dimecres, 25 d’abril del 2012

Seria possible concebre una persona amb dos pares biològics del mateix sexe?

No recordo en quin moment em vaig plantejar aquesta pregunta però ara acabo de rellegir un relat que vaig escriure fa temps i es veu que fa quasi set anys que em ronda pel cap. El relat es diu "El tertulià madrileny i la concepció homosexual" i el podeu llegir a Relats en Català. Es tracta d'una sàtira escrita arrel de la polèmica generada per l'aprovació de la llei del matrimoni homosexual però ambientada en un futur apocalíptic on la dreta espanyola ha perdut tot el seu poder (però segueix existint com a element folklòric, subvencionat pel govern).

(En el seu moment, la polèmica sobre el matrimoni homosexual a Espanya va acabar implicant algunes fruites. Imatge extreta d'una notícia sobre el comité de la pera i la poma)


Tornant a la pregunta, més enllà del seu exotisme (i sense voler entrar en activismes de cap tipus), m'agrada perquè fa reflexionar sobre concepte de la vida, que espero puguem desenvolupar més endavant en aquest bloc. I més concretament, sobre el llenguatge que codifica la vida i la tècnica de la clonació, una de les primeres pràctiques que han fet els humans amb aquest llenguatge tan especial.

Qui més qui menys recorda la clonació de l'ovella Dolly. L'experiment va consistir a crear una ovella genèticament idèntica a una ovella adulta, ja existent. Val a dir que per a la majoria de persones és difícil diferenciar una ovella d'una altra, fins i tot si són de races diferents (recordem l'expressió de les "churras y las merinas"). Però és evident que la clonació de la Dolly va ser un dels avenços més importants en la ciència dels nostres temps.
Per si encara no coneixíeu l'ovella Dolly, aquí la teniu.

Intentaré resumir breument la tècnica emprada per clonar la Dolly:

  1. S'agafa un òvul no fecundat d'una ovella qualsevol i se li buida el nucli. Al nucli hi ha l'ADN, així que aquest òvul quedaria sense informació genètica.
  2. S'agafa una cèl·lula mamària d'una ovella adulta i se li extreu el nucli. Aquest nucli, amb l'ADN d'aquesta ovella, s'insereix a l'òvul buit obtingut en el punt 1.
  3. S'implanta l'òvul obtingut en el punt 2 en una tercera ovella, que dóna llum a una ovella genèticament igual a l'ovella a la qual se li ha agafat una cèl·lula mamària.
Al final tenim una ovella amb tres mares però que genèticament només és igual a una d'elles. Aquí podríem afegir alguns matisos. Si algú ho vol fer ho discutirem als comentaris.

Sí que vull incidir en la diferència entre òvuls i cèl·lules mamàries: els primers són haploides (tenen la meitat de cromosomes que els diploides, que són els segons). L'embrió normalment es forma a partir de la fusió de dues cèl·lules haploides (un òvul i un espermatozou), que formen una cèl·lula diploide (zigot) que ja és viable per a la gestació.

Fent un paral·lelisme amb la tècnica de la Dolly, se'm va acudir una "tècnica" anàloga que permetria concebre un embrió amb dos pares del mateix sexe. Aniria així:

  1. Agafem un òvul d'una femella qualsevol. Li buidem el nucli.
  2. Agafem un espermatozou d'un mascle qualsevol. Li buidem el nucli i l'inserim a l'òvul del punt 1.
  3. Agafem un espermatozou qualsevol i fecundem l'òvul obtingut al pas 2.
  4. Implantem aquest òvul en una matriu qualsevol.
Amb això tindríem un embrió amb dos pares masculins. Podríem fer un experiment semblant per a dues mares femenines. Només cal intercanviar les paraules òvul i espermatozou a l'esquema anterior.

Jo no sóc un expert en el tema, així que abans d'escriure aquest post vaig consultar amb un parell de biòlogues. La resposta que em va donar la Sílvia Armangué va ser que segurament sí es podrien crear aquests zigots de dos pares o dues mares d'una manera semblant a la que proposo però seria més difícil accedir al genoma mitocrondrial i nuclear i reorganitzar-lo per evitar anomalies físiques.

També vaig googlejar una mica sobre el tema i vaig trobar intents de fer coses semblants, si bé no de la manera que havia pensat jo. Us deixo els enllaços per si us interessa:


Sé que algú pot pensar que quina utilitat pot tenir tot plegat. Ovelles iguals a altres ovelles, nens amb dos pares o dues mares biològiques,... No és més sensat procrear com s'ha fet tota la vida? Bé, aquí cadascú que opini el que vulgui. El que crec que no és irrellevant és el progrés de l'enginyeria genètica. Comprendre el llenguatge que determina els nostres cossos (i els organismes vius en general) ens pot donar un gran poder sobre la vida. A mi se m'acudeixen centenars de possibilitats útils que podrien sorgir amb un domini absolut de la genètica: nous tractaments per a malalties avui en dia incurables, animals o plantes que puguin sobreviure consumint aigua salada (més abundant que la dolça), organismes capaços de viure a temperatures extremes o en zones radiactives del planeta... o fins i tot a la lluna! Sense oblidar, és clar, les paraules de l'oncle Ben, que avisava a l'home aranya (estranya criatura, genèticament parlant) que "un gran poder comporta una gran responsabilitat".


(L'home aranya va  ser producte d'un home, una aranya i molta radiació. Probablement, d'haver-se creat en la nostra època, Spiderman hauria estat ideat com un producte d'enginyeria genètica. Imatge extreta d'aquest bloc)

dimarts, 3 d’abril del 2012

Com es fa la pasta de dents a ratlles?

Aquesta pregunta ens la fa arribar la Marta, que és una noia que està ficada al món de la màgia. Suposo que un tub de pasta de dents a ratlles es pot veure com un utensili una mica màgic. Com ho fa la pasta de dents per distribuir-se per colors de forma tan ordenada?

Coneixent els trucs, la Marta de seguida va pensar en el clàssic "doble fons". I si hi ha dos recipients dins del tub, un de pasta blanca per dins i un de gel de color per fora? Això ho explicaria.

Formulada la hipòtesi, ella i el Sergio (el seu xicot, que és mag professional) van agafar un tub de pasta de dents de colors i el van tallar, descobrint que -oh, sorpresa!- no hi havia cap doble cambra.

Quan em van fer arribar la pregunta, la meva reacció directa va ser pensar també en el doble dipòsit. De fet, un amic m'havia explicat feia anys que ell havia tingut el mateix dubte i l'havia resolt tallant un tub de pasta. Arribat a aquest punt d'aparent contradicció vaig buscar informació i resulta que hi ha diversos mètodes per una cosa aparentment tan poc útil com fer pasta de dents de dos colors.

1. Doble dipòsit: sembla ser que és la que es feia servir abans. El fet de tenir dos dipòsits encareix el producte innecessàriament.
2. Joc de densitats: Es col·loca la pasta blanca a la part inferior del tub i el colorant a la superior. El bec del tub té un disseny especial, que agafa la pasta blanca per sota i el colorant pels costats.


3. Tub per a dos colorants diferents: Semblant a l'anterior però amb una peça cònica de plàstic que distribueix separa els dos colorants en llocs diferents per tal de distribuir-los separadament sobre la pasta blanca.

És possible que hi hagi altres sistemes. En coneixeu algun?