amb les alternatives.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Jo a la medicina tradicional li demano estudis
rigorosos que demostrin el seu funcionament. I a les altres, també. Fins on jo
sé, avui en dia, no existeixen. Hi ha qui ho resumeix dient que "la medicina alternativa que funciona es diu medicina a seques".</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">De la mateixa manera, si dalt d’un avió que
cau en picat em donen a triar entre un paracaigudes que ha demostrat ser
efectiu després d’un munt de proves i un altre que no ha demostrat ser un
paracaigudes, jo triaré el primer. M'hi va la vida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En tot cas, si opineu de forma diferent, ho
podem discutir civilitzadament als comentaris. Perquè, com he dit abans,
m’agradaria estar equivocat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Us deixo amb alguns articles interessants que he llegit mentre escrivia tot això:</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><a href="http://queeslahomeopatia.com/preguntas-frecuentes/" target="_blank">Preguntes freqüents sobre homeopatia</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://lacienciaysusdemonios.com/10-razones-para-no-creer-en/10-razones-para-no-creer-en-la-homeopatia/" target="_blank">La ciencia y sus demonios</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://perarduaadastra.eu/2011/02/guia-completa-para-desmontar-las-mentiras-sobre-la-homeopatia/" target="_blank">Guia completa para desmontar las mentiras sobre de la homeopatia</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://blogs.elcorreo.com/magonia/2011/12/20/sanidad-admite-que-la-homeopatia-es-nada-pero-no-pasara-nada/" target="_blank">Què n'opina el Ministeri de Sanitat?</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://tallguywrites.livejournal.com/150111.html" target="_blank">Un còmic sobre homeopatia.</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
Deixo oberta la llista, per si hi voleu afegir altres enllaços (poseu-los als comentaris)</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-78711526485516070912013-03-15T09:38:00.000+01:002013-03-15T09:40:07.073+01:00Una possible explicació al fenomen dels mitjons desaparellats<span style="text-align: justify;">En el <a href="http://granspreguntes.blogspot.com.es/2013/02/on-van-parar-els-mitjons-desaparellats.html" target="_blank">darrer post</a> parlàvem dels mitjons desaparellats i
avançàvem que la tendència al desaparellament podia tenir alguna relació amb
l'entropia. Dèiem que no ens preocuparíem tant de veure on és el mitjó perdut
com de per què els mitjons que resten tendeixen a estar desaparellats.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMIJNZH5bGWU-RK4-g5fY8-uP2KmkRYpT54wlu_YVuWdLFhHvhhbIh2rkMxgVstpWbqYsosAfh609ZKez59ms1Pm3bJMceDhDevR5y04L1mLdJ3RHiGr0efPF9sW-tGkCQfh3RK6UbCzkp/s1600/Meeting_point2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMIJNZH5bGWU-RK4-g5fY8-uP2KmkRYpT54wlu_YVuWdLFhHvhhbIh2rkMxgVstpWbqYsosAfh609ZKez59ms1Pm3bJMceDhDevR5y04L1mLdJ3RHiGr0efPF9sW-tGkCQfh3RK6UbCzkp/s1600/Meeting_point2.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><span style="font-size: x-small;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><span style="font-size: x-small;">El mitjó perdut podria estar perfectament esperant la seva parella en algun lloc com aquest.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Comencem per un cas pràctic, d'una persona que disposa de 10
parells de mitjons. El primer mitjó que es perd, òbviament, deixarà un mitjó
desaparellat. Però, què passarà amb el segon mitjó que es perdi?</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Una possibilitat és que es perdi el mitjó desaparellat.
L'altra, que es perdi un mitjó que té parella. Però com que hi ha 18 mitjons
amb parella i 1 únic mitjó desaparellat, què serà més probable? Efectivament,
el més probable és que acabem tenint 2 mitjons desaparellats.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKoGF3W4Y6_9auZ3B4KuYg_v89Ln1aAgudWzalSSR6KxMLX66tvulYpkjkVVdMnXBsLCiJyzCzBFB-LPr48VA9hdsNLjygWfXKckXDWtt-sc7s4yR8jBtGU-ZLuHrnZLo_HdOTD7UBLtc3/s1600/mitjons.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKoGF3W4Y6_9auZ3B4KuYg_v89Ln1aAgudWzalSSR6KxMLX66tvulYpkjkVVdMnXBsLCiJyzCzBFB-LPr48VA9hdsNLjygWfXKckXDWtt-sc7s4yR8jBtGU-ZLuHrnZLo_HdOTD7UBLtc3/s320/mitjons.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><span style="font-size: x-small;">Si en la propera bugada es perd un mitjó, la probabilitat que aquest sigui el desaparellat és d'una entre dinou (5,3%). En canvi hi ha divuit possibilitats diferents de perdre un mitjó que no sigui aquest, per tant tenim un 94.7% de probabilitats de trobar-nos amb dos mitjons desaparellats. És per això que els mitjons tendeixen a desaparellar-se.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Si perdem un tercer i un quart mitjó, segueix sent més probable que es perdin mitjons aparellats que no pas desaparellats. Però cada cop la tendència és menys accentuada.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
És a dir, com més parelles completes de mitjons tinguem, més fàcil és que el mitjó perdut pertanyi a una d'aquestes parelles. A mesura que anem tenint més mitjons desaparellats, llavors és més probable que un mitjó desaparellat es perdi i, per tant, disminueixin els mitjons desaparellats.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtvnDzv-28lAzp7_00SLFzAYRXHVzVs8T-e3LX4vDLnuQlL8ZURGanH2PPwFsgCQH8c7GOKhFSgYHwA19Q-X-Fli65gDN7PkmVmeGPkIoS6EfdCiqbOeBxBqAWV0YUF7vBCM8itzq4evOF/s1600/mitjons5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtvnDzv-28lAzp7_00SLFzAYRXHVzVs8T-e3LX4vDLnuQlL8ZURGanH2PPwFsgCQH8c7GOKhFSgYHwA19Q-X-Fli65gDN7PkmVmeGPkIoS6EfdCiqbOeBxBqAWV0YUF7vBCM8itzq4evOF/s320/mitjons5.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><span style="font-size: x-small;">Amb cinc mitjons desaparellats, la probabilitat que el següent mitjó perdut sigui un dels que té parella ha baixat fins al 66,7%. Haurem d'arribar a set mitjons desaparellats per tal que sigui més probable perdre un mitjó desaparellat que un que encara conservi la parella.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Hi ha, per tant, una deliciosa ironia en l'entropia: com més ens capfiquem a ordenar un sistema, més tendència té a desordenar-se. Això té una explicació matemàtica que
s'intueix en el cas dels mitjons: els estats ordenats són pocs i els estats
desordenats, molts. I per tant, el més probable és que espontàniament es passi
a estats cada cop més desordenats.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En el cas dels mitjons, una bona manera de mantenir a ratlla
l'entropia és comprar diversos parells de mitjons iguals. Per exemple, 5
parells de mitjons blancs i 5 parells de mitjons negres. Així, en el pitjor
dels casos, tindreu dos mitjons desaparellats (un de blanc i un de negre).</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
L'entropia, que avui hem explicat amb un cas molt d'estar
per casa, pot explicar per què els líquids s'evaporen, per què es fàcil que un
got es trenqui però no tant que els seus bocins es reconverteixin
espontàniament en un got sencer. I, si ens posem filosòfics, l'entropia també pot donar la raó a aquells pesats que, amb aire malenconiós, es passen el dia dient que tot temps passat va ser millor.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-53786178015997022822013-02-13T16:06:00.000+01:002013-02-13T16:06:37.005+01:00On van a parar els mitjons desaparellats?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
La Gemma Sara ens fa arribar una pregunta que no la deixa dormir. Es veu que l'altre dia, tot reflexionant sobre el Feng Shui va pensar en els mitjons desaparellats i es va apropar, tot fent tai-txi, m'imagino, fins a aquest bloc per fer-nos arribar aquest gran misteri.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.funidelia.es/8224-10622-thickbox/calcetines-rayas-rojas-y-blancas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.funidelia.es/8224-10622-thickbox/calcetines-rayas-rojas-y-blancas.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><span style="font-size: x-small;">En la categoria de reptes que se superen a si mateixos: trobar el mitjó desaparellat d'en Wally.</span></i></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sospito que la pregunta interessant, més que l'on és el per què. L'on pot ser terriblement atzarós i difícil d'abordar. Se l'ha menjat el gos, ha caigut al carrer quan l'hem penjat a l'estenedor, ens l'ha robat la veïna de baix, ens ha caigut de la bossa del gimnàs o fins i tot potser s'ha quedat al cubell de la roba bruta. De fet hi ha una empresa que ha desenvolupat la tecnologia dels <a href="http://blogfanta.cocacola.es/aburrimiento/por-fin-podremos-saber-donde-estan-esos-calcetines-que-se-van-a-tomar-fanta-en-la-lavadora" target="_blank">Smart Socks</a>. Per un mòdic preu, podeu adquirir mitjons amb un xip i anar-los controlant des del vostre telèfon mòbil.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En canvi el fenomen que crec que és interessant analitzar és per què el fet del mitjó desaparellat és tan freqüent. I dic que és interessant perquè m'ha semblat que obre la porta a parlar de l'entropia a partir d'un element tan quotidià com un mitjó solter.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De tota manera, abans d'intentar respondre aquesta pregunta, vull preguntar-vos a vosaltres. Us passa sovint això dels mitjons desaparellats? Quines teories teniu al respecte?</div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-32402474931603809592013-01-25T16:00:00.001+01:002013-01-25T16:00:55.254+01:00És cert que els camells guarden aigua a la gepa?<div style="text-align: justify;">
