dijous, 24 d’abril del 2014

Qui gasta més energia: el teu cotxe, el teu pis o tu?

En la darrera entrada vam veure que els mòbils gasten poca energia i que podem fer unes deu recàrregues per un cèntim d'euro. Malauradament hi ha altres aparells que gasten més i que fan que la factura ens deixi tremolant. De vegades, tremolant de fred, amb això que ara s'anomena pobresa energètica.

Així, dins d'una llar tenim electrodomèstics que gasten molta energia. Moltes llars tenen nevera, televisor, microones, forn, bombetes, calefacció, aire condicionat, rentadora, renta-vaixelles, ordinadors, planxa, DVD, equip de música i mitja dotzena de petits electrodomèstics. Per tant, la intuïció (i la factura de la companyia elèctrica) ens diu que una llar ha de consumir molta energia.

Però avui, per posar aquesta dada en perspectiva, ho compararem amb l'energia que consumeix un cotxe i la que consumeix una persona.

La casa.

Una casa prenent el sol. Font.


Per calcular el consum energètic d'una llar podríem sumar els consums de cada aparell. Molts electrodomèstics treballen a una potència determinada (en KW) que, multiplicada pel temps que els tenim en funcionament donaria el consum (en KWh).

De tota manera, com que cada mes rebem una factura amb el consum elèctric, no cal fer gaire càlculs. En el meu cas, l'últim mes vam gastar 350 KWh. No tenim contractat gas, així que tot el consum energètic és elèctric. I la factura correspon al consum de febrer, un mes on la calefacció i l'aigua calenta gasten més que altres mesos.

Per poder comparar amb el consum del cotxe i del meu cos, ho passarem a la unitat d'energia del Sistema Internacional (S.I.), que és el Joule, amb la següent equivalència:

1 KWh = 3,6 MJ

Multiplicant la xifra anterior: 350 KWh * 3,6 MJ/KWh = 1260 MJ

Jo


Els humans traiem gairebé tota l'energia a partir del cicle de Krebs. Font.


Els humans també gastem energia. Els aliments ens proporcionen energia química, que gastem en tota mena d'activitats conscients o inconscients relacionades amb les funcions vitals: moure'ns, mantenir la temperatura corporal, pensar, etc.

La principal reacció química que ens proporciona energia és la respiració cel·lular, que a grans trets, consisteix en transformar glucosa i oxigen en diòxid de carboni, aigua i energia. Curiosament, aquesta reacció s'assembla molt a la de la fotosíntesi però en sentit contrari. Les plantes, a partir de diòxid de carboni, aigua i energia solar fabriquen glucosa i oxigen.

Quanta energia gastem? Doncs depèn de cadascú. En Michael Phelps afirmava consumir 12.000 kcal al dia. I hi ha un home a la Índia que afirma no menjar mai, tot i que probablement es tracti d'un frau. La dieta mitjana es considera que conté unes 2.000 kcal diàries. És a dir, unes 60.000 kcal mensuals.

Transformant aquesta quantitat en Joules (1 cal = 4,18J) obtindríem:

60.000 kcal * 4,18 J/cal = 250.800 KJ = 250,8 MJ.

És a dir, que el meu pis gasta unes 4,5 vegades més energia que jo. En canvi, en Michael Phelps gasta més energia que el meu pis.

El cotxe:

Model de cotxe amb energia 100% renovable. Font.


El consum del cotxe és potser el més variable dels tres. Hi ha cotxes que pràcticament no es mouen en tot un mes i n'hi ha que fan desenes de km cada dia. Jo sóc d'agafar més aviat poc el cotxe. El mes passat el vaig agafar bastant i posarem que vaig gastar un dipòsit, per fer números rodons, uns 50 litres.

Es calcula que cada litre de benzina pot alliberar 32 MJ en cremar-se. Els productes de la combustió, curiosament, són els mateixos que els de la respiració cel·lular: diòxid de carboni, aigua i energia. A més de diverses substàncies degudes a la mala combustió o a reaccions secundàries però aquest és un altre tema.

Amb aquesta dada ja podem calcular quanta energia gasta un cotxe. En el meu cas:

50 litres de benzina * 32 MJ/litre = 1.600 MJ.


Així que ja tenim guanyador: el cotxe, tot i que la xifra és molt similar a la del pis i a la d'en Michael Phelps. Si us pica la curiositat, podeu fer els càlculs amb les vostres dades i veure qui dels tres (casa, cotxe o vosaltres) faria bé de posar-se a dieta pel bé del planeta.

2 comentaris:

  1. Ja veig que nosaltres som low cost, una ganga això de l'espècie humana. Llàstima que han inventat el gastar gastar i gastar.
    Bona comparativa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, també depèn si les calories que consumim venen de l'arròs o de la caldereta de llagosta, que no serien tan low cost.

      Elimina