Ha de governar la llista més votada?

La pregunta d'avui no em deixa dormir més que res pels pesats que hi ha per totes les tertúlies, televisives o d'internet, treient foc pels queixals després dels darrers resultats electorals i el joc de pactes que ha vingut a continuació.

Normalment el partit més votat defensa sempre que ha de governar la llista més votada. La qual cosa, en les eleccions municipals, provoca que defensis en un municipi (on ets la llista més votada) el contrari que en un altre (on vols desbancar la llista més votada, molts cops amb l'ajuda del mateix partit que et vol desbancar en el primer municipi).

La idea que governi la llista més votada, en principi, sembla lògica. Diem que la democràcia és el govern de les majories. Però en la majoria de casos, no governen les majories sinó les minories majoritàries.

Pot passar que llista més votada tingui el 25% dels vots i generar molta desconfiança entre el 75% restant de l'electorat. Aquí un exemple gràfic:

La vinyeta és de Mauro Entrialgo i la va publicar a Publico quan encara no l'havien acomiadat de forma estranya.

D'altra banda, les regles són les que són. No s'escull un alcalde sinó uns partits que triaran l'alcalde. No obstant això, si els partits minoritaris no sumen prou, la llista més votada pot accedir a l'alcaldia sense tenir el suport del 50% dels regidors.

Això, de fet, també podria ser considerat injust. I no només perquè pugui sortir un alcalde que no sigui volgut per bona part dels ciutadans sinó també perquè genera un efecte crida al vot útil que polaritza la campanya. És a dir, el meu preferit pot ser C però sé que no sortirà d'alcalde, així que, sabent que el meu vot no influirà en la tria d'alcalde, voto A perquè no guanyi B, a qui odio bastant. En aquestes circumstàncies C (i D, E, F...) perdrà molts vots que aniran tant a A com a B.

Un exemple clar de fins a quin punt això afavoreix el bipartidisme són les eleccions d'EEUU, on votar un tercer partit és llençar el vot. Imagineu-vos què passaria si els dos candidats fossin horribles. Bé no cal, ja ho van fer els guionistes dels Simpsons:

Una solució podria ser fer una segona volta entre els dos primers. La primera volta serviria per triar els regidors i la segona per triar alcalde. Si això és molt costós, es podria fer tot el mateix dia, en dues paperetes diferents: una pel partit i una altra amb els alcaldables ordenats segons les preferències dels votants (igual com es fa a la Selectivitat quan tries carrera).

Malauradament, aquest sistema potser tampoc resoldria tots els conflictes. Per exemple, al País Valencià, hi havia un possible pacte entre 3 partits que no han estat els més votats però que junts sumen per fer fora el partit més votat. Fins aquí cap problema. Però a l'hora de repartir-se les cadires, el més votat dels 3 volia la presidència. I els altres 2, que junts sumen més diputats que aquest, no hi estaven d'acord. En aquestes circumstàncies, és difícil saber quin candidat seria el més volgut/menys odiat pels electors.

I això és el que passa amb la democràcia. Hi ha mecanismes més justos que altres per representar la voluntat popular i cal avançar cap a millors formes de representar els ciutadans. Però, al final, cap d'ells és perfecte.

Existeixen realment els OVNIS?

Resposta curta: sí. L'altre dia en vaig veure un.

Les fotos d'OVNIS acostumen a ser extraordinàriament borroses. En aquest cas, podeu observar l'objecte al centre de la imatge.

Us descric l'experiència. Onze de setembre de 2014. Surto al balcó per veure sortir el sol. De sobte, al cel apareix un punt lluminós. La intensitat de la llum va creixent durant uns segons fins a arribar a ser bastant més intensa que la de Venus. Després va decreixent fins a esvair-se completament. En total potser van ser 30 o 40 segons.

Vaig intentar fer fotos i un vídeo amb el mòbil. El vídeo no va sortir gens i la foto ja l'heu vist. En general, per captar imatges del cel calen aparells amb una mica de cara i ulls.

En qualsevol cas, l'experiència va ser molt emocionant. De seguida vaig mirar per internet si hi havia cap notícia sobre el fenomen. 4 dies abans havia caigut un espectacular bòlid a Catalunya, per la qual cosa vaig pensar que el meu avistament es tractava d'un bòlid.