El camell és un dels animals que primer s'expliquen als nens. Amb això que duen a sobre tres reis mags i que, per tant, surten al pessebre (i a diferència del bou i la mula, l'Església encara no els ha negat el dret a ser-hi), de seguida ens arriben informacions sobre ells.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Diem als nens que els camells viuen al desert i són molt útils per als habitants del desert perquè poden passar molt de temps sense beure aigua. Els expliquem que tenen gepes i, de vegades, unim aquestes dues informacions: beuen molta aigua i la guarden a la gepa. Però és cert?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs resulta que no. A la gepa hi guarden greix, que és una cosa que vaig aprendre l'altre dia jugant a un joc de preguntes i respostes. I des de llavors que em pregunto: com s'ho deuen fer per transformar el greix en aigua?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé, doncs resulta que no transformen el greix de la gepa en aigua. El que fan és guardar l'aigua en un altre lloc: a la sang. Quan el camell (o dromedari, que són parents molt semblants) arriba a l'oasi, pot beure grans quantitats d'aigua. Fins a cent litres en deu minuts! A partir d'aquí, tot el seu cos està preparat per aguantar les condicions de calor i sequedat. L'estómac i l'intestí absorbeixen molt lentament l'aigua, els glòbuls vermells s'inflen i la sang s'aigualeix. Els ronyons treballen per reduir el líquid que surt amb l'orina a la mínima expressió, pràcticament no suen i els excrements són tan secs que els beduïns els fan servir de combustible.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: center;">
<img alt="Fitxer:07. Camel Profile, near Silverton, NSW, 07.07.2007.jpg" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/07._Camel_Profile%2C_near_Silverton%2C_NSW%2C_07.07.2007.jpg/487px-07._Camel_Profile%2C_near_Silverton%2C_NSW%2C_07.07.2007.jpg" /></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Això és un dromedari. El podeu distingir del camell perquè té només una gepa. De tota manera, com us podeu imaginar, el camell i el dromedari són parents propers i biològicament funcionen de manera similar.</i></div>
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La gepa, per la seva banda, serveix de dipòsit d'aliment i també de protecció contra el sol.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En resum, un animal fascinant i ben adaptat a condicions molt hostils que NO guarda aigua a la gepa.</div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-74059491372173597712012-12-27T13:00:00.000+01:002012-12-27T13:00:21.060+01:00Com pot madurar la fruita un cop collida?<div style="text-align: justify;">
El fenomen que estudiem avui el teniu tots ben a l'abast. Si heu comprat fruita algun cop, segur que heu preferit no agafar-la tota madura sinó agafar una bona part verda perquè maduri a casa. I a mesura que passen els dies, la fruita que teniu a la cuina es va tornant més i més dolça. Però, d'on coi surt el sucre per fer-la més dolça si ja no està unida a l'arbre?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si ho penseu tal com ho hem plantejat, no us sembla com un truc de màgia? Res per aquí, res per allà i... alehop, la fruita s'ha endolcit!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé, doncs posats a buscar el truc, la veritat és que hi ha poques explicacions possibles: o l'agafa de l'entorn o el produeix ella mateixa. I si el cistell no està fet de sucre i no li donem banys d'almívar, sembla que el sucre ha de sortir de dins de la fruita.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I això és el que passa. El midó de la fruita immadura s'hidrolitza per donar lloc a sucres simples, que són els que atorguen dolçor a la fruita. Si mai heu menjat un plàtan verd l'haureu notat molt aspre. Aquesta substància aspra que se us enganxa a la llengua és el midó que, un cop madura la fruita, es converteix en sucre.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<img src="http://milksci.unizar.es/bioquimica/temas/azucares/auxiazucar/almidon.jpg" /></div>
<div>
<i><span style="font-size: x-small;">Estructura del midó. Cadascun dels hexàgons representa un sucre simple que, quan està encadenat a d'altres, forma un polisacàrid complex com el midó i, quan està lliure, adquireix les propietats dolces dels sucres simples.</span></i></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha diversos compostos químics (concentracions d'oxigen, diòxid de carboni i etilè) i condicions ambientals (temperatura, humitat relativa...) implicats en el procés de maduració. I això fa que la fruita maduri de forma diferent si la posem a la nevera o la deixem fora, o si es troba al costat d'altres fruites madures.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'altra banda hi ha fruites que no maduren un cop collides, com poden ser els cítrics o els fruits vermells (maduixes, mores, gerds...) i l'únic que fan un cop fora de l'arbre és deteriorar-se.</div>
Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-25366781268552421622012-09-30T12:39:00.000+02:002012-09-30T12:42:02.375+02:00Com és de probable que siguis descendent de Guifré el Pilós, de Juli Cèsar o de Genguis Khan?<div style="text-align: justify;">
Suposo que tots heu vist aquestes pel·lícules on algú viatja al passat i llavors un es planteja, què passa si ara per culpa del viatge que he fet, mor un dels meus avantpassats o no es casa amb qui s'havia de casar. Llavors jo no naixeria però si jo no nasqués no podria viatjar al passat per fer que un dels meus avantpassats... i tot això que diu la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Paradoja_del_viaje_en_el_tiempo" target="_blank">paradoxa de l'avi</a>.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
A diferència del que passa en moltes d'aquestes pel·lícules, és poc probable que els avantpassats s'assemblessin gaire als viatgers del temps. Així doncs, podríem saber si són avantpassats nostres o, com a mínim calcular com de probable seria que ho fossin?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La pregunta presenta diverses complicacions per resoldre-la de forma numèrica però plantejarem algunes idees per fer-ne valoracions qualitatives.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En primer lloc, cal pensar en la progressió geomètrica que construeix les nostres arrels genealògiques: tenim 2 pares, 4 avis, 8 besavis, 16 rebesavis, 32, 64, 128... Bé, de fet, en algun moment es desvirtua aquesta bonica sèrie de potències de dos. Si retrocedim a l'any 1200, suposant 4 generacions per segle, ens sortiria que tenim uns 4 mil milions d'avantpassats, que és un nombre bastant superior a la població d'aquella època. Per tant, és obvi que alguns dels nostres avantpassats ho són per diverses branques de l'arbre genealògic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si viatgem a l'any 1200 (evitem a Genguis Khan, més pel perill que ens mati ell a nosaltres que no pas nosaltres a ell), alguns dels habitants d'aquesta època seran avantpassats nostres i d'altres no. A mesura que anem més enrere, els habitants dels mons antics tendeixen a ser o bé avantpassats de tota la humanitat (si el seu llinatge no s'ha extingit) o bé avantpassats de ningú (si van morir sense descendència o si la seva descendència va morir sense descendència). L'evidència genètica diu que s'ha trobat un <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ad%C3%A1n_cromosomal-Y" target="_blank">pare de tota la humanitat</a> i també una <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Eva_mitocondrial" target="_blank">mare de tota la humanitat</a>. Però també és possible que algú sigui avantpassat nostre i, en canvi, no tinguem cap coincidència genètica. Aquesta paradoxa s'explica perquè només tenim 23 parells de cromosomes i, per tant, anem a l'època que anem, els nostres cromosomes provenen d'un màxim de 46 persones d'aquella època. És a dir, la majoria dels nostres avantpassats llunyans no ens han fet arribar cap informació genètica.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLc3nuWvtyxLuWWIIXDQFaE_UrDVd7g1GsLp6ErAuNda5NfLJmSXM6GI5zo7WqK7FAnrj_oXLJDqHbog0HHNGjJ5WxGynm3_av_j1QIemUfhVtUyRHEkdgsoi65IhqHexc9UzElwfiLq_4/s1600/La_mort_de_Guifr%C3%A9_el_Pil%C3%B3s.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLc3nuWvtyxLuWWIIXDQFaE_UrDVd7g1GsLp6ErAuNda5NfLJmSXM6GI5zo7WqK7FAnrj_oXLJDqHbog0HHNGjJ5WxGynm3_av_j1QIemUfhVtUyRHEkdgsoi65IhqHexc9UzElwfiLq_4/s320/La_mort_de_Guifr%C3%A9_el_Pil%C3%B3s.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><span style="font-size: x-small;">Una de les aportacions de la monarquia és el fet de poder seguir les arrels genealògiques d'una família al llarg de molts segles. No he perdut el meu temps buscant-ho però segur que podem dir si oficialment el Rei actual d'Espanya és descendent de Guifré el Pilós. Malauradament això només passa amb la branca oficial. Possiblement la majoria de reis van engendrar altres branques genealògiques que han quedat soterrades en l'anonimat. Probablement això vol dir que quasi tots els habitants del país podrien reclamar el tron (el de Catalunya, d'Espanya o fins i tot d'alters països) basant-se en l'argument monàrquic de ser descendents biològics dels antics reis.</span></i></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En resum, hi ha dos grans factors que augmenten la probabilitat de ser descendent d'algú sense saber-ho: el temps que fa que aquesta persona va viure i la descendència que va tenir. Dels casos de l'enunciat, diria que el menys probable és Juli Cèsar, a qui en principi no va sobreviure gaire descendència (també és possible que tingués fills de qui no va quedar constància) i el més probable Genguis Khan, que tenia trenta-sis esposes. Tot i que també cal considerar un cert grau de consanguinitat per motius geogràfics, difícil de calcular. Per tant, Guifré també seria un candidat probable a ser ascendent de tots els catalans.</div>
<br />
<br />Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-62820622584056067792012-08-30T21:27:00.005+02:002012-08-31T00:05:02.270+02:00Quant pujaria el nivell del mar si tot el gel del planeta es fongués? Quant temps falta perquè això passi? Quant queda per l'apocalipsi? (I)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNK7YPlTJsWJU1SfgqLNGg9SCnlcS0B2Qihl63clc7eWF9FzbpUi5YqphIrhEBcE6fLzPhOpTSCykOJkLkzbfqTjsf6RVAvAlPKy32LQLZb0UBV8W-NxAEfiYUFv457rONXrB_seUQ0rog/s1600/DSCN0267.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNK7YPlTJsWJU1SfgqLNGg9SCnlcS0B2Qihl63clc7eWF9FzbpUi5YqphIrhEBcE6fLzPhOpTSCykOJkLkzbfqTjsf6RVAvAlPKy32LQLZb0UBV8W-NxAEfiYUFv457rONXrB_seUQ0rog/s320/DSCN0267.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #20124d; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;">La d'avui és una pregunta que els científics han intentat respondre sense posar-se del tot d'acord. Jo us proposo el repte de treballar junts per esbrinar-ho seguint un mètode lògic i pautat que ens permeti fer aquest càlcul amb la màxima precisió possible.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">Per tirar endavant aquest treball de recerca us plantejo treballar els següents punts. En aquest post només us proposo resoldre el primer punt, que és bastant fàcil, però compte que pot embolicar.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">El procés consistiria a resoldre els següents punts; avui proposem el punt 1.</span></b><br />
