diumenge, 11 de març de 2012

Per què no hi ha menjar de color blau?


Aquesta pregunta me la vaig plantejar per primer cop un dia d'estiu dels anys vuitanta. Davant d'una carta de Frigo li vaig demanar a la meva mare que em comprés un Frigurón.


La meva mare, en veure la imatge del Frigurón a la carta, torçà el gest i m'intentà convèncer perquè en triés un altre amb l'argument que no hi havia menjar blau i per tant aquell polo no devia ser gaire saludable. Jo hi vaig estar un temps pensant i no, no en vaig trobar cap.

Evidentment avui en dia es pot afegir colorant blau a pràcticament qualsevol menjar. Hi ha també alguns menjars quasi blaus a la natura: nabius, formatge blau, albergínies,... Però el menjar blau sembla una curiosa excepció dins una dieta plena de verds, vermells, grocs, marrons, blancs, taronges, liles, negres i fins i tot roses.

Recentment, el tema del menjar blau va tenir un moment de gran popularitat, gràcies a la paròdia del sugus de pinya però sembla ser que la pregunta es va quedar sense resposta. Així que demanarem als lectors, a veure si algú ens il·lumina sobre aquest gran interrogant.

Com a pregunta bonus, algú recorda i sabria descriure el gust del Frigurón?


14 comentaris:

  1. Crec recordar que la Bridget Jones també va aconseguir fer una sopa de color blau...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si en trobes la recepta, fes-m'ho saber!

      Elimina
    2. hahahahaha! Aquí la teniu:
      http://gtvdesign.com/hollywood-recipes/blue-potato-and-leek-soup-from-bridget-jones-diary/

      Elimina
  2. el menjar de color blau només és pels Barrufets

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet en Gargamel va intentar en repetides ocasions menjar barrufets, que eren blaus.

      Elimina
  3. Que no ens vinguin gaire de gust, per dir-ho així, els aliments blaus és, probablement, perquè no en trobem gaires a la natura. No ho sé però potser es podria pensar en que els nostres gustos han tendit a evolucionar tenint en compte el que efectivament hi ha a la natura, dit així a grosso modo.
    En el cas concret de les plantes, vegetals i algues els pigments que hi ha són la clorofil•la, els carotenoids,ficocianina, ficoeritrina (tots ells amb paper en la fotosíntesi). També hi ha uns pigments (els antocians i antoxantines) i donen color a fulles, flors, fruits i arrels. Però sembla ser que són molt sensibles al pH (en pH àcid pren color vermell i en pH bàsic color blavós). Bé, la qüestió és com tu dius que tret dels nabius (prunes, raïms, ...)i poc més no hi ha gaires fruits blaus.
    Respecte el Frigurón, he de confesar que no en vaig mejar mai cap, perquè jo era (sóc) de gelats cremosos i no tant de gel, però vaja, en tot cas sent blau-grisós feia honor al seu nom ;-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona resposta, Cristina. No sé si la pregunta té una resposta "correcta" però el teu plantejament el trobo molt encertat.

      Això no és cap concurs però si ho fos, de moment vas guanyant ;)

      Elimina
  4. OOOh, mític el Frigurón!!! hahaha... el gust em sembla que era de pinya!, no com el gelat cremós de "Pitufo", que no tenia un gust definit, o "soso" directament.
    Certament, la natura hi deu tenir a veure (no us oblideu de les figues!!!!!).
    En el món dels colorants sintètics, emprats durant molt de temps (ara s'empren més de naturals), recordo que els blaus acostumaven a ser perillosos per al consum habitual... (vaig estudiar primer curs de químiques a la facultat però fa moooooooooolt)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així la associació del blau al gust de pinya no es limitaria al Sugus? Curiós...
      El gelat de barrufet no el tenia vist i no sé si m'atreviria a provar-lo.
      Sobre el colors, una precissió. Com ja sabeu els homes només veiem una desena de colors, les dones en veieu més:
      http://www.toniface.es/%C2%BFcomo-ven-los-colores-los-hombres-y-las-mujeres/

      Ara bé, segons els colors dels homes, el raïm, les figues i els nabius son "morado". De color blau crec que com a molt la part blava del formatge blau.

      Elimina
    2. únete a nosotros
      https://www.facebook.com/groups/190412514401888/

      Elimina
  5. Mmm... suposo que els gelat ice-blue (aquell que tots anomenavem "de Pitufo" tampoc compta, no?? Hehehe. Ben bé que tens raó, el menjar blau diria que no existeix. Però posar colorant blau al puré de patates és molt graciós!

    Per cert, molts coneguts trobo jo comentant en aquest blog!! Hehehe... temps era temps, jo també corria per RC.

    Abraçades!

    ResponElimina
  6. Podria ser que la majoria d'éssers vius no fossin blaus perquè tendeixen a agafar el color de l'entorn per a camuflar-se. I la superfície sòlida del planeta és de color marró, o verd, amb totes les seves variants; és clar que aquest raonament només valdria per a l'epidermis dels organismes vius.
    Si pensem en el mar, de fet, a curta distància tampoc no és blau. Es veu blau a la llunyania, però de prop és transparent, argentat, grisós, que són els colors que agafen la majoria dels peixos; si bé hi ha alguns peixos que agafen tonalitats multicolors, alguns són blaus del tot (pel que fa a la pell), els colors apareixen fins i tot a fondàries on els nostres ulls no hi capten llum.
    A nivell d'aliments hi ha algunes algues blavisses, un tipus de blat de moro, algunes verdures... però no tenen un blau intens, hi tendeixen, a causa d'alguns tipus d'antocianines, uns colorants naturals que de vegades agafen tonalitats blaves.
    Resumint, la meva opinió és que la clorofil·la amb el seu verd i els compostos minerals de colors majoritàriament marronosos o grisos, han fet que el paisatge limiti molt els blaus, i que les espècies animals i vegetals no hagi desenvolupat el color blau per camuflar-se a la seva superfície sinó els colors del paisatge. I a l'interior dels organismes, el color no ha suposat cap avantatge ni perjudici, amb la qual cosa la solució més probable és la menys costosa, que és adquirir el color de les substàncies de l'entorn, que són marronoses, vermelloses, blanques...

    ResponElimina
  7. Si voleu fer unes tallarines blaves només heu de tallar col llombarda (que en fresc és de color morat) a tires d'un dit d'ample i fer-les bullir. Queden unes tallarines blaves espectaculars. La salsa pot ser del color que volgueu.

    Em costa anar demostrant que no sóc un robot... cada vegada ens ho posen més difícil.

    mima

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt interessant això de la col lombarda. M'has fet recordar un experiment de química on s'utilitzava un extracte de col lombarda com a indicador de PH, ja que l'antocianina present a la col lombarda, canvia de color segons l'acidesa.

      Aquí podeu veure l'experiment:

      http://www.quimicarecreativa.org/phuniversal1.html

      Així doncs, entre tots hem acabat descobrint que sí que hi ha menjar blau a la natura i el Frigurón podia haver estat fet de blat de moro blau o de col lombarda.

      Quan tingui temps intentaré fer un post amb un resum de les respostes.

      Elimina