dimarts, 27 de maig del 2014

Els remeis naturals curen més que els químics?

Aquest post l'escric pensant en la meva mare, que és molt fan dels remeis naturals. Sé que com ella hi ha milers de persones i que probablement cap d'elles canviï d'opinió després de llegir aquest post però com a mínim queda escrit i, qui sap, potser salvem alguna vida i tot.

Començo per elogiar les virtuts de les plantes medicinals que, a diferència d'altres remeis alternatius a la medicina oficial, SÍ han demostrat eficàcia en el tractament de diferents patologies. Així, si la pregunta és: "una planta em pot curar?", hauríem de respondre: "és possible".

Ara bé, si la pregunta fos "una planta és el millor remei del que disposem?", la resposta seria "molt probablement, NO".

Voleu saber per què?


1. Més val sol, que mal acompanyat

Els productes naturals contenen desenes, centenars o milers de substàncies químiques diferents. D'aquestes, és possible que alguna tingui propietats terapèutiques per a alguna malaltia en particular. I també és probable que la resta facin més nosa que servei.

Posaré un exemple no químic per explicar-ho millor. Imagineu-vos que teniu la casa bruta i no us ve de gust netejar. Truqueu a una empresa de neteja i us ofereixen la possibilitat d'enviar-vos una persona que es dedica a això o, pel mateix preu, enviar-vos també tota la seva família: tres nens que corren amunt i avall, un marit que fuma puros al sofà, la sogra que escolta la ràdio a tot volum i mitja dotzena de gats. Si el que voleu és que el pis quedi net, quina opció triaríeu?

Imagineu que voleu fer-vos passar la set i us diuen que un ou conté un 75,8% d'aigua. Creieu que és una bona opció prendre l'ou sencer o que seria millor separar primer l'aigua de la resta de substàncies? Font


Per això, una pastilla que contingui només la substància terapèutica és millor que una planta que conté centenars de substàncies diferents.



2. La dosi determina si la substància mata, no fa res o cura.

Segons la quantitat de substància administrada, podem parlar de:

  • Dosi subòptima o ineficaç: és la màxima dosi que no produeix efecte farmacològic apreciable.
  • Dosi mínima: és el punt en què comença a produir un efecte farmacològic evident.
  • Dosi màxima: és la major quantitat que pot ser tolerada sense provocar efectes tòxics.
  • Dosi terapèutica: és la dosi compresa entre la dosi mínima i la dosi màxima.
  • Dosi tòxica: constitueix una concentració que produeix efectes no desitjats.
  • Dosi mortal: dosi que inevitablement produeix la mort.

La proporció entre aquestes dosis depèn de cada substància. Interessa trobar substàncies que tinguin una gran diferència entre el valor de la dosi mínima i les dosis tòxica i letal.


Si heu entès les definicions, haureu arribat a la conclusió que la dosi terapèutica és aquella que desitgem per guarir-nos d'un mal. Per tant, si necessitem 50 mg d'una substància, com creieu que afinarem més?

a) amb una pastilla que contingui 50 mg d'aquesta substància i un excipient completament innocu.
b) fent una infusió d'una planta que contingui una quantitat desconeguda de la substància, sense saber tampoc amb quina velocitat està passant la substància a la infusió, quant temps ho hem de tenir bullint, a quina temperatura la substància pot patir canvis...


3. Els àtoms i molècules no recorden si han estat ordenats de forma natural o artificial.

Els organismes vius fan química. Tu, jo i la planta del rebedor estem fent un munt de reaccions químiques ara mateix. Podem extreure i aïllar algun dels compostos que les fàbriques naturals de productes químics estan fent en aquests moments o podem sintetitzar aquests mateixos compostos en un laboratori. A efectes pràctics, els compostos seran idèntics.

De vegades és més fàcil aïllar el compost d'un producte natural que sintetitzar-lo al laboratori i, per tant surt més barat. O de vegades és al contrari. El resultat acostuma a ser el mateix, en el benentès que el procés es faci bé i tinguem la puresa que necessitem. Si la síntesi artificial es fes amb un producte tòxic que després no separem, sí que tindríem un problema. I el mateix podria passar amb un producte obtingut de forma natural.