<b><span style="color: #20124d; font-size: large;"><br /></span></b>
<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: large;">1.-Augmenta o disminueix el nivell d'un got d'aigua amb glaçons si els glaçons que floten a l'aigua es fonen?</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: large;"><br />
</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: large;">2.-Quants metres augmentaria el nivell del mar si es fongués el gel que reposa damunt del terra (si fa no fa Groenlàndia i Antàrtida)</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: large;"><br />
</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: large;">3.-Estimació o investigació sobre la quantitat de gel que reposa damunt del terra a tot el planeta.</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: large;"><br />
</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: large;">4.-Estudi sobre
la velocitat de fusió del gel, en funció de la temperatura i de la
superfície específica.</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: large;"><br />
</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: large;">5.- Quantitat de
calor del Sol que absorbeix l'aigua líquida del mar, respecte la quantitat
de calor del Sol que absorbeix la superfície glaçada de la Terra, i com
afecta això a la temperatura del mar.</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: large;"><br />
</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: large;">6.- Càlcul de la
dilatació de l'aigua del mar en funció de l'increment de la
temperatura.</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: large;"><br />
</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: large;">7.- Estimació
final sobre l'augment del nivell del mar en funció dels punts
anteriors i d'una probable velocitat de fusió. És a dir, càlcul del temps que
ens queda per l'apocalipsi. Solucions possibles.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Així doncs, us deixo uns dies per a solucionar el primer punt:</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6XYW5XlLUUvbYZWuSk4XyOKc2d_lRRENaO-VDfkTrCqzWFIJ4iZ6QEJvz4KTZrAnuHz54Y2bUyQ0DBSAhtFPRfECCVoMKXkKrAVR51W9E3uEyLk6SiSsq3ve_UySOCP9hx73Fr1fh4yNE/s1600/Iceberg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6XYW5XlLUUvbYZWuSk4XyOKc2d_lRRENaO-VDfkTrCqzWFIJ4iZ6QEJvz4KTZrAnuHz54Y2bUyQ0DBSAhtFPRfECCVoMKXkKrAVR51W9E3uEyLk6SiSsq3ve_UySOCP9hx73Fr1fh4yNE/s640/Iceberg.jpg" width="433" /></a></div>
Created by <a href="http://commons.wikimedia.org/wiki/User:Uwe_kils" title="User:Uwe kils">Uwe Kils</a> (iceberg) and <a href="http://commons.wikimedia.org/wiki/User:Wiska_Bodo" title="User:Wiska Bodo">User:Wiska Bodo</a> (sky).<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">Si l'aigua és en un got o recipient, i el glaçó es fon... el nivell de l'aigua puja o baixa?</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #20124d; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-5028472454078597442012-06-06T15:33:00.000+02:002012-06-06T15:33:11.037+02:00Quina és la probabilitat de trobar-te algú per pur atzar?<div style="text-align: justify;">
L'altre dia estava llegint <a href="http://elblogdelmaurici.blogspot.com/2012/04/quatre-desconeguts.html" target="_blank">un relat del bloc d'en Maurici</a> basat en les persones que ens trobem per casualitat (no és exactament això però ho explico així per no explicar el final). I em va venir al cap la pregunta de com n'era de probable trobar-te algú per casualitat. És una pregunta que segur que molts ens hem fet algun cop quan ens trobem algú que no veiem des de feia anys i diem "ostres tu, quina casualitat!".<br />
<br />
És un tema que també és bastant típic de les pel·lícules romàntiques. Noi coneix a noia, s'enamoren i després es perden de vista. Més tard es retroben de casualitat, llavors s'emboliquen, es barallen i es perden de vista de nou. Finalment es tornen a trobar, llavors hi ha el moment emotiu, ell l'abraça, es fan un petó i viuen feliços i tot això. Hi ha una certa tendència a fer de la casualitat un article de consum en temes romàntics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Anem doncs a resoldre el problema. En primer lloc cal advertir a tothom que ens trobem a punt de resoldre un problema de mates. Sí, sé que els més llestos ja ho havíeu deduït però, per si de cas, prefereixo avisar. <span style="color: blue;">(Consell per a alumnes dropos --> Si t'avorreixes de l'explicació, pots anar directament al penúltim paràgraf, on hi ha la solució. De res.)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Començarem definint unes simplificacions que ens permetran resoldre el problema amb matemàtiques del batxillerat (o de l'ESO, que jo en això ja vaig desfasat). Seran les següents:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<ul>
<li style="text-align: justify;">Limitem les persones a les d'una població o zona. Per exemple, Barcelona i les seves poblacions limítrofes. És cert que podem trobar-nos casualment gent d'altres ciutats però no ho tindrem en compte.</li>
<li style="text-align: justify;">Definim que és igual de probable trobar-nos qualsevol de les persones d'aquesta població. Això estrictament no és cert, ja que és més probable trobar-nos gent que viu o treballa a prop que gent que viu a l'altra punta de la ciutat. O gent que surt molt al carrer que d'altres que estan tancats sempre a casa. Però si no fem aquesta simplificació els càlculs es complicarien molt.</li>
<li style="text-align: justify;">Considerem que, un cop vista una persona per atzar, és igual de probable que la tornem a veure a ella o que veiem a qualsevol altra. És a dir, els esdeveniments són independents. Això no és ben bé una simplificació perquè s'ajusta bastant a la realitat.</li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
Per fer-ho tot més senzill encara, començarem imaginant-nos un poble de cent persones on cada dia veiem una sola persona. Quina probabilitat tindrem de veure la persona desitjada el primer dia?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per calcular això, fem servir la <a href="http://www.aulafacil.com/CursoEstadistica/Lecc-16-est.htm" target="_blank">Llei de Laplace</a>, que diu que la probabilitat és igual als casos favorables (per a nosaltres és una única persona, la que busquem) dividit entre els casos possibles (que són els 100 habitants del poble). Així doncs, la probabilitat seria 1/100 = 0,01 = 1%</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El sentit comú ens diu que si no hem tingut sort, la probabilitat pujarà a mesura que anem sumant dies. El segon dia, haurem vist dues persones, per tant la probabilitat es doblarà, no? I al cap de 100 dies serà 100 vegades més gran i per tant serà del 100%, no?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs no. El segon dia la probabilitat <b>quasi </b>es doblarà. I al cap de 100 dies és possible que haguem vist tres o quatre vegades a una persona i a una altra cap. Per tant no és 100% segur haver vist la persona que busquem. Això seria com dir que si llencem una moneda a l'aire dos cops, és segur que en un dels dos casos sortirà una cara.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per resoldre aquest problema necessitarem fer ús dels <a href="http://pi.sangakoo.com/levelslanguages/view/ll:878/cl:290/zl:20" target="_blank">diagrames en arbre</a>. La idea és senzilla. Cada cop que té lloc un esdeveniment (en el nostre cas, cada cop que trobem una persona), surten dues o més branques, en funció de les diferents opcions (en el nostre cas, una branca per l'esdeveniment "persona que busquem" i una altra per a "persona que no busquem") i a cada branca s'hi escriu la probabilitat (1/100 i 99/100). Per al següent esdeveniment, es tornen a crear dues branques, amb les corresponents probabilitats (que tornen a ser 1/100 i 99/100).</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5CWtahCpdzfcT8sVkM_Own2u8oqUnyYgHpQ8lOitldGP4YGRpjfelTBXNjpN2S4hoRqpDnqx3bhpVrARJFgdDkLePLiEsqU7qfdkSIeSJnJUFijrFRNua4AhpUS_eqdbPzSlVOk2dQRbs/s1600/arbre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5CWtahCpdzfcT8sVkM_Own2u8oqUnyYgHpQ8lOitldGP4YGRpjfelTBXNjpN2S4hoRqpDnqx3bhpVrARJFgdDkLePLiEsqU7qfdkSIeSJnJUFijrFRNua4AhpUS_eqdbPzSlVOk2dQRbs/s320/arbre.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Exemple de diagrama d'arbre per al llençament de tres monedes, obtingut d'<a href="http://www.grec.net/home/escolar/recursos/ESTAD/c8/unit3/acti2/acti3.html" target="_blank">aquí</a>.<br />
<br />
<br />
Per calcular les probabilitats del segon dia, hem de multiplicar les probabilitats de cada branca. En el nostre cas tindríem:<br />
<br />
Probabilitat de veure la persona buscada els dos dies = 1/100 * 1/100 = 1/10.000 = 0,01%<br />
<div style="text-align: justify;">
Probabilitat de veure la persona buscada el primer dia sí i el segon no = 1/100 * 99/100 = 99/10.000 = 0,99%</div>
<div style="text-align: justify;">
Probabilitat de veure la persona buscada el primer dia no i el segon sí = 99/100 * 1/100 = 99/10.000 = 0,99%</div>
<div style="text-align: justify;">
Probabilitat de no veure la persona buscada cap dia = 99/100 * 99/100 = 9.801/10.000 =98,01%</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Donat que el que ens plantejàvem era quina probabilitat hi havia de veure la persona desitjada algun dels dos dies, les tres primeres opcions són vàlides i per tant, sumant les probabilitats ens donaria el resultat buscat (0,01%+0,99%+0,99% = 1,99%).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si seguiu aquest procediment per a 3, 4, 5,.., 10, o 100 dies veureu que comença a ser molt tediós i hi ha molts càlculs perquè hem d'acabar sumant totes les opcions vàlides (que són totes les branques de l'arbre menys una, la que representa la probabilitat de no haver vist cap dia la persona desitjada).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Arribats a aquest punt, per sort, tenim una drecera. Podem calcular només la probabilitat de no veure la persona desitjada. Un cop obtinguda, fem 100% menys aquesta probabilitat i tindrem la probabilitat que busquem. Això és així perquè la suma de totes les branques ha de donar sempre 100% (si ho hem fet bé, és clar).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tant, la probabilitat de no veure la persona buscada serà 99/100* 99/100 *... (tantes vegades com dies passin). Això es pot resumir en <b>99/100 elevat a n</b> (n=dies que passen). Això ens facilita molt la feina, perquè ho podem posar en un Excel i anar canviant la cel·la que conté els dies per tal de veure com varia la probabilitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A més, podem canviar els altres paràmetres. He fet l'Excel intentant simular els paràmetres del relat del Maurici (ciutat de 2 milions d'habitants, veient 1000 persones al dia) i al cap de 10 anys, la probabilitat de veure una persona en concret seria del 83,88%. Al cap de 20 anys, la probabilitat pujaria fins al 97,40%.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