Em vaig posar en contacte amb la gent de l'Agrupació Astronòmica de Castelldefels i els vaig enviar la foto. Molt amablement em van oferir el seu coneixement i experiència.

Què pot ser el que vaig veure?

1. Bòlid. Segons la majoria d'ells, és molt improbable que ho fos. Ja que:

• No apareix en el registre de bòlids. Per tant, ningú més ho va veure i identificar.
• La velocitat aparent del punt lluminós era molt baixa. Més aviat semblava que estigués quiet. I els bòlids acostumen a travessar ràpidament el cel (com fa suposar el seu nom). Val a dir que si l'objecte estigués a gran alçada (i per tant a gran distància) semblaria que es mou poc. I el mateix passaria si vingués justament en direcció a l'observador.

Bòlid observat el dia 7 de setembre a Catalunya. Font.

2. Objectes estranys. Aquí faig un recull de diversos objectes que m'han comentat que han vist ells, tot i que és altament improbable que es tractés d'això.

• Parts d'un coet espacial en reentrada a l'atmosfera.
• Llanternes xineses voladores. Es veu que arriben fins a 1 km d'alçada.

Llanterna xinesa voladora. Font.

3. Avió. Durant la nit és fàcil identificar un avió pels seus llums. Durant el dia, s'acostumen a veure a simple vista, amb les seves estel·les. Ara bé, a l'alba, segons m'han dit, el sol pot reflectir els seus raigs de forma molt potent en les estel·les dels avions. Sabent això i tenint en compte l'abundància d'avions, aquesta és l'explicació més probable. De tota manera, la intensitat i la durada de la llum, i el fet de no veure cap avió a simple vista, em fan dubtar.

Si això fos un judici, estaríem en allò de 'pot afirmar, més enllà de tot dubte raonable...?" i hauria de dir que no. Així que, deixo l'objecte volador com a no identificat (OVNI).

I certament, la paraula OVNI, en l'imaginari col·lectiu, fa pensar en una possibilitat que no he valorat:

4. Nau extraterrestre. Val a dir que els arguments que feien de l'avió un candidat òptim, també afavoreixen aquesta opció. Bé, tots menys l'abundància contrastable d'aquestes naus al cel del nostre planeta.

Avui entenc que això de fotografiar OVNIs és difícil. Només cal veure les fotos que he fet. De tota manera, segons els amics d'Astrofels, hi ha un munt de càmeres que graven el cel tot el dia. Font. 

Probablement, un apassionat dels extraterrestres, després de veure el mateix que vaig veure jo hauria cregut veure una nau alienígena. Jo, probablement influït pel bòlid vist a Catalunya 4 dies abans, vaig pensar de seguida en un bòlid. Cadascú dóna una forma diferent als OVNIs en funció de les seves creences, formació o aficions.

I que un punt al cel pugui ser tantes coses té una certa màgia. Quan no podem trobar una resposta 100% convincent a una pregunta que no ens deixa dormir, només ens resta divagar, especular, imaginar...

Per què ens maregem al cotxe?

Darwin i els micos marejats.

Una de les primeres reflexions que faig davant els comportaments o reaccions humanes és valorar de quina manera poden ajudar o perjudicar les possibilitats de l'individu i de l'espècie per sobreviure. Per exemple, si una reacció humana en veure una serp és anar a acariciar-la, probablement aquesta persona tingui menys opcions de sobreviure que una altra que decideixi fugir del rèptil. En conseqüència, el segon comportament serà el que sobreviurà en més ocasions i molts de nosaltres serem descendents d'aquest segon grup d'humans, amb aversió a les serps.

El viatge de Darwin al Beagle comença amb un horrible mareig. Font.

Evolutivament no sembla que el mareig tingui cap avantatge, així que a primera vista semblaria difícil d'entendre que els humans ens hàgim dotat d'aquest defecte. Val a dir que els cotxes són molt recents i la selecció natural no ha tingut temps d'eliminar els individus més marejables. Potser els vaixells són més antics però tampoc eren un mitjà de transport que utilitzés la majoria de la població amb gaire freqüència.

