Els remeis naturals curen més que els químics?

Aquest post l'escric pensant en la meva mare, que és molt fan dels remeis naturals. Sé que com ella hi ha milers de persones i que probablement cap d'elles canviï d'opinió després de llegir aquest post però com a mínim queda escrit i, qui sap, potser salvem alguna vida i tot.

Començo per elogiar les virtuts de les plantes medicinals que, a diferència d'altres remeis alternatius a la medicina oficial, SÍ han demostrat eficàcia en el tractament de diferents patologies. Així, si la pregunta és: "una planta em pot curar?", hauríem de respondre: "és possible".

Ara bé, si la pregunta fos "una planta és el millor remei del que disposem?", la resposta seria "molt probablement, NO".

Voleu saber per què?

1. Més val sol, que mal acompanyat

Els productes naturals contenen desenes, centenars o milers de substàncies químiques diferents. D'aquestes, és possible que alguna tingui propietats terapèutiques per a alguna malaltia en particular. I també és probable que la resta facin més nosa que servei.

Posaré un exemple no químic per explicar-ho millor. Imagineu-vos que teniu la casa bruta i no us ve de gust netejar. Truqueu a una empresa de neteja i us ofereixen la possibilitat d'enviar-vos una persona que es dedica a això o, pel mateix preu, enviar-vos també tota la seva família: tres nens que corren amunt i avall, un marit que fuma puros al sofà, la sogra que escolta la ràdio a tot volum i mitja dotzena de gats. Si el que voleu és que el pis quedi net, quina opció triaríeu?

Imagineu que voleu fer-vos passar la set i us diuen que un ou conté un 75,8% d'aigua. Creieu que és una bona opció prendre l'ou sencer o que seria millor separar primer l'aigua de la resta de substàncies? Font

Per això, una pastilla que contingui només la substància terapèutica és millor que una planta que conté centenars de substàncies diferents.



2. La dosi determina si la substància mata, no fa res o cura.

Segons la quantitat de substància administrada, podem parlar de:

• Dosi subòptima o ineficaç: és la màxima dosi que no produeix efecte farmacològic apreciable.
• Dosi mínima: és el punt en què comença a produir un efecte farmacològic evident.
• Dosi màxima: és la major quantitat que pot ser tolerada sense provocar efectes tòxics.
• Dosi terapèutica: és la dosi compresa entre la dosi mínima i la dosi màxima.
• Dosi tòxica: constitueix una concentració que produeix efectes no desitjats.
• Dosi mortal: dosi que inevitablement produeix la mort.

La proporció entre aquestes dosis depèn de cada substància. Interessa trobar substàncies que tinguin una gran diferència entre el valor de la dosi mínima i les dosis tòxica i letal.

Si heu entès les definicions, haureu arribat a la conclusió que la dosi terapèutica és aquella que desitgem per guarir-nos d'un mal. Per tant, si necessitem 50 mg d'una substància, com creieu que afinarem més?

a) amb una pastilla que contingui 50 mg d'aquesta substància i un excipient completament innocu.

b) fent una infusió d'una planta que contingui una quantitat desconeguda de la substància, sense saber tampoc amb quina velocitat està passant la substància a la infusió, quant temps ho hem de tenir bullint, a quina temperatura la substància pot patir canvis...

3. Els àtoms i molècules no recorden si han estat ordenats de forma natural o artificial.

Els organismes vius fan química. Tu, jo i la planta del rebedor estem fent un munt de reaccions químiques ara mateix. Podem extreure i aïllar algun dels compostos que les fàbriques naturals de productes químics estan fent en aquests moments o podem sintetitzar aquests mateixos compostos en un laboratori. A efectes pràctics, els compostos seran idèntics.

De vegades és més fàcil aïllar el compost d'un producte natural que sintetitzar-lo al laboratori i, per tant surt més barat. O de vegades és al contrari. El resultat acostuma a ser el mateix, en el benentès que el procés es faci bé i tinguem la puresa que necessitem. Si la síntesi artificial es fes amb un producte tòxic que després no separem, sí que tindríem un problema. I el mateix podria passar amb un producte obtingut de forma natural.

I no hi ha cap cas que un remei natural sigui millor que una pastilla?

Potser sí. Per exemple, si algú està nerviós, es pot tranquil·litzar amb una pastilla o també prenent una infusió. En aquest segon cas, probablement la cerimònia de la infusió el calmi més que no pas el contingut de la mateixa. I si en comptes de la infusió, es posa a fer ioga, també li pot funcionar.

Un altre cas són els suplements vitamínics, sovint innecessaris. Normalment una bona dieta ens proveeix de tot allò que necessitem i, a no ser que patim alguna patologia o que la nostra dieta no contingui algun nutrient, és innecessari prendre vitamines addicionals. En la majoria dels casos tampoc ens faran mal però acostumen a ser molt cares.

En definitiva, si busquéssim, segurament trobaríem remeis naturals que siguin millors que altres remeis no naturals. Ara bé, seria molt estrany que la raó que els fa millors sigui "perquè són naturals".