He intentat inserir un Excel aquí, de forma que els lectors poguéssiu provar diferents condicions però no he estat capaç. En comptes d'això, ens haurem de conformar amb un <a href="https://sites.google.com/site/calculdeprobabilitat/prob_trobar_persona.xls?attredirects=0&d=1" target="_blank">enllaç</a>. He bloquejat les cel·les amb fórmules però si les voleu veure, les podeu desbloquejar sense contrasenya.</div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-69689107330768603512012-05-22T17:12:00.000+02:002012-05-22T17:12:21.976+02:00Solució a la pregunta que ens demana a quina distància es troba l'horitzó.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6FKiyYESSD7BtnvuEuyynomQIoRV1Wig9DPXHka510vS_lbBWh28BLTZPSmxeYkOukClY01Gc4bsgSBYyBJSsCWw9vo8TyO6cS2fkiPdEITxBSf-QOqK_I1vNH3JXNlXpPdZST-iatrPi/s1600/SAM_2039.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6FKiyYESSD7BtnvuEuyynomQIoRV1Wig9DPXHka510vS_lbBWh28BLTZPSmxeYkOukClY01Gc4bsgSBYyBJSsCWw9vo8TyO6cS2fkiPdEITxBSf-QOqK_I1vNH3JXNlXpPdZST-iatrPi/s400/SAM_2039.JPG" width="400" /></a></div><div style="color: #20124d; text-align: justify;"><br />
</div><div style="color: #20124d; text-align: justify;"><b>En Sergi em concedeix l'honor de publicar la resposta, si més no la resposta que jo proposo i a la qual vosaltres podeu fer tota mena de correccions i comentaris. M'estreno d'aquesta manera en l'exercici de colaborar amb aquest blog tan interessant i al qual tinc la il·lusió de plantejar preguntes en un futur proper; preguntes que de vegades no em deixen dormir, perquè sóc curiós de mena.</b></div><div style="color: #20124d; text-align: justify;"><b>Pel que fa a la pregunta que ens porta avui fins aquí, haig de dir que representa un problema molt agradable que se'm va acudir a mi quan impartia física i ampliació de matemàtiques en una escola concertada a l'any 1998. L'enunciat feia així:</b></div><div style="color: #20124d; text-align: justify;"><b><br />
</b></div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><i><b>"Un noi camina per la sorra de la platja, clava els ulls a l'horitzó i observa la ratlla nítida que separa cel i Terra. A quina distància es troba aquesta ratlla?"</b></i></div><div style="color: #20124d; text-align: justify;"><b><br />
</b></div><div style="color: #20124d; text-align: justify;"><b>Les reaccions de l'alumnat no es varen fer esperar: incomprensió, sorpresa, intriga, escepticisme... Tot es va solucionar quan els vaig dir que la resolució del problema era de caràcter "voluntari", que no passava res si no el solucionaven, i que, en tot cas, si arribaven a descobrir la resposta, això voldria dir que tenien una gran capacitat analítica: que sabien concretar què se'ls demanava, que eren capaços d'establir quins valors s'havia de suposar que coneixien d'entrada, que fins i tot podien resoldre el problema amb uns valors d'entrada que no fossin xifres sinó lletres o conceptes, que podien convertir en equació tot allò que sabien referent a la geometria o a la geografia, i que sabien manipular de manera eficient les equacions i la seva mecànica. Un cop rebaixada la tensió i proposat l'enigma com un repte a les seves capacitats i no pas com una condició per aprovar, la incomprensió es va transmutar en esperança, la sorpresa en il·lusió, la intriga en curiositat i l'escepticisme en determinació.</b></div><div style="color: #20124d; text-align: justify;"><b>Anem per feina.<br />
</b><b>Al principi sempre és convenient començar amb un dibuix:</b></div><br />
<a href="http://s1270.photobucket.com/albums/jj606/jeremias500/?action=view&current=EsquemasolucidistnciaalhortzPrimerdibuix-1.jpg" target="_blank"><img alt="horitzo11" border="0" src="http://i1270.photobucket.com/albums/jj606/jeremias500/EsquemasolucidistnciaalhortzPrimerdibuix-1.jpg" /></a><br />
<br />
<div style="color: #20124d; text-align: justify;"><b>He dibuixat un noi molt gran en comparació amb el planeta Terra, perquè d'aquesta manera resulta molt més fàcil percebre la idea que vull transmetre. Els raonaments seran igual de vàlids si el noi fa 1,8 metres d'alçada.</b></div><div style="color: #20124d; text-align: justify;"><b>Al principi és important comprendre què volem dir quan parlem de la ratlla de l'horitzó. La ratlla de l'horitzó, tal com veieu en el dibuix, és el punt més llunyà de la superfície de la mar que el noi pot veure. Més enllà, no hi pot veure res, perquè la corba de la Terra li amaga el que hi ha al darrere. Més a prop, hi veu els punts de mar que estan entre la ratlla de l'horitzó i ell. Al dibuix superior, la ratlla de l'horitzó es veu com un punt vermell i no com una línia perquè en realitat l'estem mirant de perfil, i una línia vista per la punta es veu com un punt. Aquest punt es troba al punt de tangència amb la Terra de la recta que surt dels ulls del noi i que és tangent a la Terra. Si el noi fos més alt, o si es mira l'horitzó des d'una muntanya, el punt de tangència estaria més lluny. Si el noi s'ajeu a Terra, el punt de tangència està més a prop. Podeu fer diferents dibuixos per a comprovar-ho. Heus aquí doncs la primera metàfora que després si convé podríem analitzar. L'horitzó serà més proper (les nostres ambicions, anhels o desigs, seran més propers, més fàcils) com més ens arrosseguem per terra. L'horitzó serà més llunyà (els nostres anhels seran més costosos, més meritoris, més elevats, més a llarg plaç) com més ens aixequem sobre nosaltres mateixos i sobre la nostra pròpia alçada. I per últim, els nostres horitzons estaran allà a on s'ajuntin el cel i la Terra, a on el més espiritual coincideixi amb el més terrenal. Però bé, deixem les metàfores i tornem a la ciència.</b></div><div style="color: #20124d; text-align: justify;"><b>Un cop veiem clar que la distància que volem calcular és la que uneix els ulls del noi amb el punt de tangència de la recta tangent a la Terra que surt dels seus ulls, observarem el següent dibuix per a disposar-nos a esbrinar pistes que ens condueixin a les equacions "salvadores": </b><br />
<a href="http://s1270.photobucket.com/albums/jj606/jeremias500/?action=view&current=Esquemasolucidistnciaalhortz-1.jpg" target="_blank"><img alt="horitzo22" border="0" src="http://i1270.photobucket.com/albums/jj606/jeremias500/Esquemasolucidistnciaalhortz-1.jpg" /></a></div><div style="color: #20124d; text-align: justify;"><br />
<b><span style="color: #20124d;">Sabem que la recta tangent a una circunferència és perpendicular al radi de la circumferència en el punt de tangència. És per això que, a l'horitzó, la recta <span style="color: #660000;">D</span> és perpendicular al radi <span style="color: #660000;">R</span> de la Terra. La recta<span style="color: #660000;"> D</span> és la distància entre els ulls del noi i l'horitzó. Mirant el dibuix comprovem que es forma un triangle rectangle (el de color taronja) que té per catets <span style="color: #660000;">D</span> i <span style="color: #660000;">R</span>, i que té com a hipotenusa una recta que té per longitud la suma de<span style="color: #660000;"> R</span> més l'alçada<span style="color: #660000;"> h</span> dels ulls del noi sobre el nivell del mar.</span></b></div><div style="color: #20124d; text-align: justify;"><b><span style="color: #20124d;">Una possible relació entre aquestes tres distàncies ens la dona el teorema de Pitàgores que diu que la suma dels quadrats dels catets és igual al quadrat de la hipotenusa:</span></b></div><div style="color: #20124d; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; color: #20124d; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2k3CLzUnIGUKTB9hPcgS8Ute5mi1Sx37aecgC2ZMxd9DGHABDuoa9aa3ol-4Fhohg4StUu2XVi-wHV3QG0dhSla4LwpotYqCih3BYfwy3knhwnibwm9KNUbEaZNeapoRytIGA8iFZjCSP/s1600/pit%C3%A0gores.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" kba="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2k3CLzUnIGUKTB9hPcgS8Ute5mi1Sx37aecgC2ZMxd9DGHABDuoa9aa3ol-4Fhohg4StUu2XVi-wHV3QG0dhSla4LwpotYqCih3BYfwy3knhwnibwm9KNUbEaZNeapoRytIGA8iFZjCSP/s1600/pit%C3%A0gores.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; color: #20124d; text-align: center;"><b><span style="color: #20124d;">Com que el que volem trobar és D, l'aïllem i trobem que l'expressió que ens la proporciona és:</span></b></div><div class="separator" style="clear: both; color: #20124d; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; color: #20124d; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsIyn24slFwQ8WkiqCuxjGUAbWUTgWtFCxbb3g35_2OTOrW7ofpKQat7bPM2HKJQ-CCOoRmQ9x8jcl0wU9EZFlPAc-ojpjR9yQHD6UP10thDP2FjJRmI0waBzfKXwz8-lwlb5Y-av90Gam/s1600/pit%C3%A0gores2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" kba="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsIyn24slFwQ8WkiqCuxjGUAbWUTgWtFCxbb3g35_2OTOrW7ofpKQat7bPM2HKJQ-CCOoRmQ9x8jcl0wU9EZFlPAc-ojpjR9yQHD6UP10thDP2FjJRmI0waBzfKXwz8-lwlb5Y-av90Gam/s1600/pit%C3%A0gores2.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #20124d;"><b>Suposem que l'alçada dels ulls sobre el nivell del mar, si el noi s'està mullant els peus amb les onades que van i vénen, sigui de 1,7 metres. El radi mitjà de la Terra és de 6371 quilòmetres. Si substituïm correctament aquests valors tenim que <span style="font-size: large;">D val aproximadament 4654 metres, </span><span style="font-size: small;">és a dir, l'horitzó, quan estem arran d'aigua, està a uns quatre quilòmetres i mig.</span></b></span><br />
<br />