I no hi ha cap cas que un remei natural sigui millor que una pastilla?

Potser sí. Per exemple, si algú està nerviós, es pot tranquil·litzar amb una pastilla o també prenent una infusió. En aquest segon cas, probablement la cerimònia de la infusió el calmi més que no pas el contingut de la mateixa. I si en comptes de la infusió, es posa a fer ioga, també li pot funcionar.

Un altre cas són els suplements vitamínics, sovint innecessaris. Normalment una bona dieta ens proveeix de tot allò que necessitem i, a no ser que patim alguna patologia o que la nostra dieta no contingui algun nutrient, és innecessari prendre vitamines addicionals. En la majoria dels casos tampoc ens faran mal però acostumen a ser molt cares.

En definitiva, si busquéssim, segurament trobaríem remeis naturals que siguin millors que altres remeis no naturals. Ara bé, seria molt estrany que la raó que els fa millors sigui "perquè són naturals".

9 comentaris:

  1. s ha de fer servir tot, avui en dia tenim pastilles de concentrats naturals que ajuden molt, però jo que sóc de migranyes on hi hagi un quimic que s'aparti la resta.
    El que manca és molta informació i no pot ser que la gent a hores baixes de potasi es mengi un platan per solucionar-ho

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les pastilles de concentrats naturals solucionen el punt 2 (ajusten la dosi) que, és cert, és el més crític. Però segueixo sense veure que tinguin cap avantatge sobre les pastilles no naturals.

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Crec que en el cas de l'exemple de la casa bruta, la química no es correspon amb una persona excepcional que envia l'empresa de neteja i que et deixa la casa lluent, sinó que els efectes secundaris, sovint bastant perjudicials, serien equiparables a la família que acompanya la persona que neteja: tres nens que corren amunt i avall, un marit que fuma puros al sofà, la sogra que escolta la ràdio a tot volum i mitja dotzena de gats.
    I no cal que el remei siga "fer una infusió d'una planta que contingui una quantitat desconeguda de la substància, sense saber tampoc amb quina velocitat està passant la substància a la infusió, quant temps ho hem de tenir bullint, a quina temperatura la substància pot patir canvis", potser no cal que tu faces la infusió a casa segons et passe pel cap, potser hi ha unes ampolles, per exemple, procedents de la planta o combinació de plantes que siga, preparades per un laboratori que ja ha tingut em compte totes les qüestions que calga, i tu només t'has de prendre l'ampolla.
    Crec que cada cosa pot ser adient per a cada necessitat. Hi ha dolències, i circumstàncies, per a les quals un remei natural serà absolutament recomanable i, en canvi, d'altres que requeriran d'un producte químic. No és tot tan simple. No es pot reduir a blanc /v/ negre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, novesflors. Gràcies per participar en aquest blog. Intentaré respondre als teus comentaris amb alguns aclariments.

      L'exemple de la casa bruta intenta explicar que quan busquem l'efecte d'una substància, és millor administrar només aquella substància sola. No acompanyada d'altres. El fet que sigui una substància sintetitzada artificialment és irrellevant, com explico al punt 3. Sé que hi ha molts prejudicis contra la "química" en la cultura popular però les substàncies naturals són tan químiques com les de síntesi.

      Sobre aquestes ampolles preparades al laboratori de què parles, certament s'eliminaria el problema descrit al punt 2. Seguiríem segurament amb el problema descrit al punt 1 i, com diu al punt 3, no obtindríem cap avantatge respecte a un producte de síntesi artificial.

      Podria ser que en algun cas concret, un remei natural fos més recomanable? Potser sí però la justificació de "és millor perquè és natural" no té cap base científica. I sovint, aquest prejudici favorable a allò natural i en contra d'allò "químic" fa que la gent prengui males decisions (com passa amb altres prejudicis).

      En canvi, hi ha preguntes que la gent no li fa als remeis que tria. Preguntes importants com: quina toxicitat té aquesta substància? quins estudis científics s'han fet per veure la seva efectivitat? Quina relació benefici/risc ofereix aquest remei?

