En un post anterior preguntàvem per què no hi ha menjar blau. Les respostes que heu donat ens semblen prou interessants per fer-ne un recull, que és el que farem ara.
En primer lloc, hem descobert que la pregunta parteix d'una premissa falsa: sí que hi ha menjar blau a la natura. El blat de moro blau i la col lombarda a un rang de PH determinat són blaus gràcies a les antocianines. Per tant, queda reformular la qüestió: "per què és tan poc freqüent el menjar de color blau?".
El menjar, tal i com el coneixem, no és res més que parts d'éssers vius (animals, plantes, fongs) que, com a tal, busquen sobreviure. Pel que fa al color, això es resumeix en dos grans intencions: amagar-se (que no els mengin) o destacar (per exemple en tàctiques de reproducció).
Els que s'amaguen, tindrien colors semblants als de l'entorn, que en la majoria de casos són tons verds o marrons. Els que destaquen, serien colors que contrastessin amb els verds i marrons. Per exemple, les plantes, si volen fer un fruit per atreure els animals i que aquests se'l mengin i escampin les seves llavors ben lluny, no escolliran el blau. Si el que es busca es destacar, oferiran fruits vermells, taronges o grocs.
Val a dir que el verd és el color de la clorofil·la i que aquest pigment absorbeix amb especial intensitat la llum blava.
Pel que fa a la carn dels animals, com que aquesta s'amaga sota la pell, pèl, plomes o escames, no té cap incidència i el cos dels animals tria el color que menys energia li costa obtenir. Normalment són blancs, marrons o vermells, amb algun cas curiós com el salmó i el marisc (aquesta excepció també té la seva raó de ser).
Ah, i el Frigurón sembla ser que devia tenir gust de pinya.
Llàstima! M'hauria agradat consumir menjar blau. És un dels meus colors predilectes. Potser és que de petita vaig veure molt els dibuixos dels barrufets, que per cert, trobava masclista que només hi hagués una sola barrufeta!
ResponElimina:-)