<span style="color: #20124d;"><b><span style="font-size: small;">Us poso a continuació la distància a la qual es troba l'horitzó des de diversos punts emblemàtics; recordeu que com més alts estem, més lluny tenim l'horitzó. En alguns casos podem veure allò que està més enllà de l'horitzó, això passa quan l'objecte (muntanya, veler...) és prou alt com per treure la punta superior per damunt de l'horitzó, és a dir per damunt del punt de tangència de la recta que surt dels nostres ulls i que és tangen a la Terra. Si la visió fos nítida, això serviria per demostrar que la Terra està corbada. Si des del Tibidabo veiéssim només la punta superior del Puig Major de Mallorca, i ens restés oculta la part inferior, voldria dir que la part inferior ens queda amagada per la corba de la Terra.</span></b></span><br />
<br />
<div style="color: #660000; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>Els següents personatges o punts tenen l'horitzó als quilòmetres de distància descrits a continuació: </b></span></div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><br />
</div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>Noi a nivell del mar.......................................4,65</b></span></div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>El vigilant de la platja assegut a la trona...... 7,98 </b></span></div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>El pis superior de la Torre Mapfre.................44,29 </b></span></div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>El Castell de Montjuich..................................46,9 </b></span></div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>El Tibidabo....................................................80,77 </b></span></div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>La Mola (Sant Llorenç del Munt)...................118,6 </b></span></div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>Puig Major (Mallorca)...................................135,7 </b></span></div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>El Canigó........................................................188,36 </b></span></div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>El Teide (Tenerife)..........................................217,7 </b></span></div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>Des d'un avió (a 11000 metres)......................374,54 </b></span></div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>Des del capdamunt de l'atmosfera.................619</b></span></div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b><br />
</b></span></div></div><div style="color: #660000; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b></b></span></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-77670520457244196832012-05-15T13:55:00.001+02:002012-05-15T13:55:56.999+02:00A quina distància es troba l'horitzó?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgohxupT4o4DqZJ5gl7sRKVYOdgiu4y5qivxEoKR_aJ77xMfEcKZEhjnbnNfDfH3ZIPCXh2Pnr57pT-ofIPivj4hwi0zK4bpgJS5igIL5wpEwWwWH1XJs0A2xgGYwDmIIFT8141SVdBTDB3/s1600/horitz%C3%B3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="157" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgohxupT4o4DqZJ5gl7sRKVYOdgiu4y5qivxEoKR_aJ77xMfEcKZEhjnbnNfDfH3ZIPCXh2Pnr57pT-ofIPivj4hwi0zK4bpgJS5igIL5wpEwWwWH1XJs0A2xgGYwDmIIFT8141SVdBTDB3/s320/horitz%C3%B3.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No sé si heu anat mai a les Balears en vaixell. Hi ha bàsicament tres maneres d'anar-hi: en iot, en ferry o en catamarà. De la primera no us en puc parlar gaire, la veritat. L'opció del catamarà em van dir que pot ser molt perillosa si hi ha mal temps, que ho podeu passar molt malament dins del vaixell. Per tant el ferry no és una mala opció, tot i que es pot fer molt avorrit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo recordo el cop que hi vaig anar. La tornada se'm va fer llarguíssima. Hi havia unes pantalles on s'hi podia veure una d'aquestes pel·lícules on el protagonista és un ximpanzé, que un diria, són pelis per nens. Però no, els nens no se la miraven pas sinó que corrien amunt i avall, entre les cadires, cridant i posant histèric a tothom. Desesperat em vaig apropar a la finestra, esperant experimentar l'èxtasi d'aquell moment màgic i poder cridar "terra a la vista!". Aleshores va ser quan se'm va acudir la pregunta. Val a dir que aquesta no és ben bé una pregunta que no em deixa dormir. En tot cas eren els maleïts nens i la incomoditat de les cadires el que no em deixava dormir. En qualsevol cas, sí que em vaig estar plantejant, en el moment de veure "terra a la vista", a quina distància estaríem de la costa (i llavors: quant quedava de suplici en aquell maleït vaixell).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com que la pregunta no és excessivament complicada (un cop entens què és l'horitzó, això sí) us la deixem uns dies perquè la penseu.</div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-18771050020887591712012-04-25T16:06:00.001+02:002012-04-25T16:10:41.046+02:00Seria possible concebre una persona amb dos pares biològics del mateix sexe?<div style="text-align: justify;">
No recordo en quin moment em vaig plantejar aquesta pregunta però ara acabo de rellegir un relat que vaig escriure fa temps i es veu que fa quasi set anys que em ronda pel cap. El relat es diu "<a href="http://relatsencatala.cat/relat/el-tertulia-madrileny-i-la-concepcio-homosexual/122862" target="_blank">El tertulià madrileny i la concepció homosexual</a>" i el podeu llegir a Relats en Català. Es tracta d'una sàtira escrita arrel de la polèmica generada per l'aprovació de la llei del matrimoni homosexual però ambientada en un futur apocalíptic on la dreta espanyola ha perdut tot el seu poder (però segueix existint com a element folklòric, subvencionat pel govern).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjmpqc1gQ6ewVohyphenhyphengIzwEminpYud6aGAhIEd0ncookWmZALdGHHORx3LLFKvJ6Vwyq-lWCYpx1ppixthKJZ7LQd3PtPJsGpzppx1iJYpNkI4sR7ppQQk7HvHf7VlnvwQZWsU5T-FHw5en4/s1600/13113_peras-manzanas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjmpqc1gQ6ewVohyphenhyphengIzwEminpYud6aGAhIEd0ncookWmZALdGHHORx3LLFKvJ6Vwyq-lWCYpx1ppixthKJZ7LQd3PtPJsGpzppx1iJYpNkI4sR7ppQQk7HvHf7VlnvwQZWsU5T-FHw5en4/s1600/13113_peras-manzanas.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><span style="font-size: x-small;">(En el seu moment, la polèmica sobre el matrimoni homosexual a Espanya va acabar implicant algunes fruites. Imatge extreta d'una <a href="http://www.infoagro.com/noticias/2009/9/13113_el_comite_pera_manzana_analiza_previsiones_campa%C3%B1a.asp" target="_blank">notícia</a> sobre el comité de la pera i la poma)</span></i></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tornant a la pregunta, més enllà del seu exotisme (i sense voler entrar en activismes de cap tipus), m'agrada perquè fa reflexionar sobre concepte de la vida, que espero puguem desenvolupar més endavant en aquest bloc. I més concretament, sobre el llenguatge que codifica la vida i la tècnica de la clonació, una de les primeres pràctiques que han fet els humans amb aquest llenguatge tan especial.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Qui més qui menys recorda la clonació de l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ovella_Dolly" target="_blank">ovella Dolly</a>. L'experiment va consistir a crear una ovella genèticament idèntica a una ovella adulta, ja existent. Val a dir que per a la majoria de persones és difícil diferenciar una ovella d'una altra, fins i tot si són de races diferents (recordem l'expressió de les "churras y las merinas"). Però és evident que la clonació de la Dolly va ser un dels avenços més importants en la ciència dels nostres temps.</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidvef6uFKTnwjtEDv8O16ioX50Le0w3m6Geidb_wFe18BJ5OAbj8wNs5RxrrW6eai_os5X5yG_ujV3IpnxKbRMDtfU9MXhZXFiL9rX5t_QYzGDjjpnEvKqYzhNWZIGFtT08yfSL7C8-R5-/s1600/Dollyscotland.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidvef6uFKTnwjtEDv8O16ioX50Le0w3m6Geidb_wFe18BJ5OAbj8wNs5RxrrW6eai_os5X5yG_ujV3IpnxKbRMDtfU9MXhZXFiL9rX5t_QYzGDjjpnEvKqYzhNWZIGFtT08yfSL7C8-R5-/s320/Dollyscotland.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i>Per si encara no coneixíeu l'ovella Dolly, aquí la teniu.</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Intentaré resumir breument la tècnica emprada per clonar la Dolly:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<ol>
<li>S'agafa un òvul no fecundat d'una ovella qualsevol i se li buida el nucli. Al nucli hi ha l'ADN, així que aquest òvul quedaria sense informació genètica.</li>
<li>S'agafa una cèl·lula mamària d'una ovella adulta i se li extreu el nucli. Aquest nucli, amb l'ADN d'aquesta ovella, s'insereix a l'òvul buit obtingut en el punt 1.</li>
<li>S'implanta l'òvul obtingut en el punt 2 en una tercera ovella, que dóna llum a una ovella genèticament igual a l'ovella a la qual se li ha agafat una cèl·lula mamària.</li>
</ol>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Al final tenim una ovella amb tres mares però que genèticament només és igual a una d'elles. Aquí podríem afegir alguns matisos. Si algú ho vol fer ho discutirem als comentaris.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Sí que vull incidir en la diferència entre òvuls i cèl·lules mamàries: els primers són haploides (tenen la meitat de cromosomes que els diploides, que són els segons). L'embrió normalment es forma a partir de la fusió de dues cèl·lules haploides (un òvul i un espermatozou), que formen una cèl·lula diploide (zigot) que ja és viable per a la gestació.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Fent un paral·lelisme amb la tècnica de la Dolly, se'm va acudir una "tècnica" anàloga que permetria concebre un embrió amb dos pares del mateix sexe. Aniria així:</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<ol>
<li>Agafem un òvul d'una femella qualsevol. Li buidem el nucli.</li>
<li>Agafem un espermatozou d'un mascle qualsevol. Li buidem el nucli i l'inserim a l'òvul del punt 1.</li>
<li>Agafem un espermatozou qualsevol i fecundem l'òvul obtingut al pas 2.</li>
<li>Implantem aquest òvul en una matriu qualsevol.</li>
</ol>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Amb això tindríem un embrió amb dos pares masculins. Podríem fer un experiment semblant per a dues mares femenines. Només cal intercanviar les paraules òvul i espermatozou a l'esquema anterior.</div>