Hi ha un moment històric on la selecció natural va estar a punt d'eliminar milers d'individus marejables. Durant la Segona Guerra Mundial, molts soldats van desembarcar i immediatament després es van posar a combatre. Com us podeu imaginar, el mareig no hauria estat el millor aliat per sobreviure. Afortunadament per ells, poc temps havia aparegut un medicament molt efectiu contra el mareig. Així que la selecció darwiniana no va desembarcar a Normandia.

Què és el mareig?

La Cinetosi és un conjunt de símptomes que tenim quan viatgem en diversos vehicles, produïda pels desajustos i contradiccions entre la informació que el cervell rep de la vista i la que rep del sistema vestibular. El sistema vestibular és més conegut popularment com "l'equilibri que hi ha a l'orella" i faria una funció similar a l'acceleròmetre dels telèfons mòbils. Segons la posició i els moviments del nostre cos, va informant al cervell d'on som en cada moment i en quina postura. També rebem informació del moviment a partir dels óssos, músculs i òrgans.

Quan viatgem en un cotxe o vaixell, el sistema vestibular percep moviment (especialment si hi ha molts revolts o acceleracions o frenades brusques) però la vista de vegades no. Per exemple, si estem llegint, la vista no percep el moviment del viatge. En canvi, si estem conduint, la vista està percebent en tot moment la carretera i és molt difícil que ens maregem.

El sistema vestibular o "allò de l'equilibri que hi ha dins l'orella".

Per què vomitem quan ens maregem?

El centre nerviós que provoca el vòmit sobtat està situat al tronc cerebral, molt proper al centre nerviós que controla l'equilibri.

Què fer per evitar el mareig?

Alguns consells que poden evitar un mareig:

• Conduir: com hem dit abans, el conductor rarament es mareja. Com a segona opció, el copilot tampoc s'acostuma a marejar, ja que els moviments a la part davantera del vehicle són menys bruscos.
• Conducció suau: agafar els revolts a poc a poc disminuirà les sensacions al sistema vestibular i, en conseqüència, la intensitat dels senyals contradictoris del nostre cervell.
• No llegir. Evitar mirar un punt fix del cotxe. Mirar el paisatge. Evitar que la vista enviï aquest missatge contradictori amb el moviment.
• Aturar-se i descansar. És obvi que si t'està marejant anar en cotxe, deixar d'anar-hi et pot ajudar. En algunes ocasions els símptomes poden tornar un cop tornem a la carretera. Tot depèn del mareig i del lapse de temps que haguem descansat.
• No tenir l'estómac buit, ni tampoc molt ple i no beure molts líquids. L'estómac complementa les sensacions del sistema vestibular, així que tenir-lo ple de líquid pot accentuar la sensació de moviment a les corbes.
• No pensar que ens marejarem ni recordar a les persones que es poden marejar. Hi ha un element de suggestió que pot accentuar el mareig.
• Ventilar bé l'habitacle i evitar temperatures molt altes. No he trobat una explicació a aquest fenomen però sembla que l'aire net i fresc ajuda a evitar el mareig.
• Prendre medicaments contra el mareig. N'hi ha uns quants d'efectius, sempre que es respecti la manera de prendre'ls.
• Superar-ho. Alguns cops el cervell és capaç d'aprendre a gestionar els senyals contradictoris i adaptar-se a les circumstàncies que abans produïen el mareig.

El DVD pot anar bé per tenir els nens entretinguts però també pot fer que es maregin. Font.

I si em marejo en un vaixell?

Si bé les causes són semblants a les del viatge en cotxe, no totes les solucions proposades són aplicables. No sempre podem parar i baixar del vaixell quan volem, ni demanar a les onades un viatge més suau... Per casos extrems -com un desembarcament a Normandia, per exemple- és recomanable fer un ús assenyat dels medicaments.

Enllaços consultats:

http://blogs.elpais.com/viajero-astuto/2012/06/biodramina-60-aniversario-de-pastillas-contra-el-mareo-.html

http://sciencuriosities.blogspot.com.es/2013/12/por-que-nos-mareamos-cuando-viajamos.html

http://www.circulaseguro.com/como-evitar-el-mareo-en-el-coche/http://francis.naukas.com/2010/08/13/por-que-nos-mareamos-en-un-barco-o-en-un-coche-cuando-hay-curvas/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinetosi

Què ens oculta la lletra petita de l'anunci d'Actimel?

