No recordo en quin moment em vaig plantejar aquesta pregunta però ara acabo de rellegir un relat que vaig escriure fa temps i es veu que fa quasi set anys que em ronda pel cap. El relat es diu "El tertulià madrileny i la concepció homosexual" i el podeu llegir a Relats en Català. Es tracta d'una sàtira escrita arrel de la polèmica generada per l'aprovació de la llei del matrimoni homosexual però ambientada en un futur apocalíptic on la dreta espanyola ha perdut tot el seu poder (però segueix existint com a element folklòric, subvencionat pel govern).
(En el seu moment, la polèmica sobre el matrimoni homosexual a Espanya va acabar implicant algunes fruites. Imatge extreta d'una notícia sobre el comité de la pera i la poma)
Tornant a la pregunta, més enllà del seu exotisme (i sense voler entrar en activismes de cap tipus), m'agrada perquè fa reflexionar sobre concepte de la vida, que espero puguem desenvolupar més endavant en aquest bloc. I més concretament, sobre el llenguatge que codifica la vida i la tècnica de la clonació, una de les primeres pràctiques que han fet els humans amb aquest llenguatge tan especial.
Qui més qui menys recorda la clonació de l'ovella Dolly. L'experiment va consistir a crear una ovella genèticament idèntica a una ovella adulta, ja existent. Val a dir que per a la majoria de persones és difícil diferenciar una ovella d'una altra, fins i tot si són de races diferents (recordem l'expressió de les "churras y las merinas"). Però és evident que la clonació de la Dolly va ser un dels avenços més importants en la ciència dels nostres temps.
Per si encara no coneixíeu l'ovella Dolly, aquí la teniu.
Intentaré resumir breument la tècnica emprada per clonar la Dolly:
- S'agafa un òvul no fecundat d'una ovella qualsevol i se li buida el nucli. Al nucli hi ha l'ADN, així que aquest òvul quedaria sense informació genètica.
- S'agafa una cèl·lula mamària d'una ovella adulta i se li extreu el nucli. Aquest nucli, amb l'ADN d'aquesta ovella, s'insereix a l'òvul buit obtingut en el punt 1.
- S'implanta l'òvul obtingut en el punt 2 en una tercera ovella, que dóna llum a una ovella genèticament igual a l'ovella a la qual se li ha agafat una cèl·lula mamària.
Al final tenim una ovella amb tres mares però que genèticament només és igual a una d'elles. Aquí podríem afegir alguns matisos. Si algú ho vol fer ho discutirem als comentaris.
Sí que vull incidir en la diferència entre òvuls i cèl·lules mamàries: els primers són haploides (tenen la meitat de cromosomes que els diploides, que són els segons). L'embrió normalment es forma a partir de la fusió de dues cèl·lules haploides (un òvul i un espermatozou), que formen una cèl·lula diploide (zigot) que ja és viable per a la gestació.
Fent un paral·lelisme amb la tècnica de la Dolly, se'm va acudir una "tècnica" anàloga que permetria concebre un embrió amb dos pares del mateix sexe. Aniria així:
- Agafem un òvul d'una femella qualsevol. Li buidem el nucli.
- Agafem un espermatozou d'un mascle qualsevol. Li buidem el nucli i l'inserim a l'òvul del punt 1.
- Agafem un espermatozou qualsevol i fecundem l'òvul obtingut al pas 2.
- Implantem aquest òvul en una matriu qualsevol.
Amb això tindríem un embrió amb dos pares masculins. Podríem fer un experiment semblant per a dues mares femenines. Només cal intercanviar les paraules òvul i espermatozou a l'esquema anterior.
Jo no sóc un expert en el tema, així que abans d'escriure aquest post vaig consultar amb un parell de biòlogues. La resposta que em va donar la Sílvia Armangué va ser que segurament sí es podrien crear aquests zigots de dos pares o dues mares d'una manera semblant a la que proposo però seria més difícil accedir al genoma mitocrondrial i nuclear i reorganitzar-lo per evitar anomalies físiques.
També vaig googlejar una mica sobre el tema i vaig trobar intents de fer coses semblants, si bé no de la manera que havia pensat jo. Us deixo els enllaços per si us interessa:
http://www.ambienteg.com/
http://www.educasexo.com/
http://www.educasexo.com/
Sé que algú pot pensar que quina utilitat pot tenir tot plegat. Ovelles iguals a altres ovelles, nens amb dos pares o dues mares biològiques,... No és més sensat procrear com s'ha fet tota la vida? Bé, aquí cadascú que opini el que vulgui. El que crec que no és irrellevant és el progrés de l'enginyeria genètica. Comprendre el llenguatge que determina els nostres cossos (i els organismes vius en general) ens pot donar un gran poder sobre la vida. A mi se m'acudeixen centenars de possibilitats útils que podrien sorgir amb un domini absolut de la genètica: nous tractaments per a malalties avui en dia incurables, animals o plantes que puguin sobreviure consumint aigua salada (més abundant que la dolça), organismes capaços de viure a temperatures extremes o en zones radiactives del planeta... o fins i tot a la lluna! Sense oblidar, és clar, les paraules de l'oncle Ben, que avisava a l'home aranya (estranya criatura, genèticament parlant) que "un gran poder comporta una gran responsabilitat".