</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Jo no sóc un expert en el tema, així que abans d'escriure aquest post vaig consultar amb un parell de biòlogues. La resposta que em va donar la Sílvia Armangué va ser que segurament sí es podrien crear aquests zigots de dos pares o dues mares d'una manera semblant a la que proposo però seria més difícil accedir al genoma mitocrondrial i nuclear i reorganitzar-lo per evitar anomalies físiques.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
També vaig googlejar una mica sobre el tema i vaig trobar intents de fer coses semblants, si bé no de la manera que havia pensat jo. Us deixo els enllaços per si us interessa:</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b style="color: #222222; text-align: -webkit-auto;"><i><a href="http://www.ambienteg.com/curiosidades/con-dos-padres-biologicos" style="color: #1155cc;" target="_blank"><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">http://www.ambienteg.com/<wbr></wbr>curiosidades/con-dos-padres-<wbr></wbr>biologicos</span></a><span style="font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"></span><br /><span style="color: #1155cc; font-family: Arial; font-size: 15px; font-weight: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><a href="http://www.educasexo.com/noticias/a-vueltas-con-los-embriones.html" style="color: #1155cc;" target="_blank">http://www.educasexo.com/<wbr></wbr>noticias/a-vueltas-con-los-<wbr></wbr>embriones.html</a></span></i></b>
</div>
<div>
<b style="color: #222222; text-align: -webkit-auto;"><i><br /></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222;">Sé que algú pot pensar que quina utilitat pot tenir tot plegat. Ovelles iguals a altres ovelles, nens amb dos pares o dues mares biològiques,... No és més sensat procrear com s'ha fet tota la vida? Bé, aquí cadascú que opini el que vulgui. El que crec que no és irrellevant és el progrés de l'enginyeria genètica. Comprendre el llenguatge que determina els nostres cossos (i els organismes vius en general) ens pot donar un gran poder sobre la vida. A mi se m'acudeixen centenars de possibilitats útils que podrien sorgir amb un domini absolut de la genètica: nous tractaments per a malalties avui en dia incurables, animals o plantes que puguin sobreviure consumint aigua salada (més abundant que la dolça), organismes capaços de viure a temperatures extremes o en zones radiactives del planeta... o fins i tot a la lluna! Sense oblidar, és clar, les paraules de l'oncle Ben, que avisava a l'home aranya (estranya criatura, genèticament parlant) que "un gran poder comporta una gran responsabilitat".</span><br />
<span style="color: #222222;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimB8o0Y0BLjrgNUzUuk-vmACq6YQ6TbKCba9k5h8JkPC1jITZFdZaNiwCE-WOCsweNKQFjnlUyFRa2Zmn7HBhA-xEibB8FYese_CqO4hz4f6gN7Qee40YQ_Vt9kMPQ_nKHP_j9tkOci-l_/s1600/Ben-Reilly-Spiderman.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimB8o0Y0BLjrgNUzUuk-vmACq6YQ6TbKCba9k5h8JkPC1jITZFdZaNiwCE-WOCsweNKQFjnlUyFRa2Zmn7HBhA-xEibB8FYese_CqO4hz4f6gN7Qee40YQ_Vt9kMPQ_nKHP_j9tkOci-l_/s1600/Ben-Reilly-Spiderman.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #222222; font-size: x-small;"><i>(L'home aranya va ser producte d'un home, una aranya i molta radiació. Probablement, d'haver-se creat en la nostra època, Spiderman hauria estat ideat com un producte d'enginyeria genètica. Imatge extreta d'<a href="http://121jigovatios.blogspot.com.es/p/especial-el-dichoso-traje-de-spider-man.html" target="_blank">aquest bloc</a>)</i></span></div>
</div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-91202201299178224032012-04-03T13:56:00.000+02:002012-04-03T13:56:26.458+02:00Com es fa la pasta de dents a ratlles?<div style="text-align: justify;">
Aquesta pregunta ens la fa arribar la Marta, que és una noia que està ficada al món de la màgia. Suposo que un tub de pasta de dents a ratlles es pot veure com un utensili una mica màgic. Com ho fa la pasta de dents per distribuir-se per colors de forma tan ordenada?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Coneixent els trucs, la Marta de seguida va pensar en el clàssic "doble fons". I si hi ha dos recipients dins del tub, un de pasta blanca per dins i un de gel de color per fora? Això ho explicaria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Formulada la hipòtesi, ella i el Sergio (el seu xicot, que és mag professional) van agafar un tub de pasta de dents de colors i el van tallar, descobrint que -oh, sorpresa!- no hi havia cap doble cambra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan em van fer arribar la pregunta, la meva reacció directa va ser pensar també en el doble dipòsit. De fet, un amic m'havia explicat feia anys que ell havia tingut el mateix dubte i l'havia resolt tallant un tub de pasta. Arribat a aquest punt d'aparent contradicció vaig buscar informació i resulta que hi ha diversos mètodes per una cosa aparentment tan poc útil com fer pasta de dents de dos colors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1. Doble dipòsit: sembla ser que és la que es feia servir abans. El fet de tenir dos dipòsits encareix el producte innecessàriament.</div>
<div style="text-align: justify;">
2. Joc de densitats: Es col·loca la pasta blanca a la part inferior del tub i el colorant a la superior. El bec del tub té un disseny especial, que agafa la pasta blanca per sota i el colorant pels costats.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN86K3CDebRZ-Ozc53iXaYExeFRo7mThJFPwqpkJ_c9vYAo-soOhbxeleX7pXOdgfGjhonfAlDyq5YV7VhUuq3FfWTgfB77tR4QcAvkeP9JIu9PDfQPJEv6EkJ_B93rKI_zIvkG8TdAbAn/s1600/325px-Toothpaste_tube.svg.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="80" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN86K3CDebRZ-Ozc53iXaYExeFRo7mThJFPwqpkJ_c9vYAo-soOhbxeleX7pXOdgfGjhonfAlDyq5YV7VhUuq3FfWTgfB77tR4QcAvkeP9JIu9PDfQPJEv6EkJ_B93rKI_zIvkG8TdAbAn/s320/325px-Toothpaste_tube.svg.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
3. Tub per a dos colorants diferents: Semblant a l'anterior però amb una peça cònica de plàstic que distribueix separa els dos colorants en llocs diferents per tal de distribuir-los separadament sobre la pasta blanca.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És possible que hi hagi altres sistemes. En coneixeu algun?</div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-15996974105703280582012-03-26T23:43:00.000+02:002012-03-26T23:43:47.104+02:00Per què no hi ha menjar blau? Resposta.<div style="text-align: justify;">
En un post anterior preguntàvem <a href="http://granspreguntes.blogspot.com.es/2012/03/per-que-no-hi-ha-menjar-de-color-blau.html#comment-form" target="_blank">per què no hi ha menjar blau</a>. Les respostes que heu donat ens semblen prou interessants per fer-ne un recull, que és el que farem ara.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En primer lloc, hem descobert que la pregunta parteix d'una premissa falsa: sí que hi ha menjar blau a la natura. El blat de moro blau i la <a href="http://www.quimicarecreativa.org/phuniversal1.html" target="_blank">col lombarda</a> a un rang de PH determinat són blaus gràcies a les antocianines. Per tant, queda reformular la qüestió: "per què és tan poc freqüent el menjar de color blau?".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El menjar, tal i com el coneixem, no és res més que parts d'éssers vius (animals, plantes, fongs) que, com a tal, busquen sobreviure. Pel que fa al color, això es resumeix en dos grans intencions: amagar-se (que no els mengin) o destacar (per exemple en tàctiques de reproducció).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els que s'amaguen, tindrien colors semblants als de l'entorn, que en la majoria de casos són tons verds o marrons. Els que destaquen, serien colors que contrastessin amb els verds i marrons. Per exemple, les plantes, si volen fer un fruit per atreure els animals i que aquests se'l mengin i escampin les seves llavors ben lluny, no escolliran el blau. Si el que es busca es destacar, oferiran fruits vermells, taronges o grocs.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Val a dir que el verd és el color de la clorofil·la i que aquest pigment absorbeix amb especial intensitat la llum blava.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pel que fa a la carn dels animals, com que aquesta s'amaga sota la pell, pèl, plomes o escames, no té cap incidència i el cos dels animals tria el color que menys energia li costa obtenir. Normalment són blancs, marrons o vermells, amb algun cas curiós com el salmó i el marisc (aquesta excepció també té<a href="http://www.food-info.net/es/qa/qa-fp13.htm" target="_blank"> la seva raó de ser</a>).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ah, i el Frigurón sembla ser que devia tenir gust de pinya.</div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-75498052000511745602012-03-19T18:30:00.001+01:002012-03-19T13:42:37.998+01:00Hi ha alguna explicació racional al fet de sentir sorolls que no existeixen?<div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8PbXLfxTEFgvY6g21lcNFIABvpKWWqIM1pjkoaZ4tvp0jb7yUt-ggDlBo8JnsMMyuvEbense6_qr4TL_ezwFVzBBU_aNCPV4CrL-Z3Y4Nx85LNNNEUX9DTAEvbcBS7woHlFDX3tzhDok/s1600/foto+de+el-sexto-sentido.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 157px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8PbXLfxTEFgvY6g21lcNFIABvpKWWqIM1pjkoaZ4tvp0jb7yUt-ggDlBo8JnsMMyuvEbense6_qr4TL_ezwFVzBBU_aNCPV4CrL-Z3Y4Nx85LNNNEUX9DTAEvbcBS7woHlFDX3tzhDok/s320/foto+de+el-sexto-sentido.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5720127889841548818" border="0" /></a><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" ><span style=" font-weight: bold;">A</span>questa pregunta es basa en una experiència personal: <span style="font-weight: bold;">en ocasions sento mòbils</span>. </span><span style="font-size:100%;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><br /></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" >Tot va començar </span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" >després del disgust profund que em va generar el robatori del meu mòbil de la manera més beneita – cosa que va fer que la ràbia s’afegís al disgust- vaig anar a comprar-me’n un de nou. Vaig buscar punts i més punts per tal de que el cost del mòbil tendís a zero i vaig aconseguir un d’aquests artefactes que encara conservo. I que duri!