La tele de casa és bastant petita i no sé si en una pantalla de 200 polzades es podria veure millor però últimament he intentat llegir la lletra petita de l'anunci d'Actimel i he fracassat un i altre cop.

Si heu signat algun document important a la vostra vida potser teniu prou experiència per desconfiar de la lletra petita. I si corre a una velocitat propera a la del so, encara més, oi?

Aleshores, un es pregunta: dirà la lletra petita alguna cosa relacionada amb les propietats del producte anunciat? Fa vint anys hauria necessitat una cinta de vídeo i molta paciència per esbrinar aquest misteri però avui en dia n'hi ha prou amb una mica de 'feel lucky' al Google.

La lletra petita diu el següent:

"Dentro de una dieta equilibrada y un estilo de vida saludable, Actimel con L.Casei Danone, contiene vitaminas D y B6, que ayudan al normal funcionamiento del sistema inmunitario de toda la familia. El sistema inmunitario es parte de las defensas. Beneficios demostrados en población general".

Com? D'acord, us ho amplio:

"Dentro de una dieta equilibrada y un estilo de vida saludable, Actimel con L.Casei Danone, contiene vitaminas D y B6, que ayudan al normal funcionamiento del sistema inmunitario de toda la familia. El sistema inmunitario es parte de las defensas. Beneficios demostrados en población general".

Sou capaços de llegir la lletra petita sense aturar l'anunci?

Bé, ara hem llegit la lletra petita. Us haureu fixat que té frases molt llargues i comes posades de forma molt estranya (entre subjecte i predicat).

A part d'això, us faig una pregunta sobre el text: diríeu que el L.Casei Danone ajuda a les vostres defenses?

Torneu a llegir el text. Què n'opineu? Diu que sí, que no o en realitat no diu res?

La resposta la podeu trobar en aquest altre interessant vídeo, que parla de publicitat, aliments funcionals i trampes vàries que les empreses fan servir per enganyar els clients desprevinguts. Si teniu una hora i mitja i us interessa el tema és molt recomanable. En cas contrari, deixeu que us faci un resum del més important.

Els aliments funcionals són aliments que afirmen curar o prevenir diversos mals. Per exemple, l'Actimel afirma "ajudar a les nostres defenses". És cert? Està científicament comprovat? Si no fos cert, per què deixarien les autoritats que es vengués un producte que diu que fa coses que no fa?

A Europa, la regulació corre a càrrec de l'EFSA.(Autoritat Europea per la Salut Alimentària). Per resumir, un comitè de científics que avalua els estudis sobre cada substància i decideix aprovar o rebutjar-la. Quan un fabricant diu que una substància x té una propietat y, això s'anomena Health Claim. Si l'EFSA atorga la Health Claim, aleshores el producte es pot vendre anunciant que té aquestes propietats.

Fins a la posada en marxa de l'EFSA no hi havia regulació i les empreses anunciaven més o menys el que volien. Un cop presentades les Health Claims, el 95,5% van ser rebutjades. Entre les acceptades no hi havia cap L.Casei.

I aleshores, com és que permeten aquesta publicitat? Si encara no ho heu descobert, torneu a llegir a lletra petita de l'anunci. Ara sí? Exacte: el que està demostrat que 'ajuda a les teves defenses' és la vitamina B6 i la vitamina D.

I què hi pinta llavors el L.Casei Danone? Doncs es tracta d'un bacteri que podria ajudar al sistema immunitari, tot i que de moment les investigacions que s'han fet no ho confirmen.

Com aquest hi ha molts altres casos (trobareu més exemples al vídeo que us he enllaçat). Un principi actiu que no ha demostrat que funcioni es ven com a remei a un mal concret. Com que l'EFSA no permet anunciar-ho sense Health Claim, els fabricants afegeixen una vitamina o un mineral que sí tingui Health Claim aprovada.

