El camell és un dels animals que primer s'expliquen als nens. Amb això que duen a sobre tres reis mags i que, per tant, surten al pessebre (i a diferència del bou i la mula, l'Església encara no els ha negat el dret a ser-hi), de seguida ens arriben informacions sobre ells.
Diem als nens que els camells viuen al desert i són molt útils per als habitants del desert perquè poden passar molt de temps sense beure aigua. Els expliquem que tenen gepes i, de vegades, unim aquestes dues informacions: beuen molta aigua i la guarden a la gepa. Però és cert?
Doncs resulta que no. A la gepa hi guarden greix, que és una cosa que vaig aprendre l'altre dia jugant a un joc de preguntes i respostes. I des de llavors que em pregunto: com s'ho deuen fer per transformar el greix en aigua?
Bé, doncs resulta que no transformen el greix de la gepa en aigua. El que fan és guardar l'aigua en un altre lloc: a la sang. Quan el camell (o dromedari, que són parents molt semblants) arriba a l'oasi, pot beure grans quantitats d'aigua. Fins a cent litres en deu minuts! A partir d'aquí, tot el seu cos està preparat per aguantar les condicions de calor i sequedat. L'estómac i l'intestí absorbeixen molt lentament l'aigua, els glòbuls vermells s'inflen i la sang s'aigualeix. Els ronyons treballen per reduir el líquid que surt amb l'orina a la mínima expressió, pràcticament no suen i els excrements són tan secs que els beduïns els fan servir de combustible.
Això és un dromedari. El podeu distingir del camell perquè té només una gepa. De tota manera, com us podeu imaginar, el camell i el dromedari són parents propers i biològicament funcionen de manera similar.
La gepa, per la seva banda, serveix de dipòsit d'aliment i també de protecció contra el sol.
En resum, un animal fascinant i ben adaptat a condicions molt hostils que NO guarda aigua a la gepa.
Crec que era en un antic TBO on apareixia una tira còmica en la que hi sortia un home que, després d'una llarga jornada pel desert, treia un filaberquí, foradava la gepa del camell i es dutxava allà mateix.
ResponEliminaPer cert, que el camell no es queixava pas de dolor!
Molt interessant això que expliques. Potser va ajudar a confondre tota una generació sobre el contingut de les gepes dels camells.
EliminaMira si no em deixava dormir la pregunta que són quarts de dues i encara estic aquí! Doncs ho he trobat molt interessant, sobretot per explicar de cara als Reis (d'Orient, els altres es veu que duen a la sang un líquid blau), però m'avançaré i li explicaré a la Sara (aquest any els hem deixat aigua i fulles d'enciam, que vam veure per internet que en menjaven, l'any passat els vam deixar llet i crec que també els va fer el pes). Bona nit, Sergi!
ResponEliminaDe fet vaig estar dubtant sobre si aquesta era una Gran Pregunta (amb majúscules). Em penso que és millor la resposta que no pas la pregunta. Trobo genial aquesta manera d'aprofitar els recursos que tenen els camells. Això és austeritat ben entesa.
EliminaPer cert que esteu totes dues convidades a participar quan vulgueu en aquest bloc, formulant preguntes que no us deixin dormir.
m'ha anat bé refrescar la memòria de com funciona un animal que en moltes coses ens supera.
ResponEliminaEn aquests temps de crisi, sorprenentment, el concepte d'austeritat ha estat molt castigat. Però jo crec que l'austeritat és un valor fonamental a l'hora de sobreviure en circumstàncies molt adverses. I els camells són pura austeritat feta biologia.
EliminaDoncs tenim una pregunta, Sergi: On van a parar els mitjons desaparellats?
ResponElimina(i d'aquí treurem la manera d'evitar aquests divorcis innecessaris, no?)
Gràcies!!
Així de primeres sembla una pregunta qualsevol però se m'acut que no és mala manera per plantejar una bona explicació de l'entropia.
EliminaExacte, aquí volíem arribar, a l'entropia universal i quotidiana...
ResponEliminahem sembla molt bé m'heu ajudat a fer un treball.
ResponEliminahem sembla molt bé m'heu ajudat a fer un treball.
ResponElimina