</span><span style="font-size:100%;"><br style="color: rgb(0, 0, 0);"><br style="color: rgb(0, 0, 0);"></span><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:100%;" >Fins aquí tot ben normal. El fenomen però que us vull explicar va aparèixer després. Un cop més o menys controlat el tema de com funcionaven les diverses possibilitats i tecles de l’aparell, vaig fer allò de sentir el so de la trucada per poder identificar-la clarament quan algú volgués posar-se en contacte amb mi – i jo no acabés mirant al meu voltant amb aquella expressió de “ep! t’estan trucant, que no l’agafes...? ah! però si és el meu! (cara vermella)”. Després de familiaritzar-me doncs amb el nou to, vaig deixar estar el tema. El més curiós de tot plegat va ser que, mentre caminava pel carrer vaig sentir clarament com sonava el meu mòbil. Quan me’l vaig treure de la butxaca de l’abric, vaig poder comprovar que ningú havia trucat. Això em va passar diverses vegades, fins que curiosament – quan potser ja m’havia acostumat al to del nou mòbil- va deixar de passar-me.</span><span style="font-size:100%;"><br style="color: rgb(0, 0, 0);"><br style="color: rgb(0, 0, 0);"></span></div><div style="text-align: justify; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Anàlogament, quan vaig ser mare per primera vegada, moltes nits sentia com si el meu fill plorés. Em llevava corrents per veure què passava i comprovava, una mica estranyada, que el nen seguia dormint plàcidament. Un dia, estant a la dutxa, el fenomen es va repetir i aquest cop, i donat que el seu pare estava amb el nen i em jurava i rejurava que el nen no havia obert la boca, vaig poder acabar de confirmar que es tractava d’estrès.<br /><br /></span></div><div style="text-align: justify; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Avui en dia, tot ho acabem atribuint a l’estrès. I, què voleu que us digui, no m’acaba de satisfer aquesta resposta. Em vaig informar una mica i vaig descobrir que hi ha una mena de malaltia que es diu <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tinnitus">tinnitus</a> (o acúfens) que precisament consisteix en sentir sons que no procedeixen d’enlloc i que, efectivament, poden ser causats per l’estrès. Això concorda perfectament amb un dels aspectes de les les dues situacions que us he descrit (la no existència de font sonora). Però en la descripció dels símptomes dels acúfens sempre diu que es tracta de sorollets tipus xiulets, brunzits, en cap cas el to d’un mòbil amb totes les seves notes musicals, ni el plor característic d’un nen que saps que és del teu i només del teu fill... són, potser al·lucinacions? Vosaltres què en penseu?</span></div>Cristina Balaguerhttp://www.blogger.com/profile/07354445911453633758noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-10968733943146993692012-03-11T19:15:00.007+01:002012-03-11T19:52:46.707+01:00Per què no hi ha menjar de color blau?<div style="text-align: justify;"><span><br /></span></div><span><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; ">Aquesta pregunta me la vaig plantejar per primer cop un dia d'estiu dels anys vuitanta. Davant d'una carta de Frigo li vaig demanar a la meva mare que em comprés un </span><a href="http://miscositasdeinfancia.blogspot.com/2009/05/friguron.html" style="font-size: 100%; ">Frigurón</a><span style="font-size: 100%; ">.</span></div></span><div style="text-align: justify;font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><br /></div><div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><img style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 119px; height: 176px; " src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2KUAjfLxjaNoiDfWjyNLC5EygrkCEnPth0Cqu2OMOJFvtcT7alGCzcob0Q5E3vPFlz4gYeD6xaY-CkWXCfAsGsAAyyPJ0YJysj8f2qDoLIpkXZ0cY8x6LV1ZUjjVHx-WeN5g278nNIIFi/s320/friguron.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5718707643428863522" /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La meva mare, en veure la imatge del Frigurón a la carta, torçà el gest i m'intentà convèncer perquè en triés un altre amb l'argument que no hi havia menjar blau i per tant aquell polo no devia ser gaire saludable. Jo hi vaig estar un temps pensant i no, no en vaig trobar cap.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Evidentment avui en dia es pot afegir colorant blau a pràcticament qualsevol menjar. Hi ha també alguns menjars quasi blaus a la natura: nabius, formatge blau, albergínies,... Però el menjar blau sembla una curiosa excepció dins una dieta plena de verds, vermells, grocs, marrons, blancs, taronges, liles, negres i fins i tot roses.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Recentment, el tema del menjar blau va tenir un moment de gran popularitat, gràcies a la paròdia del<a href="http://www.youtube.com/watch?v=-eANTvS5XRA&feature=related"> sugus de pinya</a> però sembla ser que la pregunta es va quedar sense resposta. Així que demanarem als lectors, a veure si algú ens il·lumina sobre aquest gran interrogant.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com a pregunta bonus, algú recorda i sabria descriure el gust del Frigurón?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-52180059431372984922012-02-23T15:47:00.000+01:002012-02-23T16:20:38.536+01:00Quin és el mínim nombre de persones que caldria per reconstruir la nostra civilització?<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; ">Aquesta pregunta em va venir al cap per primer cop veient una pel·lícula. No en recordo el títol ni pràcticament res. Només una escena: un home de la nostra època viatjava a la prehistòria i sorprenia als troglodites amb un encenedor.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El primer que vaig pensar va ser "molt bé, noi però, què faràs quan se li acabi el gas? No sabràs tornar-lo a omplir, ni sabràs construir-ne un altre si aquest es trenca. A la llarga hauràs d'aprendre a fer foc fregant pals o pedres, com els troglodites".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És cert que potser sí que una persona del nostre temps podria fer avançar una societat prehistòrica amb el seus coneixements però el que és segur és que no podria, ni de bon tros, fer-la arribar al nivell actual.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una vegada vaig llegir que Goethe va ser l'últim home que tenia un coneixement global sobre com funcionava tot a la seva època. És a dir, que sabia com funcionaven internament els objectes que feia servir, comprenia la base de les ciències i de les humanitats de la seva època. No sé si és cert o no però m'interessa la idea que se'n desprén: després de Goethe, el coneixement es diversifica fins a tal punt que cap humà el pot abraçar en la seva plenitud. L'expert en Física Quàntica no pot ser-ho també en Microbiologia o en Filologia. El coneixement de la humanitat s'engrandeix però el temps per aprendre i el cervell de cada ésser humà tenen un límit.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fins i tot, dins d'un àmbit, és possible que els experts s'especialitzin en una funció concreta. Per exemple, hi ha alguna persona capaç de fabricar un microxip (ja no un ordinador sencer) partint del que pot trobar a la natura, sense l'ajut de cap eina ni cap persona? P<span style="font-size: 100%; ">osem-lo en la tribu de troglodites d'abans. Sabria trobar els minerals, construir-se les eines i dissenyar el xip des de zero? En cas contrari, quantes persones caldria que li enviessim per ajudar-lo?</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; ">Aquesta pregunta no té una resposta concreta, com les que podien tenir els posts anteriors. És una pregunta oberta que convida a reflexionar sobre el saber humà, la nostra funció a la societat i la importància de la col·laboració en la construcció i el manteniment del coneixement.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="text-align: justify;">També és una pregunta molt present en una de les novel·les més famoses d'Isaac Asimov. A "La Fundació" en Hari Seldon prediu el col·lapse de la civilització humana i crea un pla per intentar que la transició cap a una nova civilització sigui el menys traumàtica possible. El pla passa per triar les persones amb més coneixements en cada camp i enviar-les a l'altre extrem de la galàxia per tal que elaborin una Enciclopèdia que preservi el saber universal.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Així doncs, quantes persones caldrien per redactar una encoclopèdia amb els coneixements necessaris per reconstruir una civilització del mateix nivell que la nostra?</div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-5131600456397435926.post-86479368294235179302012-02-08T11:13:00.000+01:002012-02-08T13:24:07.135+01:00Resposta al problema de l'eclipsi<div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left; ">Ja que aquest bloc aspira a ser participatiu i un dels seus lectors ha contestat de forma encertada a la pregunta plantejada en l'anterior post, dividirem aquest text en dues parts, una per a cada resposta.</span></div><div><div><br /></div><b>Resposta del Sergi o procediment "com es fan les coses petites a mesura que ens n'allunyem".</b><div><br /></div><div>Partim del fet que els objectes es fan petits a mesura que ens n'allunyem i definim la distància de l'eclipsi com aquella que fa que la Terra i el Sol tinguin exactament la mateixa mida aparent.</div><div><br /></div><div>El primer que se'm va acudir per resoldre el problema va ser intentar esbrinar de quina manera es feia petit el sol a mesura que ens n'allunyavem. Això ho podia haver buscat al google però per fer-ho més didàctic he dissenyat un petit experiment d'estar per casa (mai més ben dit).</div><div><br /></div><div><b>L'experiment:</b></div><div>Material necessari:</div><div>-Una tapa de pot de melmelada (o qualsevol altre objecte de forma circular de mida similar)</div><div>-Un terra de rajoles.</div><div>-Una càmera de fotos digital.</div><div><br /></div><div>Procediment:</div><div>Situem la tapa sobre una de les línies de la rajola i la càmera de fotos sobre la següent (a una distància d'una rajola). Fem una foto. Col·loquem la càmera a dues rajoles de distància i fem una segona foto. Repetim fins a tenir 5 o 6 fotografies separades proporcionalment.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3j2-eStkYfHMyklIBsT0LSK6ZsHx8jiZ642aKfZsrfc1Qf300jjrFyqRrYV-0WoW_km2uOQMd-rVau8QZC9QU9u9qoRezVnzNaOcNdRdpbl82xJ9-zyYkvNceYMzA279aM3VMYV1clKnK/s1600/foto+%25281%2529.JPG"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3j2-eStkYfHMyklIBsT0LSK6ZsHx8jiZ642aKfZsrfc1Qf300jjrFyqRrYV-0WoW_km2uOQMd-rVau8QZC9QU9u9qoRezVnzNaOcNdRdpbl82xJ9-zyYkvNceYMzA279aM3VMYV1clKnK/s320/foto+%25281%2529.