Aquesta manera de funcionar (anomenada Tàctica de l'asterisc) és una mica -com ho diríem- un nyap. El consumidor pot sentir-se enganyat si descobreix que les vitamines que tenen la Health Claim aprovada les pot aconseguir fàcilment en la seva dieta, a preus molt més assequibles. I també és un nyap des del punt de vista científic, ja que aquesta pràctica desincentiva la recerca de principis actius que ajudin a millorar la salut, ja que n'hi ha prou amb afegir un parell de vitamines a la teva molècula màgica per poder dir que tens un remei efectiu. I això és molt més barat que investigar.

En aquesta imatge hi ha un asterisc. El veieu? (Podeu llegir més sobre aquest producte aquí)

Per què el sol del migdia ens crema més que el de l'alba?

Acabem de passar el solstici d'estiu, que és l'època de l'any més perillosa per a la nostra pell. Ja sabeu que les cremades solars són molt dolentes perquè ens poden causar càncer i envellir la pell prematurament.

Per això ens diuen també que hem d'evitar prendre el sol entre el migdia i les 4 de la tarda. La raó és la mateixa: la inclinació dels raigs del sol. Com menys inclinats, més ens cremem. Però per què un raig més inclinat crema menys que un raig més inclinat?

Aquest home ha estat massa temps sota raigs ultraviolats massa poc inclinats. Font. 

Els raigs ultraviolats:

La radiació ultraviolada és la responsable de les cremades a la pell. Aquests raigs tenen origen al Sol i són més o menys constants al llarg de totes les hores del dia i de tots els dies de l'any. Com dèiem, el factor clau és la inclinació i això té molt a veure amb...

La capa d'ozó:

La capa d'ozó és una regió de l'atmosfera, situada entre 15 i 40 km per sobre de la superfície terrestre que concentra la major part d'ozó. L'ozó absorbeix la radiació ultraviolada.

Sí, d'acord però, què hi té a veure la inclinació?

La inclinació:

En aquest petit croquis, podem veure l'efecte de la inclinació.

Bola blava = Terra.

Cercle exterior = atmosfera.

Línia taronja = trajectòria dels raigs ultraviolats quan el sol està just sobre els nostres caps (mínima inclinació)

Línia verda = trajectòria dels raigs ultraviolats quan el sol està a l'horitzó (màxima inclinació)

Com veureu si sou bons observadors, la línia verda és més llarga que la vermella. Què significa això? Doncs que els raigs inclinats travessen més capa d'ozó que els raigs més verticals. És a dir, si els raigs verticals travessen uns 25 km de capa d'ozó, els inclinats en travessarien més* i, per tant, l'ozó absorbiria més quantitat de radiació ultraviolada (és com si tinguéssim un coixí més gruixut).

*: Sabríeu calcular quants km de capa d'ozó travessa un raig de llum ultraviolada que ens arriba a l'alba (inclinació màxima)?
Pista: podeu fer servir una fórmula que, curiosament, ja ha sortit en aquest mateix blog.

Els remeis naturals curen més que els químics?

Aquest post l'escric pensant en la meva mare, que és molt fan dels remeis naturals. Sé que com ella hi ha milers de persones i que probablement cap d'elles canviï d'opinió després de llegir aquest post però com a mínim queda escrit i, qui sap, potser salvem alguna vida i tot.

Començo per elogiar les virtuts de les plantes medicinals que, a diferència d'altres remeis alternatius a la medicina oficial, SÍ han demostrat eficàcia en el tractament de diferents patologies. Així, si la pregunta és: "una planta em pot curar?", hauríem de respondre: "és possible".

Ara bé, si la pregunta fos "una planta és el millor remei del que disposem?", la resposta seria "molt probablement, NO".

Voleu saber per què?

1. Més val sol, que mal acompanyat

Els productes naturals contenen desenes, centenars o milers de substàncies químiques diferents. D'aquestes, és possible que alguna tingui propietats terapèutiques per a alguna malaltia en particular. I també és probable que la resta facin més nosa que servei.

