dissabte, 13 de juny de 2015

Ha de governar la llista més votada?

La pregunta d'avui no em deixa dormir més que res pels pesats que hi ha per totes les tertúlies, televisives o d'internet, treient foc pels queixals després dels darrers resultats electorals i el joc de pactes que ha vingut a continuació.

Normalment el partit més votat defensa sempre que ha de governar la llista més votada. La qual cosa, en les eleccions municipals, provoca que defensis en un municipi (on ets la llista més votada) el contrari que en un altre (on vols desbancar la llista més votada, molts cops amb l'ajuda del mateix partit que et vol desbancar en el primer municipi).

La idea que governi la llista més votada, en principi, sembla lògica. Diem que la democràcia és el govern de les majories. Però en la majoria de casos, no governen les majories sinó les minories majoritàries.

Pot passar que llista més votada tingui el 25% dels vots i generar molta desconfiança entre el 75% restant de l'electorat. Aquí un exemple gràfic:

La vinyeta és de Mauro Entrialgo i la va publicar a Publico quan encara no l'havien acomiadat de forma estranya.

D'altra banda, les regles són les que són. No s'escull un alcalde sinó uns partits que triaran l'alcalde. No obstant això, si els partits minoritaris no sumen prou, la llista més votada pot accedir a l'alcaldia sense tenir el suport del 50% dels regidors.

Això, de fet, també podria ser considerat injust. I no només perquè pugui sortir un alcalde que no sigui volgut per bona part dels ciutadans sinó també perquè genera un efecte crida al vot útil que polaritza la campanya. És a dir, el meu preferit pot ser C però sé que no sortirà d'alcalde, així que, sabent que el meu vot no influirà en la tria d'alcalde, voto A perquè no guanyi B, a qui odio bastant. En aquestes circumstàncies C (i D, E, F...) perdrà molts vots que aniran tant a A com a B.

Un exemple clar de fins a quin punt això afavoreix el bipartidisme són les eleccions d'EEUU, on votar un tercer partit és llençar el vot. Imagineu-vos què passaria si els dos candidats fossin horribles. Bé no cal, ja ho van fer els guionistes dels Simpsons:



Una solució podria ser fer una segona volta entre els dos primers. La primera volta serviria per triar els regidors i la segona per triar alcalde. Si això és molt costós, es podria fer tot el mateix dia, en dues paperetes diferents: una pel partit i una altra amb els alcaldables ordenats segons les preferències dels votants (igual com es fa a la Selectivitat quan tries carrera).

Malauradament, aquest sistema potser tampoc resoldria tots els conflictes. Per exemple, al País Valencià, hi havia un possible pacte entre 3 partits que no han estat els més votats però que junts sumen per fer fora el partit més votat. Fins aquí cap problema. Però a l'hora de repartir-se les cadires, el més votat dels 3 volia la presidència. I els altres 2, que junts sumen més diputats que aquest, no hi estaven d'acord. En aquestes circumstàncies, és difícil saber quin candidat seria el més volgut/menys odiat pels electors.

I això és el que passa amb la democràcia. Hi ha mecanismes més justos que altres per representar la voluntat popular i cal avançar cap a millors formes de representar els ciutadans. Però, al final, cap d'ells és perfecte.

2 comentaris:

  1. “A mi no me mires, yo voté a Kodos”

    Certament la opció de la segona papereta està prou bé, no es perfecte, però és millor del que tenim ara.

    PD: Segueixo sense veure clar perquè tens aquest blog si ja tens el blog insígnia de l’àtoms i lletres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta podria ser una altra gran pregunta.

      La idea és que "Grans Preguntes" hauria de ser un blog on hi escrivís gent diferent. I amb un format més clar (pregunta curiosa+explicació).

      Però sí, l'entusiasme que desperten els meus blogs no és proporcional a com de genials em van semblar les idees amb què els vaig concebre.

      Elimina