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5706711136041622610" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px; " /></a><br class="Apple-interchange-newline"></div><br class="Apple-interchange-newline"></div><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyeIDNu1Do6bWTpSjev9ns9B3CAKjMUryBk7hbE2a2chJv-pwM_evH6GR8JqViQLtdi02xopvRdXmK7kUvMArKrIGi4kHB04PJNYl67rjsfYcBR21_mKs3CsOcfJiYDidVB04Uh1IfjUws/s1600/foto+%25285%2529.JPG"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrZRINmAdUuhdRMSHsniANxeMF-9jQ02LHyVldFkXiSiVNy6hIsjpOD5tNdbrLASrBEHQgqoSgqXh6jidycd3Q7lISpWOyCtadoVZeA-hGZFu6qq_jnQRGUwWxg3RcLZYsIcQwVXLGIZNr/s1600/foto+%25282%2529.JPG" style="text-align: left; "><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrZRINmAdUuhdRMSHsniANxeMF-9jQ02LHyVldFkXiSiVNy6hIsjpOD5tNdbrLASrBEHQgqoSgqXh6jidycd3Q7lISpWOyCtadoVZeA-hGZFu6qq_jnQRGUwWxg3RcLZYsIcQwVXLGIZNr/s320/foto+%25282%2529.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5706711141652464674" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px; " /></a><br class="Apple-interchange-newline"></div><div style="text-align: center;"><br /></div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcJj5-I2MISKoIMBZtj5oVPBmm4c9foWUgwb9AWVmzL4s2gDT_xtj1H7fW4huAr5hW9faAm5lY2UNNn4fzKFozujatli5EiUWu3U_7R78ZtuSzzpOqk_cLJHDUkpj5swf4h4xcQT73NB1-/s1600/foto+%25283%2529.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcJj5-I2MISKoIMBZtj5oVPBmm4c9foWUgwb9AWVmzL4s2gDT_xtj1H7fW4huAr5hW9faAm5lY2UNNn4fzKFozujatli5EiUWu3U_7R78ZtuSzzpOqk_cLJHDUkpj5swf4h4xcQT73NB1-/s320/foto+%25283%2529.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5706711147110263330" /></a><br /><div style="text-align: center;"><span><u><br /></u></span></div><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7DWNOQLA43QrlkdDJtb_Sr2d-TFVNalN141KEY7lmn4gMCmv3k00kXwic4FohJ6cm14-rmaily3wzO1nd7U-ZGxp4ZZ6DrV3v-gFP0fyRF7m4fzpFOkvGXk_fUyf87GTSQAXjIbc_4Rb1/s320/foto+%25284%2529.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5706711155212849490" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px; " /><br class="Apple-interchange-newline"><div style="text-align: center;"><span><u><br /></u></span></div><div><div style="text-align: center;"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyeIDNu1Do6bWTpSjev9ns9B3CAKjMUryBk7hbE2a2chJv-pwM_evH6GR8JqViQLtdi02xopvRdXmK7kUvMArKrIGi4kHB04PJNYl67rjsfYcBR21_mKs3CsOcfJiYDidVB04Uh1IfjUws/s320/foto+%25285%2529.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5706711163271655042" style="color: rgb(0, 0, 238); text-decoration: underline; display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px; " /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A partir d'aquí el que farem serà mesurar la mida aparent (concretament el diàmetre) del nostre sol des de les diferents distàncies. Per fer això, hem retallat totes les tapes i les hem col·locat en un arxiu del programa Paint. Mitjançant l'eina quadricula les col·loquem alineades i amb l'eina regle mesurarem el seu diàmetre en píxels.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_EB4j63yX5lPmV5mN_Kju-jK94c9GG2LqC6x3v6fPs11NNoCBaZfcCNwri7io03qwE9VYiSVZTGqiT81-bxwtdybMseUmnqoa17Xmm3NedE13BN8YFgFA_IObpmc50bip_ykoSKt_C3u9/s1600/tapes.jpg" style="text-align: left; "><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_EB4j63yX5lPmV5mN_Kju-jK94c9GG2LqC6x3v6fPs11NNoCBaZfcCNwri7io03qwE9VYiSVZTGqiT81-bxwtdybMseUmnqoa17Xmm3NedE13BN8YFgFA_IObpmc50bip_ykoSKt_C3u9/s320/tapes.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5706721650179829890" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 142px; " /></a><br class="Apple-interchange-newline"></div><div style="text-align: justify;">Després anotem els diàmetres aparents segons la distància (en rajoles) de l'objecte a la càmera.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" width="374" style="border-collapse: collapse;width:281pt"> <colgroup><col width="188" style="mso-width-source:userset;mso-width-alt:6875;width:141pt"> <col width="186" style="mso-width-source:userset;mso-width-alt:6802;width:140pt"> </colgroup><tbody><tr height="20" style="height:15.0pt"> <td height="20" class="xl65" width="188" style="height:15.0pt;width:141pt">distància (en rajoles)<br /><br />--------------------</td> <td class="xl65" width="186" style="border-left:none;width:140pt">diàmetre aparent (en píxels)<br />----------------------</td> </tr> <tr height="20" style="height:15.0pt"> <td height="20" class="xl65" style="height:15.0pt;border-top:none">1</td> <td class="xl65" style="border-top:none;border-left:none">100</td> </tr> <tr height="20" style="height:15.0pt"> <td height="20" class="xl65" style="height:15.0pt;border-top:none">2</td> <td class="xl65" style="border-top:none;border-left:none">50</td> </tr> <tr height="20" style="height:15.0pt"> <td height="20" class="xl65" style="height:15.0pt;border-top:none">3</td> <td class="xl65" style="border-top:none;border-left:none">34</td> </tr> <tr height="20" style="height:15.0pt"> <td height="20" class="xl65" style="height:15.0pt;border-top:none">4</td> <td class="xl65" style="border-top:none;border-left:none">25</td> </tr> <tr height="20" style="height:15.0pt"> <td height="20" class="xl65" style="height:15.0pt;border-top:none">5</td> <td class="xl65" style="border-top:none;border-left:none">20</td> </tr></tbody></table><br /></div><div style="text-align: justify;">Si observem les dades, veiem que quan la distància es duplica, el diàmetre aparent es redueix a la meitat. Si es triplica, es redueix a un terç, etc. Això vol dir que la distància i el diàmetre aparent són<b> inversament proporcionals</b>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És a dir, que per tal que el diàmetre aparent del Sol sigui igual al de la Terra, hauríem d'estar a una distància que compensés la diferència de diàmetre real.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Dividint el diàmetre del Sol (1.392.000 km) pel de la Terra (12.742 km) obtenim que el diàmetre del Sol és 109,25 vegades més gran. Per tant, per tenir diàmetres aparents iguals, el punt que busquem està situat <b>109,25 vegades més lluny del Sol que de la Terra</b>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">¿A quants km de la Terra està situat aquest punt?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Agafo un moment el gràfic d'en Jeremies per il·lustrar el càlcul:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV8C7NrWWU7kaQa4_WYETbj30Vh7org736b06JAjvUn1S37AWRShlkRU8KGtbZ9ldWnhBz4mw1Owp5LORvzMdrgXrqpfHKsjoBtcl_-SLxqzguHxNYfhyphenhyphenP1PHcKvx2yyFX5lBCWpTWYI27/s1600/problema+bo.jpg" style="text-align: left; "><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV8C7NrWWU7kaQa4_WYETbj30Vh7org736b06JAjvUn1S37AWRShlkRU8KGtbZ9ldWnhBz4mw1Owp5LORvzMdrgXrqpfHKsjoBtcl_-SLxqzguHxNYfhyphenhyphenP1PHcKvx2yyFX5lBCWpTWYI27/s320/problema+bo.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5706727157376123522" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 150px; " /></a>La distància Terra-Punt de l'eclipsi seria x.</div><div style="text-align: justify;">La distància Sol-Punt de l'eclipsi seria 150 milions +x</div><div style="text-align: justify;">Si la primera és 109,25 vegades més petita que la segona, això vol dir que:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">150+x = 109,25x</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>I per tant x = 1,38 milions de km</b></div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Resposta del Jeremies (resolució trigonomètrica)</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La resolució d'en Jeremies arriba a la solució de forma ràpida i elegant, fent servir les raons trigonomètriques. Tornem al dibuix anterior:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV8C7NrWWU7kaQa4_WYETbj30Vh7org736b06JAjvUn1S37AWRShlkRU8KGtbZ9ldWnhBz4mw1Owp5LORvzMdrgXrqpfHKsjoBtcl_-SLxqzguHxNYfhyphenhyphenP1PHcKvx2yyFX5lBCWpTWYI27/s1600/problema+bo.jpg" style="text-align: left; "><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV8C7NrWWU7kaQa4_WYETbj30Vh7org736b06JAjvUn1S37AWRShlkRU8KGtbZ9ldWnhBz4mw1Owp5LORvzMdrgXrqpfHKsjoBtcl_-SLxqzguHxNYfhyphenhyphenP1PHcKvx2yyFX5lBCWpTWYI27/s320/problema+bo.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5706727157376123522" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 150px; " /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per resoldre el problema, en Jeremies dibuixa dues rectes tangents al sol i la Terra que s'uneixen en el punt d'observació. Després dibuixa els radis dels cossos celests perpendiculars a una de les rectes tangents. Amb això aconsegueix 2 triangles rectangles amb els mateixos angles.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A partir d'aquí escriu les dues equacions del sinus dels dos triangles i la que relaciona les distàncies entre el Sol, la Terra i el punt de l'eclipsi:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><p style="color: rgb(68, 68, 68); font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 21px; text-align: left; margin-bottom: 0cm; ">Rs /AC = Sin(alfa)</p><p style="color: rgb(68, 68, 68); font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 21px; text-align: left; margin-bottom: 0cm; ">Rt/ BC = Sin(alfa)</p><p style="color: rgb(68, 68, 68); font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 21px; text-align: left; margin-bottom: 0cm; ">AC = AB + BC</p><p style="color: rgb(68, 68, 68); font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 21px; text-align: left; margin-bottom: 0cm; ">on:</p><p style="color: rgb(68, 68, 68); font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 21px; text-align: left; margin-bottom: 0cm; "></p><div>AB distància Terra-Sol</div><div>Rs Radi del sol</div><div>Rt Radi de la Terra</div><div><br /></div><div>(tots són valors coneguts)</div><div><br /></div><div>Com que l'angle dels dos triangles és el mateix, el valor del sinus de l'angle també és el mateix i es poden igualar les primeres dues equacions:</div><div><br /></div><div>Rs/ AC = Rt / BC </div><div><br /></div><div>D'aquí podem aïllar fàcilment BC, que és la distància de la Terra al Punt d'eclipsi, el resultat que busquem:</div><div><br /></div><div>BC= Rt*AC / Rs</div><div>BC= 6.371 * 149.597.871 / 696.000 = <b>1,37 milions de km</b>.</div><p></p></div>Sergihttp://www.blogger.com/profile/11199244617878515972noreply@blogger.com0