Posaré un exemple no químic per explicar-ho millor. Imagineu-vos que teniu la casa bruta i no us ve de gust netejar. Truqueu a una empresa de neteja i us ofereixen la possibilitat d'enviar-vos una persona que es dedica a això o, pel mateix preu, enviar-vos també tota la seva família: tres nens que corren amunt i avall, un marit que fuma puros al sofà, la sogra que escolta la ràdio a tot volum i mitja dotzena de gats. Si el que voleu és que el pis quedi net, quina opció triaríeu?

Imagineu que voleu fer-vos passar la set i us diuen que un ou conté un 75,8% d'aigua. Creieu que és una bona opció prendre l'ou sencer o que seria millor separar primer l'aigua de la resta de substàncies? Font

Per això, una pastilla que contingui només la substància terapèutica és millor que una planta que conté centenars de substàncies diferents.



2. La dosi determina si la substància mata, no fa res o cura.

Segons la quantitat de substància administrada, podem parlar de:

• Dosi subòptima o ineficaç: és la màxima dosi que no produeix efecte farmacològic apreciable.
• Dosi mínima: és el punt en què comença a produir un efecte farmacològic evident.
• Dosi màxima: és la major quantitat que pot ser tolerada sense provocar efectes tòxics.
• Dosi terapèutica: és la dosi compresa entre la dosi mínima i la dosi màxima.
• Dosi tòxica: constitueix una concentració que produeix efectes no desitjats.
• Dosi mortal: dosi que inevitablement produeix la mort.

La proporció entre aquestes dosis depèn de cada substància. Interessa trobar substàncies que tinguin una gran diferència entre el valor de la dosi mínima i les dosis tòxica i letal.

Si heu entès les definicions, haureu arribat a la conclusió que la dosi terapèutica és aquella que desitgem per guarir-nos d'un mal. Per tant, si necessitem 50 mg d'una substància, com creieu que afinarem més?

a) amb una pastilla que contingui 50 mg d'aquesta substància i un excipient completament innocu.

b) fent una infusió d'una planta que contingui una quantitat desconeguda de la substància, sense saber tampoc amb quina velocitat està passant la substància a la infusió, quant temps ho hem de tenir bullint, a quina temperatura la substància pot patir canvis...

3. Els àtoms i molècules no recorden si han estat ordenats de forma natural o artificial.

Els organismes vius fan química. Tu, jo i la planta del rebedor estem fent un munt de reaccions químiques ara mateix. Podem extreure i aïllar algun dels compostos que les fàbriques naturals de productes químics estan fent en aquests moments o podem sintetitzar aquests mateixos compostos en un laboratori. A efectes pràctics, els compostos seran idèntics.

De vegades és més fàcil aïllar el compost d'un producte natural que sintetitzar-lo al laboratori i, per tant surt més barat. O de vegades és al contrari. El resultat acostuma a ser el mateix, en el benentès que el procés es faci bé i tinguem la puresa que necessitem. Si la síntesi artificial es fes amb un producte tòxic que després no separem, sí que tindríem un problema. I el mateix podria passar amb un producte obtingut de forma natural.

I no hi ha cap cas que un remei natural sigui millor que una pastilla?

Potser sí. Per exemple, si algú està nerviós, es pot tranquil·litzar amb una pastilla o també prenent una infusió. En aquest segon cas, probablement la cerimònia de la infusió el calmi més que no pas el contingut de la mateixa. I si en comptes de la infusió, es posa a fer ioga, també li pot funcionar.

Un altre cas són els suplements vitamínics, sovint innecessaris. Normalment una bona dieta ens proveeix de tot allò que necessitem i, a no ser que patim alguna patologia o que la nostra dieta no contingui algun nutrient, és innecessari prendre vitamines addicionals. En la majoria dels casos tampoc ens faran mal però acostumen a ser molt cares.

En definitiva, si busquéssim, segurament trobaríem remeis naturals que siguin millors que altres remeis no naturals. Ara bé, seria molt estrany que la raó que els fa millors sigui "perquè són naturals".

Qui gasta més energia: el teu cotxe, el teu pis o tu?

En la darrera entrada vam veure que els mòbils gasten poca energia i que podem fer unes deu recàrregues per un cèntim d'euro. Malauradament hi ha altres aparells que gasten més i que fan que la factura ens deixi tremolant. De vegades, tremolant de fred, amb això que ara s'anomena pobresa energètica.