      Elimina
    2. Els remeis naturals, quan ve al cas prendre'ls, me'ls indica el metge, un metge col·legiat, per tant, hi confie.

      Elimina
    3. És recomanable que qualsevol remei el prescrigui un llicenciat en Medicina.

      Com que no conec aquest metge, ni sé quins remeis et prescriu per a quines malalties, m'abstindré d'opinar al respecte. Si bé sí que tinc una mica de curiositat per saber quins serien els seus arguments i raonaments a favor o en contra dels punts que he exposat.

      Elimina
  4. Tal com dius més amunt, els anomenats remeis naturals estan subjectes a les lleis de la química; treballen amb productes químics. La natura, en sí, està feta de productes químics. La química no és quelcom diferent a la natura.
    Fent el mateix raonament, podríem dir que l'Homo sapiens és un producte de la natura i en conseqüència tot allò que fa l'Homo sapiens és un fenomen natural. La medicina científica per tant seria una conseqüència de la natura.
    El fet que hagi brollat de l'aplicació del mètode científic; és a dir, purament de la iniciativa i de l'esforç de la investigació de l'Homo sapiens, i no pas del desenvolupament espontani d'altres organismes vius vegetals i/o animals no humans és el que provoca desconfiança en algunes persones que per intuïció o per prejudici prefereixen els productes no modificats o no elaborats per l'Homo sapiens i el seu mètode científic.
    En part, passa perquè d'una manera intuïtiva o conscient sabem que la natura fa desaparèixer algunes iniciatives Homo sapiens per la via de l'extinció/destrucció. Vull dir que tot i que penso que tot allò que fa l'Homo sapiens és natural, si l'Homo sapiens fa determinades coses, per molt naturals que siguin aquestes coses, la natura d'una manera inconscient i com a conseqüència de les seves lleis pot, si escau i si les lleis ho exigeixen, extingir, destruir, o perjudicar l'Homo sapiens que ha fet aquestes determinades coses.
    Per exemple, si l'Homo sapiens investiga i acaba fabricant talidomida com a sedant i calmant dels mareigs, la natura respondrà provocant que molts nadons neixin amb focomelia, una malaltia que produeix malformacions congènites que consisteixen en l'escurçament de les extremitats i que és causada per la talidomida.
    El fet que la química creada per l'Homo sapiens per a elaborar medicaments pugui provocar reaccions negatives de la natura com la que he descrit és el que fa por a moltes persones, però aquesta por és un error, ja que aquesta capacitat de l'Homo sapiens d'elaborar els seus propis productes curatius és una capacitat natural, atorgada per la natura, en dotar l'Homo sapiens d'una capacitat lògica, d'una consciència i una memòria força considerables i d'una tendència a la tecnologia que representa un tret identitari de l'espècie, i que la dota de moltes possibilitats de supervivència.
    Malgrat els possibles errors, inevitables en qualsevol procés de progrés, el mètode científic amb el temps i la suma de coneixements (donats per l'experiència i la investigació) pot superar l'eficiència dels medicaments trobats de manera espontània a la natura i que no tenen una elaboració o transformació Homo sapiens. La prova la tenim a l'augment de l'esperança de vida als països que han desenvolupat una tecnologia farmacèutica potent.

    ResponElimina
  5. Hola Jeremias, gràcies per la teva valuosa aportació, que subscric quasi lletra per lletra.

    M'ha agradat la puntualització que fas: allò artificial és un subconjunt d'allò natural, ja que l'home és en si mateix un producte natural.

    També esmentes un fet important: la química creada per l'Homo sapiens és innovadora. I per tant presenta un risc respecte a substàncies ja provades durant anys. Aquest és més un "avantatge" del remei tradicional que no pas del remei natural, ja que un producte natural nou (extret d'una alga o d'una planta que no es coneixia) tindrà els mateixos riscos que una substància de síntesi nova.

    Ara bé, juntament amb el risc, la innovació sempre aporta avantatges. Els estudis que calen per posar un nou fàrmac al mercat inclouen múltiples proves i protocols per estudiar-ne tant l'eficàcia com els riscos. És a dir, l'ésser humà, quan fa ciència, aprèn dels seus errors i perfecciona les seves eines.

    ResponElimina