(L'home aranya va ser producte d'un home, una aranya i molta radiació. Probablement, d'haver-se creat en la nostra època, Spiderman hauria estat ideat com un producte d'enginyeria genètica. Imatge extreta d'aquest bloc)
Quan he llegit el títol em pensava que parlaries d'una parella en què un dels membres és transexual. Llavors he rigut molt amb el teu relat i he continuat llegint. La tècnica anàloga a la clonació que descrius, seria una bona solució per les parelles homosexuals que volen tenir fills, i també per tot el que dius després: malalties, etc. Tot i això, em quedo una mica preocupada perquè això no és ciència ficció i la "responsabilitat" de què parla Spiderman no sé si és precisament una de les característiques del món actual. Un post molt ben explicat i instructiu!
ResponEliminaAixò dels transexuals embarassats ja no seria ciència-ficció. Va sortir a les notícies no fa gaire. Per exemple:
Eliminahttp://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/03/20/medicina/1237576840.html
Aquest no és un tema que trobi tan interessant. Potser ho és des d'un punt de vista sociològic però científicament no té gaire cosa d'especial que una persona que neix amb genitals femenins es quedi embarassada mentre encara siguin funcionals. A part de la fecundació artificial i l'aturada del tractament hormonal, científicament no hi ha més misteris.
Sobre l'ètica i els possibles monstres creats pels somnis dels científics bojos sóc raonablement optimista. Portem més de setanta anys amb armes nuclears que podrien assolar el planeta diverses vegades i encara som vius. En el fons, el món actual no està més boig que el món de fa uns segles.
Sense aprofundir-hi, se'm presenten dos inquietuds tècniques:
ResponElimina1.- La possibilitat que en provenir els nuclis de dos homes, el cromosoma 23 pugui tenir YY; en comptes de XY, que seria mascle, o de XX, que seria femella. No sé què passaria. Conec el cas de l'anomenada síndrome del superhome, en el qual existeix un grup XYY, i que de vegades no produeix cap efecte en el nadó; en altres ocasions un lleuger retard, i crec que algun altre efecte de corpulència excessiva. No és el mateix que la síndrome de Down, que té com a causa no pas una anomalia al cromosoma 23, sinó al 21, que també té tres parells, però en cap cas dos Y's.
No sé què passaria si al cromosoma 23 apareguessin dos Y's.
2.- L'altre inquietud és si realment el nucli de l'espermatozoide és igual que el nucli de l'òvul (ho desconec). És a dir, ¿el nucli d'un espermatozoide dins d'un òvul serà capaç de jugar el mateix paper que el nucli original de l'òvul? L'altre dubte relacionat seria si és tan fàcil treure el nucli d'un espermatozou, tenint en compte que són molt més petits que l'òvul.
Pel que fa a l'ètica, com en tot, depèn de si en l'ús de la possible nova tecnologia es respectés el benestar i la vida de totes les consciències implicades. En principi, com més sapiguem, millor.
Un dels dos enllaços que he posat (aquest de "a vueltas con los embriones") diu que els embrions YY no serien viables.
EliminaJo la idea que en trec en general és que tot el que té a veure amb la manipulació genètica presenta dificultats tècniques en major o menor mesura. Ara mateix estem "aprenent a llegir" la G amb la A, GA. M'imagino que en un futur s'aniran comprenent més i més aspectes de la genètica i podrem aprendre paraules, frases, paràgrafs i capítols sencers del llibre de la vida.
Al final, si no hi ha cap element "màgic" a la vida (entenent "màgic" com un factor, digues-li ànima digues-li energia còsmica, que no pot ser reproduït en laboratori per alguna raó que escaparà sempre al nostre enteniment), m'imagino que es podrà arribar a seqüenciar ADN, com qui escriu el codi d'un programa d'ordinador i d'allà en podrà sortir un ésser viu "sintètic", sense pare ni mare. Aquesta és la idea que tinc jo, si bé no tinc la formació suficient en el tema com perquè sigui alguna cosa més que una creença.
Per tant, al fons d'aquesta idea hi ha una altra gran pregunta: som alguna cosa més que quarks ben ordenats?
Partint de la pregunta de si som més que quarks, vaig escriure un post al meu blog, que si voleu podeu llegir. M'ha sortit massa llarg per a penjar-lo com a resposta aquí.
ResponEliminaPerò segur que el podies haver penjat aquí com a article. ;)
EliminaAquesta manca de màgia us ben asseguro que ens matarà, ens farà més vulnerables i extingibles, potser tampoc pensarem per nosaltres mateixos.
ResponEliminaLa ciència i la tecnologia són una meravella, el problema és que els humans no són meravellosos. Potser ho seran els que sorgeixin de la manipulació genètica.
No cal dir, l'avenç que representa per combatre malalties hereditàries. Tot i que sempre en surten de noves de malalties perquè l'ésser humà encara no és immortal.
Crec que entenc el que vols dir, malgrat les aparents contradiccions. Interpreto que vols dir que:
Elimina"Potser algun dia la ciència crearà homes i dones sense malalties, sense maldat, sense estupidesa i sense ignorància. Però aquests homes i dones no seran tan humans com nosaltres."
Però buscar traspassar aquestes fronteres també és propi de l'ésser humà, no? Potser es doni la paradoxa que algun dia, la naturalesa de l'ésser humà el porti a crear un humà sense la naturalesa de l'ésser humà. Curiós, oi?
Sí, volia expressar el que dius en el segon paràgraf.
ResponEliminaSegurament es podrà crear un humà sense la naturalesa de l'ésser humà. Jo, necessito agafar-me a quelcom robust i que no es mogui tan de pressa com els avenços tecnològics que van molt més ràpid que els avenços espirituals i de l'interior de les persones.
Tinc el problema de pair molt a poc a poc els canvis, el meu cervell té un metabolisme lent. M'angoixa la inèrcia que s'emporti la vida sense ni saber perquè he viscut.
Un petó molt gros, ;)