Així, dins d'una llar tenim electrodomèstics que gasten molta energia. Moltes llars tenen nevera, televisor, microones, forn, bombetes, calefacció, aire condicionat, rentadora, renta-vaixelles, ordinadors, planxa, DVD, equip de música i mitja dotzena de petits electrodomèstics. Per tant, la intuïció (i la factura de la companyia elèctrica) ens diu que una llar ha de consumir molta energia.

Però avui, per posar aquesta dada en perspectiva, ho compararem amb l'energia que consumeix un cotxe i la que consumeix una persona.

La casa.

Una casa prenent el sol. Font.

Per calcular el consum energètic d'una llar podríem sumar els consums de cada aparell. Molts electrodomèstics treballen a una potència determinada (en KW) que, multiplicada pel temps que els tenim en funcionament donaria el consum (en KWh).

De tota manera, com que cada mes rebem una factura amb el consum elèctric, no cal fer gaire càlculs. En el meu cas, l'últim mes vam gastar 350 KWh. No tenim contractat gas, així que tot el consum energètic és elèctric. I la factura correspon al consum de febrer, un mes on la calefacció i l'aigua calenta gasten més que altres mesos.

Per poder comparar amb el consum del cotxe i del meu cos, ho passarem a la unitat d'energia del Sistema Internacional (S.I.), que és el Joule, amb la següent equivalència:

1 KWh = 3,6 MJ

Multiplicant la xifra anterior: 350 KWh * 3,6 MJ/KWh = 1260 MJ

Jo

Els humans traiem gairebé tota l'energia a partir del cicle de Krebs. Font.

Els humans també gastem energia. Els aliments ens proporcionen energia química, que gastem en tota mena d'activitats conscients o inconscients relacionades amb les funcions vitals: moure'ns, mantenir la temperatura corporal, pensar, etc.

La principal reacció química que ens proporciona energia és la respiració cel·lular, que a grans trets, consisteix en transformar glucosa i oxigen en diòxid de carboni, aigua i energia. Curiosament, aquesta reacció s'assembla molt a la de la fotosíntesi però en sentit contrari. Les plantes, a partir de diòxid de carboni, aigua i energia solar fabriquen glucosa i oxigen.

Quanta energia gastem? Doncs depèn de cadascú. En Michael Phelps afirmava consumir 12.000 kcal al dia. I hi ha un home a la Índia que afirma no menjar mai, tot i que probablement es tracti d'un frau. La dieta mitjana es considera que conté unes 2.000 kcal diàries. És a dir, unes 60.000 kcal mensuals.

Transformant aquesta quantitat en Joules (1 cal = 4,18J) obtindríem:

60.000 kcal * 4,18 J/cal = 250.800 KJ = 250,8 MJ.

És a dir, que el meu pis gasta unes 4,5 vegades més energia que jo. En canvi, en Michael Phelps gasta més energia que el meu pis.

El cotxe:

Model de cotxe amb energia 100% renovable. Font.

El consum del cotxe és potser el més variable dels tres. Hi ha cotxes que pràcticament no es mouen en tot un mes i n'hi ha que fan desenes de km cada dia. Jo sóc d'agafar més aviat poc el cotxe. El mes passat el vaig agafar bastant i posarem que vaig gastar un dipòsit, per fer números rodons, uns 50 litres.

Es calcula que cada litre de benzina pot alliberar 32 MJ en cremar-se. Els productes de la combustió, curiosament, són els mateixos que els de la respiració cel·lular: diòxid de carboni, aigua i energia. A més de diverses substàncies degudes a la mala combustió o a reaccions secundàries però aquest és un altre tema.

Amb aquesta dada ja podem calcular quanta energia gasta un cotxe. En el meu cas:

50 litres de benzina * 32 MJ/litre = 1.600 MJ.

Així que ja tenim guanyador: el cotxe, tot i que la xifra és molt similar a la del pis i a la d'en Michael Phelps. Si us pica la curiositat, podeu fer els càlculs amb les vostres dades i veure qui dels tres (casa, cotxe o vosaltres) faria bé de posar-se a dieta pel bé del planeta.